La venjança és un plat que se serveix fred. Ara, set anys després de la confiscació i liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de Banco Madrid (BM), els seus damnificats –els principals accionistes d’aquestes entitats, la família Cierco, però també els directius i els empleats que van ser acomiadats i, en molts casos, sotmesos a un calvari judicial- veuen que comença a brillar el Sol de la justícia.
No a Andorra, on la Fiscalia i la Batllia són una màquina descarada i descarnada al servei dels interessos polítics de DA i de la patronal bancària. Però sí a Espanya, on l’Audiència Nacional manté oberts dos procediments penals que afecten directament els principals implicats en la conspiració que va culminar amb el brutal extermini d’aquestes dues entitats financeres, que eren molt sòlides i solvents en el moment de la seva intervenció.
EL CAS KITCHEN
D’un cantó, la secció 3ª Penal de l’Audiència Nacional acaba de rebutjar tots els recursos que s’havient presentat contra la conclusió del sumari del cas Kitchen, instruït pel magistrat Manuel García-Castellón, titular del jutjat n. 6 de l’Audiència Nacional. Això vol dir que aquesta peça del macrosumari Tàndem, en la qual està imputada tota la cúpula del ministeri de l’Interior, en temps de Jorge Fernández Díaz (foto), ja està a punt per anar a judici oral.
En total, hi ha 11 càrrecs polítics i policials encausats. En la seva majoria van participar, també, en l’operació d’assetjament i demolició de la BPA i de BM, segons totes les proves, testimonis i indicis que s’han anat acumulant en els últims anys.
A més de Jorge Fernández Díaz, que està acusat dels delictes de malbaratament, prevaricació i revelació de secrets, en l’operació Kitchen –que tenia per objectiu la confiscació dels documents que tenia l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, sobre el finançament il·legal del partit- també han estat finalment imputats:
-Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat
-Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu (DAO) de la policia
-L’excomissari José Manuel Villarejo
-L’excomissari Marcelino Martín Blas
-L’excomissari José Luis Olivera
-L’excomissari Enrique García Castaño
-L’inspector José Ángel Fuentes Gago
-L’inspector en cap Andrés Gómez Gordo
-L’inspector en cap Bonifacio Díaz
-Sergio Ríos, l’ex-xofer de la dona de Luis Bárcenas
ELS MATEIXOS PROTAGONISTES
D’aquests 11 imputats pel magistrat Manuel García-Castellón en l’operació Kirtchen n’hi ha sis que també apareixen directament implicats en la conspiració contra la BPA:
–Jorge Fernández Díaz. Ministre de l’Interior, entre 2011 i 2016. Seguint instruccions de Mariano Rajoy, va encapçalar i coordinar l’operatiu policial per investigar i destapar la corrupció de la família Pujol i, per extensió, dels capdavanters del moviment independentista català. Se sospita que el seu bon amic Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, li va donar la informació decisiva sobre la migració dels comptes de la família Pujol a la BPA, feta des del seu banc a finals del 2010. Aquestes transferències són les que figuren en el famós “pantallazo” que va publicar el diari El Mundo el 7 de juliol del 2014 i que va provocar la posterior confessió pública de Jordi Pujol, el 25 de juliol, que va destruir el seu prestigi personal i polític.
–Francisco Martínez. Secretari d’Estat de Seguretat (2013-16) i mà dreta del ministre Jorge Fernández Díaz. Com a número 2 del ministeri de l’Interior, va viure en primera línia el desplegament i l’actuació de la “policia patriòtica” en l’anomenada Operació Catalunya. En una carta enviada a Higini Cierco i publicada pel diari El Mundo el dia 12 de novembre de l’any 2020, va afirmar que la confiscació de la BPA i de la seva filial Banco Madrid (BM) va tenir “un evident caire polític”. I afegia: “A vegades, no poques, els poders públics causen greus perjudicis, amb actuacions que, al capdavall, es demostren injustificades, desproporcionades o, senzillament, injustes, com sembla ser en aquest cas”. A més, assenyalava els qui considera màxims responsables de la destrucció de la BPA i, en paral·lel, del BM: “Els Srs. Cinca, Martí, Saboya, Fiñana o Alberca”, en referència explícita a l’exministre de Finances, l’anterior cap de Govern, l’exministre d’Afers Exteriors, el cap de la UIFAnd i el fiscal general. Segons la seva anàlisi, tots ells van actuar de manera premeditada i concertada per fer “pagar a la BPA”, en exclusiva, les pressions de les autoritats dels Estats Units contra el conjunt del sistema financer andorrà, que s’havia convertit en un amagatall utilitzat per la delinqüència internacional, gràcies a l’existència del secret bancari. Francisco Martínez afirmava, rotund: “Amb aquestes persones no hi he tingut cap tracte, però de la seva intervenció en les decisions (que van provocar la confiscació de la BPA) no n’hi ha cap dubte”.
–Eugenio Pino. Comissari de policia i director adjunt operatiu (DAO) del ministeri de l’Interior amb Jorge Fernández Díaz. Era el cap jeràrquic de la “policia patriòtica” que va aconseguir la imputació de tota la família Pujol per corrupció i blanqueig de diners. A partir de les informacions de Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i del suposat “xivatasso” de Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, els homes d’Eugenio Pino havien arribat a la conclusió que els Pujol guardaven el “tresor” a la BPA i a BM. Però no tenien les proves necessàries perquè el jutge pogués processar i condemnar l’expresident de la Generalitat i la seva família. D’aquí que orquestressin una bruta maniobra de pressió sobre els màxims executius de la BPA i BM (Higini Cierco i Joan-Pau Miquel). Però no van obtenir els documents que buscaven i van decidir que calia aplicar la “solució final”: “rebentar” els dos bancs i accedir, d’aquesta manera, als comptes.
–José Manuel Villarejo. Comissari de policia, que compatibilitzava la seva feina amb la direcció de l’empresa Cenyt, dedicada a la investigació privada i a treballs d’intel·ligència i seguretat. És el principal protagonista de l’Operació Tàndem, de la qual Kitchen és una de les peces separades. La seva obsessió per enregistrar totes les converses importants que mantenia ha desfermat un escàndol polític d’alt voltatge, que s’ha carregat la reputació del rei emèrit Juan Carlos I, va provocar la dimissió del president del BBVA i la imputació de Jorge Fernández Díaz i la plana major del ministeri de l’Interior. Enfrontat a mort amb Félix Sanz Roldán, exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i Marcelino Martín Blas, ex cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia. Va tenir un paper important en la posada en marxa de l’Operació Catalunya: va convèncer, fent-se passar per un periodista, Victoria Álvarez perquè presentés la primera denúncia contra Jordi Pujol Ferrusola i va obtenir una llarga declaració de Javier de la Rosa sobre els negocis de la família Pujol. És l’autor de les quatre notes informatives (NI) que va fer arribar a Higini Cierco, on explicava la seva versió sobre els fets que van acabar amb la confiscació i destrucció de la BPA i BM, culpant Marcelino Martín Blas d’haver protegit l’Andbank i de focalitzar la investigació exclusivament en la BPA.
–Marcelino Martín Blas. Comissari, cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia i persona d’enllaç amb el CNI. D’entrada, va fer equip amb José Manuel Villarejo en la investigació sobre els negocis i la fortuna amagada dels Pujol. Van acabar enfrontats de manera irreconciliable amb el cas del “pequeño Nicolás” (2014) i va caure en desgràcia davant del ministre Jorge Fernández Díaz, que va protegir José Manuel Villarejo. Marcelino Martín Blas va encarregar-se d’intentar obtenir, a través d’una maniobra d’extorsió a Higini Cierco i al conseller delegat de la BPA, Joan-Pau Miquel, els comptes de la família Pujol a la BPA. Per això es va valer de l’inspector Celestino Barroso, agregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, i de Bonifacio Díaz, cap de gabinet del DAO Eugenio Pino i anteriorment destinat a Andorra. Aquests dos policies van forçar la trobada de Joan-Pau Miquel amb un tal “Félix” –que, en realitat era el comissari Marcelino Martín Blas- a l’hotel Villamagna de Madrid.
–Bonifacio Díaz. Inspector de policia i cap de gabinet d’Eugenio Pino. Amb anterioritat, havia estat agregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra i per això tenia coneixença personal d’alguns càrrecs de la BPA. Va ser la persona que, per via telefònica, va pressionar la secretària del consell d’administració de la BPA, Rosa Castellón. Textualment, la va comminar: “Digues-li al Joan-Pau que el que li diguin per telèfon ho accepti i, si no, el banc morirà”. En aquest missatge, “Joan- Pau” és Joan-Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA i que “ho accepti” feia referència a que li telefonaria un tal “Félix”, que després va ser identificat com l’excomissari Marcelino Martín Blas, cap de la UAI de la policia espanyola. En efecte, “Félix” es va posar en contacte amb Joan-Pau Miquel i es van reunir a Madrid, on el comissari li va exigir la documentació acreditativa dels comptes de la família Pujol a la BPA.
ELS “DIAMANTS DE SANG”
Per la seva banda, el magistrat del jutjat central d’instrucció n. 1 de l’Audiència Nacional espanyola, Alejandro Abascal, ha encarregat a la Comissaria General d’Informació (CGI) de la Policia Nacional una investigació en profunditat sobre les activitats de l’empresa andorrana Orfund, implicada en l’escabrós “affaire” dels “diamants de sang” a Libèria i Sierra Leone. Aquesta decisió del magistrat Alejandro Abascal arriba després que, el passat 7 de febrer, ja prengués declaració a quatre testimonis vinculats amb les activitats d’Orfund: l’expresident de l’empresa, Joan Samarra; l’exaccionista de la societat Josep Lluís Buch; l’exempleat Luis Bielsa i Ramón Terrén, germà del fins ara únic acusat en aquest sumari, l’empresari Manuel Terrén, que treballava a l’Àfrica per encàrrec de la companyia andorrana i intermediava la compra dels “diamants de sang”.
La tasca encarregada a la CGI consisteix en localitzar el principal acusat –que se suposa que viu actualment al Brasil-, identificar nous testimonis, investigar les societats involucrades (Orfund i les seves filials africanes Blue Stone i DiAndorra), estirar el fil del sumari del judici que es va fer contra l’exdictador de Libèria, Charles Taylor –condemnat l’any 2012 pel Tribunal Penal Internacional (TPI) a 50 anys de presó per crims contra la humanitat pel cas dels “diamants de sang”- per trobar noves pistes, col·laborar amb cossos policials d’altres països…
Aquesta decisió del magistrat Alejandro Abascal vol dir que la investigació, ara en mans de la unitat especial de la CGI, avança seriosament. I això és una molt mala notícia per alguns prominents ciutadans andorrans que van participar en les activitats d’Orfund, com l’exministre Jordi Cinca, que també va tenir una participació determinant en l’operació de confiscació i liquidació de BPA.
L’ADVOCAT SUÍS
En l’origen d’aquesta causa hi ha el prestigiós advocat suís Alain Werner, que s’ha especialitzat en la persecució dels autors de delictes de lesa humanitat i genocidi. Aquest jurista, que actualment presideix l’ONG Civitas Maxima, va actuar com a fiscal en el judici contra l’expresident Charles Taylor i, per tant, coneix molt a fons l’escàndol dels “diamants de sang”.
Després d’aconseguir la condemna de Charles Taylor, l’advocat Alain Werner s’ha centrat en identificar els europeus que es van lucrar amb el tràfic d’aquests diamants, que van servir per finançar la guerrilla del Front Revolucionari Unit (FRU), que durant anys va terroritzar la població de Sierra Leone, provocant un abominable genocidi en el qual van morir més de 70.000 persones. I és d’aquesta manera com ha arribat a Orfund, l’empresa andorrana que comprava i venia els “diamants de sang”.
EL TESTIMONI DE L’ESCLAU
Però, per aconseguir judicialitzar la participació de la trama andorrana d’aquest negoci criminal calia una palanca jurídica. L’equip de Civitas Maxima va localitzar un home de Sierra Leone, Aiah Ngekia, que va ser segrestat i obligat a treballar durant tres anys com a esclau en les mines de diamants controlades pels guerrillers del FRU.
El seu testimoni ha estat cabdal per iniciar les actuacions contra Orfund. En nom d’Aiah Ngekia, l’advocat madrileny Hernán Daniel Garcés va presentar l’any passat una querella criminal a l’Audiència Nacional que, després de ser arxivada en primera instància, ha acabat prosperant, gràcies a la insistència del fiscal Pedro Martín Torrijos.
JORDI CINCA, L’HOME CLAU
Segons van poder constatar els primers testimonis que van declarar el dia 7 de febrer passat, tant el magistrat Alejandro Abascal com el fiscal tenen un coneixement molt detallat del sumari. A més, disposen d’una gran quantitat de documentació que dona suport a la investigació que porten entre mans.
El cercle sobre Orfund s’està estrenyent cada cop més i l’Audiència Nacional demostra que vol arribar fins al final i portar davant la justícia tots aquells que van lucrar-se amb el “diamants de sang”. Dos testimonis –Joan Samarra i Luis Bielsa- han assenyalat el paper central que va tenir en aquest negoci criminal l’actual president del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), Jordi Cinca, que es va desplaçar en diverses ocasions a l’Àfrica per controlar les activitats de les filials d’Orfund.
TOT ARRIBA
Encara que sigui per camins indirectes, els damnificats per l’extermini de BPA i BM veuen com, set anys després d’aquell fatídic 10 de març del 2015, els principals responsables d’aquesta operació han de passar comptes amb la justícia, per greus delictes que, en alguns casos, poden sumar molts anys de presó.
Les causes encetades pels damnificats davant els tribunals andorrans contra els botxins de BPA i BM han estat arxivades o bé resten adormides en un calaix. La corrupció estructural i sistèmica que hi ha incrustada a la Batllia impedeix que prosperin. En canvi, la justícia espanyola va fent la seva feina i l’hora de la veritat s’acosta. Tot arriba.
