La crisi del coronavirus deixarà més pobres,i aquesta pobresa ja es comença a notar. Beatriz Fernández, cap de l’equip jurídic d’Arrels Fundació, afirma que augmenten els sensesostre a Barcelona. Fernández explica que “tenim un equip de carrer que funciona tot l’any i que coneixen els sensesostre, i ara hi ha gent que els trobem i que no els coneixem. Molts d’ells tenien feines molt precàries que han desaparegut i vivien en pensions o habitacions que han tancat. És un fet, després de la crisi hi haurà un augment important de la gent que viurà al carrer”.
Algunes d’aquestes persones precaritzades estan ara a les instal·lacions obertes per l’ajuntament de Barcelona, com per exemple al Pavelló 7 de la Fira de Barcelona on s’han habilitat uns 500 llits i serveis d’higiene. Però el problema vindrà quan s’aixequi l’estat d’alarma i es tanquin aquestes instal·lacions, Beatriz Fernández explica que “la gent tornarà al carrer perquè no té un altre lloc on anar”.
El pavelló habilitat pel consistori també està en el punt de mira d’Arrels, que critica que no han tingut en compte les diferents condicions de les persones sense sostre. Fernández diu que “entenem que és molt complicat però pel que ens diuen els usuaris és una nau massa gran i se senten desprotegits. També que si entres no pots tornar a sortir i sobretot que tenen por del contagi”.
Una de les crítiques és la manca de protocols per saber si un usuari està o no infectat, ja que la responsable jurídica d’Arrels afirma que “quan entren a la Fira se’ls pren la temperatura, però pel que fa al carrer no s’està fent cap test”. La manca de proves del coronavirus és un dels problemes a què s’enfronten les persones que viuen al carrer.
Segons explica Beatriz Fernández, “hi ha molts que no saben reconèixer si estan malalts o no i si no ho sabem, no els podem tractar. De fet és una de les demandes que fem. Ni en els centres que tenim, una residència de 24 hores per a gent que ja té la salut molt deteriorada, ni els voluntaris que tracten amb els sensesostre als carrers tenen els tests per determinar si hi ha gent vivint al carrer i contagiada. No es pot controlar”.
Als carrers de Barcelona viuen 1.200 persones aixoplugades a portals, entrades de banc o al mateix carrer. Són persones sense sostre que, en aquests temps de confinament, es fan visibles. I és aquesta visibilitat la que els porta més problemes. Arrels denuncia que els sensesostre han patit sancions per incomplir el confinament per part de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, maltractaments dels vigilants de seguretat de centres comercials o l’estació de Sants i desprotecció davant els abusos.
La Fundació assegura que ha constatat que la violència física contra els sensesostre ha augmentat en un 40%, i que des que va començar la pandèmia s’ha de lamentar la mort per agressions de tres persones que vivien al carrer.
