Jorge Fernández Díaz i els seus col·laboradors més estrets durant l’etapa que va ser ministre de l’Interior espanyol (2011-16) afronten dures penes de presó per la seva participació en l’anomenada Operació Kitchen, orquestrada per controlar i neutralitzar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas. Aquesta mateixa “banda” va ser la que va ordir la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per part del Govern de Toni Martí, amb l’objectiu d’obtenir els suposats comptes de destacats dirigents independentistes catalans.
La Fiscalia Anticorrupció acaba de fer públiques les peticions de presó que demana pels principals implicats en l’Operació Kitchen: 15 anys de presó per Jorge Fernández Díaz (foto); 15 anys per l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez; 15 anys per Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia; 19 anys pel comissari José Manuel Villarejo; i 2 anys i sis mesos per comissari Marcelino Martín Blas.
LA “POLICIA PATRIÒTICA”
Aquest escrit de la Fiscalia Anticorrupció se suma als que també han presentat el PSOE, Podemos i la família Bárcenas, actuant com a acusacions particulars. En aquests casos, les peticions de pena per l’exministre Jorge Fernández Díaz són encara més dures: 47, 41 i 40 anys de presó, respectivament.
Aquesta “banda” criminal organitzada, incrustada a la cúpula del ministeri de l’Interior, va actuar com una “policia patriòtica” al servei dels interessos polítics del PP durant el mandat de Mariano Rajoy. La “guerra” entre els comissaris José Manuel Villarejo i Marcelino Martín Blas va destapar l’existència d’aquestes “clavegueres” de l’Estat i va provocar la instrucció del voluminós macrosumari Tàndem, del qual l’Operació Kitchen és una de les 35 peces separades. Els enregistraments, les agendes i les notes del comissari José Manuel Villarejo són el fil conductor d’aquest colossal escàndol.
LA QUERELLA ANDORRANA
Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, Eugenio Pino i Marcelino Martín Blas també figuren en la querella criminal presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i l’associació catalana de juristes Drets a la Batllia per la seva presumpta participació en la liquidació criminal de la BPA. En aquesta denúncia, que està tramitant la batlle Stéphanie Garcia, també hi consten com a imputats l’expresident Mariano Rajoy, l’exministre Cristóbal Montoro, l’exdirector general de la Policia, Ignació Cosidó, i els funcionaris policials Bonifacio Díaz i Celestino Barroso.
En el marc d’aquest sumari que s’instrueix a Andorra, l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, va aportar, dies enrere, una declaració de set folis. En aquest escrit, Francisco Martínez assegura que l’operació per “assaltar” i enfonsar la BPA no es va “cuinar” al ministeri de l’Interior espanyol, sinó que va ser orquestrada des d’Andorra i, en concret, assenyala la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd), que dirigeix Carles Fiñana.
“CONVERGÈNCIA D’INTERESSOS”
Segons la versió de Francisco Martínez, la UIFAnd va facilitar al FinCEN dels Estats Units les informacions errònies i manipulades que van servir de base per a l’elaboració de la “notice” que va provocar la intervenció de la BPA i de la seva filial espanyola, Banco Madrid, el 10 de març del 2015.
Però admet que en aquesta operació es va produir una “convergència d’interessos” entre els Governs d’Espanya i d’Andorra que els beneficiaven a ambdós: en el cas del Govern espanyol, obtenir proves per donar consistència judicial al cas Pujol; en el cas del Govern andorrà, donar una resposta contundent al seriós advertiment que, l’any 2014, havia fet l’ambaixada dels Estats Units a Espanya per l’excessiva mànega ampla del sistema financer del Principat amb el blanqueig de diners i l’opacitat de la seva clientela internacional.
ENREGISTRAMENTS COMPROMETEDORS
La carta de Francisco Martínez enviada a la Batllia desmenteix rotundament l’existència de l’Operació Catalunya, que titlla de “relat mític” creat pels independentistes catalans. Però el cert és que hi ha dos àudios de l’extensa fonoteca del comissari José Manuel Villarejo, en els quals també participen Eugenio Pino i Marcelino Martín Blas, que demostren el contrari.
A més, hi ha l’enregistrament de les amenaces que l’inspector Celestino Barroso, que aleshores era el cap de seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, va formular en el seu despatx a Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA. Aquest va ser el primer indici fefaent que la “policia patriòtica” havia posat en marxa una operació per obtenir, de grat o per força, els comptes de la família Pujol a Andorra.
