El fins ara partit hegemònic a l’Alt Pirineu continua desinflant-se en la major part d’aquestes comarques, a menys de tres mesos de la celebració de les eleccions municipals. A l’aparició de marques blanques de l’entorn neoconvergent com ara, per exemple, a la Cerdanya, cal afegir la desfeta de la formació al Ripollès.
Una crisi que s’ha agreujat amb la pèrdua de poder en llocs estratègics del territori de JuntsXCat arran la sortida del govern de la Generalitat.
El darrer capítol dels postconvergents es produirà la setmana vinent quan la direcció del partit oficialitzi la seva sortida de l’equip de govern del Consell Comarcal del Ripollès. La negativa de renunciar a la presidència actual del també fins ara regidor de l’ajuntament de Ripoll, Joaquim Colomer, per discrepàncies internes, farà efectiu aquest trencament.
Colomer es mantindrà al si de l’ens supramunicipal juntament amb la seva companya, Dolors Costa. D’aquesta manera, els consellers de Junts passaran, tret de sorpreses de darrera hora, a l’oposició fins al final de la present legislatura.
Cal recordar que el consistori de la capital ripollenca ja va destituir Colomer com a edil per “pèrdua de confiança”. L’acusen, entre altres motius, d’haver creat un perfil fals a Twitter des d’on es criticaven accions del govern municipal.
La fragilitat de JuntsxCat també s’entén a altres indrets de l’Alt Pirineu com ara al Pallars Sobirà on a la seva capital, Sort, el partit hereu de CiU té molt complicat remuntar els mals resultats de les municipals del 2019, quan només va obtenir dos regidors dels 11 en disputa.
A Tremp (Pallars Jussà) els neoconvergents ho tindran molt difícil per prendre l’alcaldia als republicans i superar els tres edils aconseguits fa quatre anys. El desgast d’ERC, que governa amb el suport dels neocovergents, tot i la victòria dels socialistes, podria fer ara alcaldessa a Sílvia Romero (PSC).
Pel que fa a la Seu d’Urgell, els republicans optaran per pressionar per tal de revalidar el seu pacte amb JuntsxCat després de reiterar que en cap cas governaran amb el PSC, en considerar que és una línia vermella que no poden traspassar en clau independentista. Així i tot, a ningú se li escapa el rerefons de tot plegat: els favors polítics, principalment en l’àmbit laboral, entre alguns membres d’ambdues formacions que fan, ara per ara inviable, cap altra alternativa a les actuals polítiques neoliberals de l’equip de govern.
