L’arribada de nous habitants a molts municipis de l’Alt Urgell sovint desperta recels. Els tradicionals temen la pèrdua d’un model de vida que consideren amenaçat, mentre que els nouvinguts es troben amb una xarxa de relacions preestablertes que pot fer difícil la seva inclusió. En lloc de generar una col·laboració natural, sovint es crea un clima de desconfiança que es tradueix en obstacles administratius i jurídics.
Diverses poblacions de la comarca alturgellenca veuen com iniciatives empresarials o socials impulsades per nouvinguts es topen amb una burocràcia asfixiant o amb l’ús arbitrari de la normativa per part d’algunes administracions locals. Alguns exemples d’aquestes pràctiques inclouen:
- Conflictes per l’aigua a Argestues i Beren (municipi de les Valls d’Aguilar): La gestió de l’aigua és un tema delicat, i en alguns casos s’ha fet servir com a eina per excloure nous veïns o dificultar l’activitat de negocis emergents.
- Problemes urbanístics i administratius al Querforadat (entitat pertanyent al municipi de Cava): On projectes de rehabilitació i inversió han quedat bloquejats per traves legals imposades de manera selectiva.
- Abús de dret a Fígols i Cabó: Casos on s’han aplicat normatives d’una manera discrecional per limitar la capacitat de maniobra de certs propietaris o emprenedors.
- Peramola i el seu urbanisme selectiu: On en funció de qui siguis pots posar plaques solars sense massa dificultat i altres han hagut de passar per un Viacrucis de mesos. Un Patrimoni de la Unesco desatès i un castell que cau mentre l’Ajuntament fa l’orni.
- Mòbing administratiu a Organyà i el parapent: Una activitat que ha donat projecció internacional a la zona, però que s’ha vist obstaculitzada per regulacions canviants i una pressió administrativa excessiva.
- Infraestructures deficients i falta d’inversió estatal: La manca de millores en carreteres, transport públic i serveis digitals frena el creixement econòmic i desincentiva la implantació de nous projectes.
- Fre polític i ideològic al desenvolupament: L’ús del procés independentista i les polítiques de determinats representants institucionals han suposat una barrera addicional, prioritzant interessos polítics per sobre del progrés econòmic i la convivència al territori.
- Control polític sobre el territori en detriment de les necessitats locals: En moltes localitats petites, els interessos dels partits polítics han prevalgut per sobre de la realitat social i econòmica, consolidant estructures de poder més enfocades a mantenir el control que no pas a impulsar millores efectives.
Cap a un model de convivència equilibrat
El problema no és el canvi en si mateix, sinó com es gestiona. L’Alt Urgell necessita un nou model més acord amb l’estat de dret que permeti integrar els nouvinguts sense que això signifiqui la desaparició de la seva identitat rural. Algunes propostes per aconseguir-ho podrien ser:
- Transparència i simplificació burocràtica: Garantir que totes les normatives s’apliquen de manera equitativa i sense biaixos.
- Fòrums de diàleg: Espais de trobada entre nouvinguts i residents de sempre per fomentar la col·laboració i reduir tensions.
- Impuls de projectes locals conjunts: Que permetin a la població tradicional participar en iniciatives modernes sense sentir que perden el control sobre el seu territori.
- Pressió per a una major inversió estatal: Exigir a les administracions superiors un compromís real amb la comarca en forma de millora d’infraestructures i incentius per al desenvolupament econòmic.
- Superació de l’escull ideològic: Separar la política partidista de les famílies de ‘tota la vida’ de les necessitats territorials per garantir que el desenvolupament de l’Alt Urgell es faci en benefici de tota la seva població.
- Transparència en els moviments de protesta: Cal assegurar que plataformes com Stop Jocs Olímpics o Revolta Pagesa no responguin a interessos ocults que puguin frenar iniciatives beneficioses per al territori.
El futur de l’Alt Urgell depèn de la seva capacitat per construir un model de convivència harmoniós que celebri tant la seva rica herència com el seu potencial innovador.
