La situació generada pel tancament dels recintes universitaris arran de la pandèmia de la Covid-19 ha generat una gran incertesa sobre com acabarà aquest curs acadèmic. De moment, no hi ha hagut excessives dificultats per continuar la docència de forma telemàtica, tot i que en algunes facultats hi ha hagut queixes d’estudiants que consideren que hi ha professors que no organitzen bé la feina amb el nou sistema.

Un altre problema que temien els responsables de les dotze universitats catalanes era que els seus sistemes informàtics no resistissin la sobrecàrrega de treball de les darreres setmanes. Amb algunes incidències, totes han anat resolent aquesta qüestió de forma prou eficaç. De tota manera, alguns rectorats han demanat al professorat que es coordini per no concentrar tots els exàmens o pràctiques els mateixos dies i hores per no sobrecarregar els serveis informàtics.

La gran incògnita és com es farà l’avaluació final d’aquest curs acadèmic. S’ha creat un grup de vicerectors per analitzar aquesta qüestió que, de moment, s’oposa a la concessió d’un aprovat general com ha decidit el govern italià. Aquest grup considera que es pot garantir que cap estudiant perdi el curs per raons vinculades a la pandèmia, que es pot mantenir la qualitat acadèmica dels ensenyaments i que s’ha de respectar el principi d’autonomia de les universitats.

Es descarta que les vuit universitats públiques apliquin criteris diferents. És a dir que no es contempla que uns centres optin per l’aprovat general i d’altres, no. Tampoc no és previsible que les quatre universitats privades concedeixin aquest aprovat generalitzat. El grup de vicerectors té previst reunir-se els propers dies per perfilar una proposta de consens. Ho farà sota la pressió d’alguns sindicats d’estudiants que ja s’han manifestat favorablement perquè tots els universitaris passin als cursos següents o obtinguin la graduació.

L’opció més plausible, ara per ara, és que els rectorats animin els professors a ser generosos en les seves qualificacions, suspenent només els alumnes que no s’hagin pres seriosament els estudis i posant bones notes a aquells que s’hagin esforçat per aprendre i tirar endavant el curs. La incertesa, però, i una sensació evident d’improvisació marquen l’estat d’ànim de la comunitat universitària catalana. Una sensació compartida a la resta d’universitats espanyoles.