La professió periodística del Perú està revoltada. Així ho reflecteix un comunicat fet públic pel Col·legi de Periodistes (CPP) d’aquest país andí, on es denuncia la creixent judicialització que pateix la tasca dels informadors, que sovint són denunciats davant els tribunals per exercir la seva tasca, tot i que els fets que expliquen en les notícies que publiquen són certs i estan contrastats.
Segons afirma el CPP, aquesta judicialització “té la finalitat d’impedir el lliure exercici del dret a la informació i a l’opinió periodística”. És l’anomenada SLAPP (Strategic lawsuit against public participation), una pràctica que fan servir els poderosos de molts països –també a Andorra- per espantar i fer callar els periodistes incòmodes, denunciant-los als tribunals amb la petició de fortes multes i obligant-los a haver de fer front a costosos procediments judicials, pels quals sovint no tenen els mitjans econòmics per poder defensar-se. Les principals organitzacions internacionals de periodistes i de defensors dels drets humans alerten de la creixent i preocupant utilització de la SLAPP.
INVESTIGACIÓ A MIAMI
La gota que ha fet vessar el got de la indignació del CPP ha estat la sentència contra l’exdirector del diari La Razón, Martín Valdivia, i del periodista d’investigació d’aquest mitjà, Víctor Alvarado, condemnats a 1 any de presó i a pagar una multa de 50.000 soles (12.500 euros) a l’empresari José Eduardo Castillo Carazas, actual director general de la Universitat Privada Peruana Alemanya (UPAL). L’origen d’aquesta denúncia és la publicació al diari La Razón, l’any 2019, d’una notícia on explicava que la Fiscalia del Perú investigava José Eduardo Castillo Carazas per la seva participació en una operació de “blanqueig” de 1.200 milions de dòlars que havien estat estafats a l’empresa petroliera veneçolana PDVSA.
El fet és que aquesta informació és rigorosament certa. El cas arrenca l’any 2014, arran d’una investigació de la Cort Federal de Miami Sud contra els empresaris colombians Gustavo Hernández –actualment, en presó- i Daniel Pacheco –pròfug de la justícia- acusats d’estafar 1.200 milions de dòlars a PDVSA i de blanquejar aquest “botí” a través de les societats peruanes Cartisa Perú SAB i CA Perú SAB, en les quals José Eduardo Castillo Carazas exercia funcions executives.
“DIFAMACIÓ AGREUJADA”
En el marc d’aquesta investigació, la Fiscalia dels Estats Units va demanar la col·laboració del ministeri públic del Perú amb l’objectiu de determinar amb precisió la participació d’aquest empresari i d’aquestes dues societats en l’estafa perpetrada a PDVSA. I el cert és que, des de l’any 2019, el fiscal peruà Marcos Villalta ha endegat nombroses actuacions, en estreta col·laboració amb el tribunal de Miami Sud, per aclarir aquesta presumpta trama delictiva.
La publicació d’aquesta informació al diari La Razón va desencadenar la presentació d’una demanda judicial per part de José Eduardo Castillo Carazas contra el seu director i contra el periodista que la va signar. La jutgessa María del Rosario Niño Palomino de Villarreal va condemnar els periodistes Martín Valdivia i Víctor Alvarado per “difamació agreujada”, sentència ratificada posteriorment per la Cort Superior del país.
ELS SOCIS PERUANS
Aquest cas, que ha provocat la indignació del Col·legi de Periodistes del Perú, afecta directament Crèdit Andorrà, que era l’accionista majoritari de Crèdit Andorrà Perú Sociedad Agente de Bolsa (CA Perú SAB) quan es van produir els fets que investiguen la Cort Federal de Miami Sud i la Fiscalia del Perú. A més, José Eduardo Castillo Carazas va ser, els anys 2012 i 2013, director general gerent d’aquesta filial de Crèdit Andorrà al Perú.
La presència de l’entitat financera andorrana al país andí ha estat molt conflictiva des del seu començament. Per entrar al Perú, el banc andorrà es va associar amb el grup financer local IACC SAC, al qual va comprar el 51% de la seva societat Krese SIV, que va rebatejar amb el nom de CA Perú Sociedad Agente de Bolsa SAC. José Eduardo Castillo Carazas, involucrat en l’operació de blanqueig dels 1.200 milions de dòlars estafats a PDVSA, era un dels socis fundadors del grup IACC SAC i per això va ser nomenat director general gerent de la filial de Crèdit Andorrà.
ELS “CÀRTELS” DE LA COCA
A més, en la constitució, l’any 2012, de la seva filial Crèdit Andorrà Perú Sociedad Agente de Bolsa (CA Perú SAB) hi figurava el veneçolà Ángel Buenaño González, amb el 20% del capital, mentre que el 51% estava en mans de l’entitat financera andorrana. L’any 1991, la Drug Enforcement Administration (DEA), la poderosa institució nord-americana que lluita contra el narcotràfic, va assenyalar Ángel Buenaño com a membre d’una important organització dedicada a l’entrada il·legal de cocaïna de Colòmbia als Estats Units.
Segons va informar el diari colombià El Tiempo, citant l’informe de la DEA, “Buenaño, amb un contacte a Panamà, s’encarregava de coordinar que la mercaderia arribés al seu destí. Segons aquest informe, la connexió neix a Colòmbia, amb el Càrtel de Cali i alguns membres del Càrtel de Medellín”.
Amb aquestes males companyies no és d’estranyar que la incursió de Crèdit Andorrà al Perú acabés com el rosari de l’aurora. El 21 d’octubre de l’any 2019, el Superintendent del Mercat de Valors de Lima va procedir, a petició de la mateixa empresa, a la cancel·lació de la llicència per operar de CA Perú SAB.
