Aquest dissabte s’ha celebrat una edició més de la 28a Festa del Trinxat de Puigcerdà que any rere any s’ha anat allunyant de tota la ciutadania de la vila per a convertir-se en un esdeveniment elitista en un ambient de gala on l’etiqueta i la presència de personalitats polítiques marquen la pauta.
Els assistents llueixen els seus millors vestits i gaudeixen d’un sopar en taules engalanades. La presència de polítics i empresaris reforça el caràcter exclusiu de l’esdeveniment que enguany ha atret 840 comensals.
Descaradament, la celebració d’aquest any ha comptat, a més d’alguns càrrecs institucionals neoconvergents, amb la presència del secretari general de Junts, Jordi Turull i del regidor de l’Ajuntament de la Seu, Jordi Fàbrega, segons es pot observar a la fotografia adjunta. Tots els polítics presents, tret de la delegada del govern de la Generalitat, Sílvia Romero, eren juntaires o de Futur, la marca blanca de Junts a Puigcerdà.
El trinxat el van cuinar 14 restaurants, coordinats per l’associació Cuina Pirinenca de Cerdanya. I el braç de gitano de les postres, el van elaborar les pastisseries de Puigcerdà.
El trinxat de Cerdanya és un plat a base de trumfes (patata cerdana) i col d’hivern, tot acompanyat de la imprescindible rosta de cansalada. És un menjar amb molta personalitat, ja que la col ha de ser d’una varietat molt concreta i, a més, tocada pel gel que fa a les nits cerdanes. Tot lligat amb el suc de la rosta fregida d’un porc també de la terra.
6 comentaris a “La Festa elitista del Trinxat de Puigcerdà majoritàriament reservada per a polítics de Junts i Futur, i persones de l’òrbita”
Cal anar encorbatat a una Festa popular ?
canvia “,popular” per selectiva i llavors sí que cal
Ara critiquen ells mateixos que han de pactar amb el PSOE, però esperat que en un futur no molt llunyà, pactaran amb el PP. ja que majories absolutes no existeixen.
El trinxat i la fermentació intestinal.
El trinxat és un plat mil·lenari que reuneix cada any una tropa de valents per engolir un plat que està molt lluny del foie i la quiche lorraine que es mengen una mica més amunt de Puigcerda. A grans trets, agermanades la Cerdanya francesa i espanyola, podem dir que el trixat és el germà pobre del pot-au-feu francès, ja que la combinació de col, patata i cansalada no dóna per a gaire. Però a aquest plat tan senzill cal fer-li un reconeixement ja que des de temps immemorials ha impregnat amb la seva aroma les cases, les robes i les panxes dels més insignes ceretans. Si el lector té bon ull clínic observarà que els personatges fotografiats estan en un procés de fermentació de gasos intestinals que té com a resultat que les idees polítiques més audaces brotin de la seva olla. Vegeu l’olla de Turull. Vegeu l’olla de l’escolà Fàbrega. Els altres assistents només són figurants que ha posat el patrocinador. El pitjor és l’endemà del trinxat: el resultat dels efluvis estomacals, intestinals i polítics provoca un corrent d’aire que els que creiem haver-ho vist tot ens apuntem a la línia d’ opinió que demana canviar el trinxat per una vedella a la ceretana.
Dissident. Boníssim com sempre. Ets un crack, els meus respectes.
*El banquet víking.*
Passada la festa del trinxat, és hora de fer balanç curats ja ( o no) els assistents de les flatulències polítiques. Ep, un respecte per les llufes, és allò que iguala a totes les etnies i païssos: tan peten els russos com els americans. Com que ningú ha tingut la delicadesa de convidar-me a compte d’algun ajuntament o consell comarcal, emprenyat com estic, proposo celebrar la festa del víking ceretà. Aquesta consistiria a la festa de l’opulència, res a veure amb aquest esdeveniment de monjos sense sotana que és la festa del trinxat. En aquesta festa, a celebrar al castell de Llivia,la presidència hauria de ser presidida per ministres i consellers camuflats amb vestits de indumentària ceretana. El segon nivell hauria d’estar ocupat per diputats tutti colori i tutti frutti fingint que els importa la política. El tercer nivell l’ocuparien els assessors, personatges que hauran d’haver presentat, per a poder sopar, un currículum que inclogui cursos de xaman a la selva amazònica o tres anys sabàtics a l’Índia, pagats amb beques del 3%, per aprendre el rodamón. El menú hauria de ser obligatòriament a base d’ostres del llac de Puigcerdà, que servirien com a viagra politica, i de cargols de les pistes de la Massella, com a simbol de banyes politiques. I el poble? El poble a recollir les clasques des de fora de les muralles del castell. Tot pel poble però sense el poble. O no? Cal saber què trepitgem. Per tancar la festa, i per no gastar en focs artificials i petards i petardes( doncs massa que n’hi ha) proposo que s’ofereixi al poble, del que ningú es recorda, que no tenim pa però sí que volem més circ, una naumàquia, antiga batalla naval que s’oferia a Roma com a espectacle per mostrar el poder de l’emperador, en aquest cas ceretà. En aquesta naumàquia haurien de competir la nau del consell comarcal de la Cerdanya amb mariners caracteritzats de vikings ceretans amb qualsevol altra dels romans dels consells comarcals limitrofes. Seria un espectacle de supervivència política que deleitaria més que llegir les cròniques sobre el Barça al El Mundo Deportivo.