La vertiginosa velocitat de la batlle Canòlic Mingorance en la instrucció del complex sumari de la Banca Privada d’Andorra (BPA) –que l’ha portat a cometre clamoroses errades en el procés d’investigació- contrasta amb la incomprensible lentitud en la tramitació judicial del cas Valora –també farcida de greus irregularitats- que encara avui està pendent de ser jutjat. I això que han passat més d’11 anys!
El 2 de gener de l’any 2007, Xavier Felipó –fill d’una de les grans famílies que remenen les cireres d’Andorra- es va presentar a la seu de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) per confessar la ruïna que havia provocat a la gestora d’inversions Valora, entitat de la qual ell era president i director general en aquell moment. Segons va explicar al director general de l’INAF, Carles Salvadó –amic de la seva família-, havia fet arriscades inversions de “reverse” i “leverage” (apostes de derivats) en les quals hi havia perdut bous i esquelles.
El problema és que els diners amb els quals havia jugat i perdut no eren seus: eren dels 370 clients que havien confiat els seus estalvis i dipòsits en la gestora fundada per la família Reig (Andbank) i el banc català/italià Fibanc, amb seu a Barcelona. A més, Xavier Felipó no tenia permís de la gran majoria dels clients de Valora per fer aquestes inversions d’altíssim risc.
CINC BATLLES
En un primer moment, Xavier Felipó va assegurar a l’INAF que el forat que havia provocat amb aquestes operacions ruïnoses de “reverse” i “leverage” era d’uns 15 milions d’euros. Però el posterior informe d’auditoria encarregat a l’economista francès Philippe Riu i la feina feta pels liquidadors van certificar que aquest “forat” superava els 22 milions d’euros de pèrdues, tal i com va detectar de seguida l’INAF.
La lenta i exasperant instrucció judicial d’aquesta estafa, que té el seu inici en la denúncia presentada, el mateix any 2007, per la Fiscalia contra els responsables de Valora, s’explica, entre altres motius, pels canvis de batlles que ha patit aquest sumari: fins a cinc, l’últim dels quals ha estat la batlle Canòlic Mingorance, que l’any passat va confirmar l’ordre de processament de Xavier Felipó, l’únic inculpat.
Com que el procediment, abans d’arribar a judici oral, encara està pendent de la resolució dels recursos presentats per alguns damnificats, s’espera que un nou batlle, el sisè, s’ocupi del cas. I és que el passat dia 14 de setembre, Canòlic Mingorance va prendre possessió com a nou membre del Tribunal de Corts, abandonant la instrucció del cas Valora, entre d’altres sumaris que portava a la Batllia.
Fins fa poc, els damnificats no han pogut accedir al sumari complet, que, amb els annexes, ocupa 25.455 folis, que els han estat lliurats escanejats per la Batllia. Això ha permès, per primera vegada, estudiar a fons els “budells” d’aquesta gestora d’inversions que, en realitat, servia en molts casos per evadir i “rentar” diners d’Espanya a Andorra, amb la complicitat activa de Fibanc i Andbank.
L’AMIC D’ÒSCAR RIBAS
LA VALIRA ha accedit a aquests 25.455 folis i ha pogut constatar l’existència de nombroses irregularitats, incongruències i buits sospitosos en la instrucció sumarial, que anirem desgranant en pròxims articles. D’entrada, crida l’atenció que hi ha una part del sumari que, 11 anys després, encara continua secreta: es tracta de les peces separades que afecten a cadascun dels clients de Valora, de manera que és impossible conèixer la identitat del conjunt dels afectats, que s’amaguen sota codis numèrics. Per què aquest misteri? Quines persones que no interessa que transcendeixin els seus noms protegeixen la Fiscalia i la Batllia?
Del sumari hi ha una dada molt important que és la clau de volta de tot plegat: quan Xavier Felipó va confessar a l’INAF el “forat” que havia provocat, va afirmar a continuació que la seva família, amb el patrimoni que té, es responsabilitzaria de pagar les pèrdues ocasionades als seus clients amb les esbojarrades operacions de “reverse” i “leverage” que havia fet.
Els Felipó són una família molt coneguda a Andorra. El pare de Xavier Felipó va ser vocal del consell d’administració de l’INAF i mantenia una llarga i estreta relació amb Òscar Ribas Reig, excap de govern i president honorari d’Andbank. De fet, segons consta en el sumari, Xavier Felipó es va incorporar l’any 2001 a Valora, la gestora muntada per la família Reig (Andbank) i Fibanc, per recomanació directa de Carles Salvadó, aleshores director general de l’INAF.
DELOITTE I KPMG NO VAN VEURE RES
Hi ha una qüestió de context històric que també fa molt estranya i inversemblant la fallida de Valora. Aquesta gestora d’inversions va funcionar entre els anys 2001-2006, quan encara no havia esclatat la crisi financera de les subprime i Lehman Brothers. Aquest període 2001-2006 va estar marcat per una gran bonança econòmica, amb les borses mundials molt “escalfades” per l’especulació i on era relativament fàcil fer bons negocis i obtenir altes rendibilitats.
Però Valora, de manera increïble, va perdre diners des del primer any que va entrar en funcionament, segons han posat de manifest els informes posteriors de Philippe Riu i dels liquidadors: en concret, 7 milions d’euros entre els anys 2001-2005 i 15 milions d’euros durant l’exercici del 2006.
Totes aquestes pèrdues van ser amagades sistemàticament als inversors. I el més greu: no van ser detectades per l’INAF ni per les auditories que van fer (i cobrar), durant aquests anys, Deloitte i KPMG a Valora, que donaven per bons els beneficis que declarava Xavier Felipó. Com és possible que Deloitte i KPMG no veiessin el “forat” que hi havia, any rere any, en aquesta gestora d’inversions?
Per això, alguns dels damnificats, en les querelles criminals que van interposar per l’estafa de Valora, van incloure Deloitte i KPMG en la llista de les acusacions, en considerar aquestes firmes d’auditoria corresponsables -per la seva manca de professionalitat i de rigor- de la ruïna provocada. Però la batlle Núria Garcia Val, en un polèmic acte dictat el 12 de maig del 2014, va decidir limitar l’acció penal a un únic imputat: Xavier Felipó.
DE LIQUIDADOR A PRESIDENT DE L’INAF
Segons consta en el sumari, Xavier Felipó va prometre que la seva família pagaria les pèrdues ocasionades als clients de Valora i explica que el seu pare, Josep Maria Felipó, va fer gestions amb Josep Peralba –aleshores l’home fort del Crèdit Andorrà- per aconseguir un préstec que salvés aquesta crítica situació. Però d’aquestes promeses i d’aquestes gestions no se’n va saber mai més res.
Qui va pagar la nefasta gestió de Xavier Felipó no va ser la seva família: van ser els clients que li havien confiat els seus dipòsits i estalvis. Valora va ser liquidada i els diners que es van poder recuperar van ser redistribuïts, amb uns criteris totalment irregulars, als damnificats per l’estafa. De mitjana, cada client va veure com se li “evaporava” el 40% dels diners que havia invertit.
Això sí, els dos liquidadors –Jordi Alcobé i Raül González- es van repartir una esplèndida minuta de 400.000 euros. En l’actualitat, Raül González és el president de l’INAF. Cercle tancat.
