Els grups de la majoria (Demòcrates per Andorra, Liberals i Ciutadans Compromisos) i Terceravia han rebutjat les reserves d’esmenes presentades pels socialdemòcrates a la Proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública en les que demanaven que els Coprínceps donin compte a la ciutadania sobre el destí de les seves assignacions econòmiques.
Cal recordar que els dos caps d’Estats reben anualment 707.499 euros a través d’una dotació econòmica específica que contempla el pressupost elaborat pel govern andorrà.
La portaveu de la majoria, Mònica Bonell, ha justificat aquest dijous, durant la sessió del Consell General, la seva oposició a reclamar un exercici de transparència dels fons públics tant a Joan-Enric Vives com a Emmanuel Macron escudant-se en la Constitució. Una Carta Magna que determina que tots dos “poden disposar lliurement del pressupost que se’ls assigna”. Per contra, la consellera del PS, Susanna Vela ha lamentat que els caps d’Estat no estiguin inclosos dins dels subjectes obligats per la llei.
L’AREB i l’AFA mantindran també l’opacitat informativa
Per altra banda, la futura llei d’accés a la informació pública tampoc inclourà que l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries d’Andorra (AREB) i l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) puguin oferir documentació sobre la tasca que desenvolupen. Fins i tot, ni els consellers generals podran aconseguir-la si així ho decideixen els responsables de tots dos organismes públics.
Les dues entitats determinaran quina informació tindrà un caràcter reservat i quina no. Els grups de DA, Liberals i CC han al·legat que obrir a la ciutadania el lliure accés a la informació incompliria els tractats internacionals i, alhora, podria posar en risc l’homologació d’Andorra l’exterior.
Finalment, la cambra andorrana també s’ha oposat a què els càrrecs polítics estiguin obligats a fer públics els seus béns i patrimoni en la nova legislació.
