La Fiscalia s’estaria replantejant cadascuna de les querelles presentades, cas per cas, contra aquells alcaldes acusats de participar en els preparatius i la cessió d’instal·lacions municipals durant la convocatòria del referèndum del passat 1 d’octubre.
De moment, no s’han establert mesures coercitives contra ells i algunes fonts pronostiquen, fins i tot, que la majoria dels processos judicials poden acabar sent arxivats a manera de moneda de canvi del Govern de Madrid amb el sobiranisme.
Així i tot, el Ministeri Públic establiria algunes excepcions, determinant especialment el grau de connivència dels màxims responsables de les corporacions locals i els comandaments territorials dels Mossos d’Esquadra que, en molts municipis, es va traduir en què la jornada de l’1-O transcorregués amb total normalitat.
En el cas de la Seu d’Urgell, el seu batlle i diputat de Junts pel Sí, Albert Batalla, va ser un dels principals protagonistes de la jornada que, en diferents moments, va ser vist xerrant cordialment amb agents de la policia catalana.
Justament, el Jutjat d’Instrucció número 2 de la capital alturgellenca va sol·licitar fa unes setmanes un informe als Mossos en relació a la presumpta desobediència de la policia autonòmica, acusats de no fer cas a les mesures dictades per la magistrada Mercedes Armas, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el marc de la querella presentada per Fiscalia contra el Govern de la Generalitat.
Tots els electors que ho van desitjar van poder exercir el seu vot fins a mitja tarda quan es van tancar les portes dels set emplaçaments electorals de la Seu i el poble de Castellciutat després que, suposadament, Batalla rebés un avís dels Mossos sobre una imminent arribada de grups antidisturbis de la Guàrdia Civil, cosa que no va acabar succeint.
