La família Espot va comprar a preu de “ganga” un edifici confiscat a la BPA

Uns locals comercials i despatxos, ubicats a la cèntrica avinguda Carlemany 115, d’Escaldes-Engordany, van ser comprats per la família de l’actual cap de Govern, Xavier Espot per un preu irrisori, aprofitant la confiscació i posterior reprivatització de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Gràcies a aquesta operació, els Espot van poder engrandir el Centre Júlia (foto), on hi ha les dependències centrals del grup de perfumeries i estètica.

Aquests despatxos i locals, que eren propietat de la BPA, ocupen 1.700 metres quadrats i, per la privilegiada ubicació que tenen -al “rovell de l’ou” del gran eix comercial d’Andorra- la seva valoració a preu de mercat no baixa dels 30 milions d’euros. En canvi, segons les fonts consultades per LA VALIRA, els Espot van aconseguir aquesta propietat per només 2,7 milions d’euros, menys del 10% de la taxació estimada!

L’OPACITAT DEL MERCAT IMMOBILIARI

La manca d’un Registre de la Propietat a Andorra, on es puguin consultar la titularitat de les finques i les transaccions immobiliàries que es fan, és un dels greus dèficits de transparència democràtica que té el Principat d’Andorra. De fet, aquesta és una de les exigències que plantegen els interlocutors de la Unió Europea en les negociacions que mantenen amb el Govern de Xavier Espot i, per exemple, el partit Acció, que lidera Judith Pallarès, formula la creació del Registre de la Propietat en el seu programa electoral com una de les maneres d’atacar el greu problema habitacional que pateix el Principat.

Si hi hagués Registre de la Propietat, la compravenda d’aquests locals i despatxos de la BPA a l’avinguda Carlemany 115 seria de coneixement públic. Però el secretisme i l’opacitat que regna en el mercat immobiliari andorrà -que es regula només amb els pactes privats signats davant de notari- impedeix obtenir-ne constància documental. De tota manera, LA VALIRA ha pogut confirmar tots els detalls d’aquesta escandalosa operació.

LA SEU CENTRAL DEL GRUP JÚLIA      

En la finca en qüestió, la BPA hi tenia en propietat les dependències d’una oficina bancària i un sector de despatxos de direcció del grup financer i dels serveis informàtics. Aquest espai, col·lindant amb el Centre Júlia, era cobejat des de feia temps per la família de l’actual cap de Govern en funcions, que volia utilitzar-lo per ampliar les seves instal·lacions on, a més de la perfumeria i la farmàcia, també hi tenen sis plantes, on hi ha les oficines centrals del grup empresarial, el “family office”, una sala d’actes, el Museu…

L’elevat preu de mercat d’aquests 1.700 metres quadrats que tenia la BPA a l’avinguda Carlemany 115 era un obstacle per a les pretensions del grup Júlia. Però la confiscació del banc, el 10 de març del 2015, la transmissió dels seus actius a Vall Banc i la seva posterior privatització, l’any 2016, al fons voltor nord-americà JC Flowers van propiciar el “deal”.

FINS AL MOLL DE L’OS

En efecte, en el marc de la fosquíssima història que ha envoltat la destrucció de la BPA, la família Espot va comprar a Vall Banc les dependències de l’avinguda Carlemany a preu de “ganga”. Formalment, JC Flowers va perdre en aquesta compravenda més de 26 milions d’euros (la diferència entre els 30 milions en què estaven valorades les dependències de l’antiga BPA i els 2,7 milions que van pagar per elles els propietaris del grup Júlia), però és evident que els nord-americans s’ho van cobrar amb escreix amb totes les enormes martingales que van fer durant cinc anys a Andorra, amb la complicitat i el vistiplau del govern de Xavier Espot, l’AREB i l’AFA.

Recordem que, ara fa un any, JC Flowers va vendre Vall Banc a Crèdit Andorrà. El fons voltor ja havia escurat l’antiga BPA fins al moll de l’os i, un cop aconseguit el botí, els nord-americans van tocar el dos. És el seu estil de fer negocis.

EL PAQUET DE LES GERMANES ZAMORA

Xavier Espot Zamora coneix perfectament i de primera mà tot aquest “affaire”. Abans de la confiscació de la BPA, el grup Júlia era un client VIP del banc. Les germanes Melània (la mare del cap de Govern), Anna Maria i Maria Immaculada Zamora –les tres filles de Júlia Bonet, la fundadora de la cadena de perfumeries- tenien el segon paquet accionarial més important d’aquesta entitat financera, amb el 6,6% del capital.

Però, “miraculosament”, la família propietària del grup Júlia es va salvar del daltabaix provocat per la confiscació decretada pel Govern de Toni Martí, del qual en formava part Xavier Espot com a ministre de Justícia. En la llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, aprovada a correcuita pel Govern Martí, es van concentrar els efectes penalitzadors contra els accionistes de la BPA que tenien “més del 10%” del capital: és a dir, la família Cierco, però es van deixar d’aplicar contra la família Zamora i la resta d’accionistes minoritaris.

LLEI A MIDA

L’aprovació d’aquesta polèmica llei –que és una transposició de la normativa europea, grollerament manipulada amb l’objectiu de protegir els interessos de les germanes Zamora- va suposar que la família de Xavier Espot perdés el control i el valor del seu paquet del 6,6% a BPA, com van patir tots els accionistes del banc. Sí. Però, gràcies a aquesta llei, les germanes Zamora van quedar al marge de qualsevol procediment penal que es pogués endegar contra els propietaris del banc, en tenir menys del 10% del capital.

La minusvalia d’aquest 6,6% d’accions -el seu preu va quedar reduït a 0- les germanes Zamora la van recuperar sobradament al cap de pocs mesos. Amb la compra dels locals i despatxos d’avinguda Carlemany 115 a preu de “ganga” ja van recuperar, de cop, més de 26 milions d’euros.

RETIRADA DE DINERS    

La relació entre els Espot-Zamora i la confiscació de la BPA està plena d’ombres. Per exemple, s’ha pogut comprovar que el pare de l’actual cap de Govern va fer, en els dies previs a la intervenció, importants desinversions en els seus dipòsits al banc i que, hores abans de la confiscació, va treure 10.000 euros en efectiu d’aquesta entitat i va ordenar una transferència de 80.000 euros, que, segons va dir, hauria servit per pagar un cotxe Porsche nou de trinca. Uns indicis que reforcen les sospites que els Espot-Zamora eren dels pocs a Andorra que estaven assabentats, amb anterioritat, de la decisió de Toni Martí d’intervenir el banc.

Però no només això. En el judici que, des de fa més de quatre anys (!) se celebra al Tribunal de Corts contra 24 exdirectius i exempleats de la BPA, l’exresponsable de compliance de l’entitat intervinguda ha aportat una dada nova i inquietant: la direcció de la cadena de perfumeries Júlia havia utilitzat, de manera reiterada, el sistema de “compensacions” per obtenir diner negre a Espanya, que és el principal delicte que es jutja.

LES COMPENSACIONS DE PERFUMERIES JÚLIA

Les “compensacions” eren una operativa enginyosa per moure calés en efectiu entre Espanya i Andorra sense necessitat de desplaçar físicament els feixos de bitllets. El lliurament de diners “cash” entre dues persones en territori espanyol es compensava amb la transferència entre dos comptes bancaris oberts a Andorra, bé fos en el mateix banc o en bancs diferents. Aquest mecanisme, que va ser plenament vigent durant molts anys, era emprat i acceptat per la majoria dels bancs andorrans i conegut i tolerat pels organismes governamentals.

En el sumari del cas BPA consta documentalment que el grup empresarial de la família de Xavier Espot va participar en la mecànica de les “compensacions” amb l’empresari espanyol Rafael Pallardó, principal protagonista de la primera peça que s’està jutjant. El 3 de novembre del 2010, un representant del grup de perfumeries Júlia va rebre a Barcelona 75.000 euros de mans de Rafael Pallardó. I, simultàniament, es va fer una transferència pel mateix import des dels comptes de Perfumeria Júlia SA a la BPA al de Rafael Pallardó en el mateix banc andorrà.

EL GESTOR ROGER FILLET

Però, de manera absolutament sorprenent i irregular, aquesta operació ha quedat al marge del procediment judicial, encara que tingui com a protagonista Rafael Pallardó. També xoca que hagi quedat exclòs de la llista d’imputats Roger Fillet, que era el gestor que s’encarregava personalment de les operacions de la família del cap de Govern.

Si consta documentalment que va participar en una compensació en la qual va intervenir Rafael Pallardó, per què a Roger Fillet se l’ha deixat fora de la causa? Per què la batlle instructora i el fiscal general van patir aquest “atac d’amnèsia” en el seu cas?

ELS 17 VOTS D’ORDINO

La resposta és també un escàndol colossal. A Andorra, les relacions familiars compten. I molt. Roger Fillet és germà de l’exconseller general Toni Fillet, que va ser elegit a la parròquia d’Ordino en la llista de DA en les eleccions del 2015. Gràcies a Toni Fillet, que va guanyar per només 17 vots a la candidatura rival, DA va poder revalidar la majoria absoluta al Consell General.

Aquesta diferència de 17 vots a Ordino va ser la clau de volta que va permetre que Toni Martí pogués governar amb les mans lliures durant la legislatura 2015-19. Sense la victòria de Toni Fillet, ben segur que la història d’Andorra s’hauria escrit d’una manera ben diferent, ja que DA s’hauria vist obligat a governar en coalició amb algun altre grup parlamentari i no hauria pogut imposar el seu corró.

DINERS NEGRES

Però  aquest no va ser un fet aïllat. Segons el testimoni qualificat de l’exresponsable de compliance de BPA, la família del grup fundat per Júlia Bonet havia fet altres operacions de compensació, a banda de la de Rafael Pallardó, amb altres clients espanyols del banc.

I per què volia la cadena Júlia tants diners “cash” a Espanya? Per fer operacions immobiliàries, un sector on els diners negres són habituals. Aquest grup de perfumeries té 50 botigues obertes en diferents ciutats de l’Estat espanyol i, a més, el pare del cap de Govern s’ha comprat una luxosa residència d’estiueig a Foixà (Baix Empordà), que Xavier Espot freqüenta sovint.

EN PLENA CAMPANYA ELECTORAL

Precisament, aquesta setmana, en plena campanya electoral, el Tribunal Constitucional ha confirmat que no es jutjarà Xavier Espot per prevaricació en el cas BPA. Un dels principals accionistes de l’entitat intervinguda, Higini Cierco, li va presentar l’any passat una querella en considerar que, com a ministre de Justícia -primer- i com a cap de Govern -després-, Xavier Espot havia participat directament en l’adopció de decisions manipulades i lesives que van comportar la liquidació del banc i un gravíssim perjudici patrimonial als seus anteriors propietaris.

La querella va ser rebutjada en primera instància pel Tribunal de Corts i, amb una velocitat vertiginosa, el recurs posterior també va ser desestimat pel Tribunal Superior. Higini Cierco va presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional, que ara ha estat arxivat.

En els codis democràtics europeus, els tribunals de justícia tenen per norma no immiscir-se en les campanyes electorals i posposar les resolucions que puguin afectar algun candidat un cop s’han tancat les urnes. No és el cas del Principat. Aquí, el Tribunal Constitucional s’ha mullat descaradament en favor de Xavier Espot, exculpant-lo públicament davant l’opinió pública dels seus vincles amb el cas BPA a pocs dies de les votacions. Insòlit.