La Coordinadora per l’Habitatge a Andorra assumeix que la situació al voltant de l’habitatge no ha millorat, malgrat els esforços i l’atenció que li dedica el Govern. De fet, es mostren molt crítics tant amb el fons de les mesures que ha adoptat com amb les formes, ja que des del seu punt de vista la llei òmnibus, que és el seu full de ruta, tal com va explicar el cap de l’executiu, Xavier Espot, es va fer de manera “unilateral” i es va anunciar amb tanta antelació que no va desincentivar l’especulació.
A partir de les diferents accions que han impulsat, com ara manifestacions, l’anàlisi de l’impacte que tindria la llei òmnibus, o l’estudi i denúncia de la trampa del fill, han aconseguit que l’executiu els inclogui en la Comissió Nacional d’Habitatge, però consideren que és un espai poc útil perquè les propostes i les decisions que plantegen no tenen caràcter vinculant. També critiquen el paper de la patronal que pretén, diuen, ocupar l’espai i condicionar l’agenda.
Per tot plegat volen fer un pas endavant i consolidar-se com un Sindicat d’Habitatge a Andorra.
Participació ciutadana baixa i poc contundent
Actualment, a Andorra ja existeix la Coordinadora per un Habitatge Digne, que fa funcions similars a les d’un sindicat, però té les seves particularitats pròpies. Tot i això, la participació ciutadana encara és baixa i poc contundent.
La creació d’un sindicat d’habitatge a Andorra implicaria una organització col·lectiva de ciutadans per defensar el dret a un habitatge digne, estable i assequible. En l’àmbit social, això suposaria donar veu a les persones afectades per pujades abusives del lloguer, condicions de vida precàries, fomentant la solidaritat. Podria convertir-se en una eina de pressió per negociar amb propietaris, promotors i institucions públiques, exigint regulacions més justes i polítiques públiques que prioritzin l’interès general.
En l’àmbit institucional, un sindicat d’habitatge contribuiria a visibilitzar el conflicte d’accés a l’habitatge com un problema estructural, no com casos individuals aïllats. Això podria provocar tensió amb alguns sectors immobiliaris o polítics, però també obrir espais de diàleg i reforma. Així doncs, suposaria l’entrada d’un nou actor al debat públic andorrà, amb capacitat de mobilització en una qüestió cada cop més essencial.
