La batlle Stéphanie Garcia, de la secció especialitzada n. 2, ha enviat una nova comissió rogatòria internacional (CRI) a la justícia espanyola per informar formalment a Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, entre d’altres, que estan sent investigats en relació amb el cas de Banca Privada d’Andorra (BPA). Aquesta causa es deriva d’una querella presentada el 2020, que els acusava, juntament amb un grup d’alts càrrecs i de comandaments policials, d’haver pressionat els expropietaris i exdirectius de la BPA per obtenir informació bancària de líders independentistes catalans i, en especial, de la família Pujol.
En l’estat actual de la instrucció, la batlle ha manifestat que no hi ha indicis objectius que demostrin que Rajoy ordenés aquesta operació de “guerra bruta” i considera que les acusacions es fonamenten, de moment, en “meres suposicions o conjectures”. També ha descartat ampliar la causa per associació il·lícita.
La visita de Rajoy a Andorra
La nova CRI és conseqüència de la resposta de l’Audiència Provincial de Madrid, que el 2024 va rebutjar la tramesa anterior per falta de concreció. Ara, la batlle detalla els delictes pels quals s’investiga Rajoy –falsedat documental i coaccions a òrgans constitucionals– i descriu una suposada reunió amb autoritats andorranes en què hauria utilitzat informació falsa del FinCEN per provocar la intervenció de la BPA.
La jutgessa explica que Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro s’haurien reunit durant una visita al Principat amb l’aleshores cap de Govern, Toni Martí, per coordinar l’operació BPA/Banco Madrid, amb l’objectiu de descobrir comptes bancaris de polítics catalans independentistes. Segons el relat, durant aquesta reunió Rajoy hauria utilitzat informació financera falsa del FinCEN per intimidar les autoritats andorranes i forçar la liquidació de la BPA, advertint que, si no ho feien, la plaça bancària andorrana es veuria afectada.
Termini de 15 dies
La jutgessa recalca que l’objectiu de la present CRI és informar als investigats sobre la seva situació en el marc de la causa 9000043/2020 i permetre’ls exercir el seu dret a la defensa. La CRI ha estat enviada al Jutjat n. 32 de Madrid i, un cop comunicada, se’ls concedeix un termini de 15 dies per presentar-se amb advocat, o se’ls n’assignarà un d’ofici.
A més dels polítics mencionats, en la causa també consten com a investigats Francisco Martínez, exsecretari d’Estat d’Interior; l’exdirector de la Policia, Ignacio Cosidó, i els comissaris Eugenio Pino i Bonifacio Díez, pels delictes de coaccions, amenaces, xantatge i extorsió. La resta d’investigats són els policies Celestino Barroso, que va amenaçar Joan Pau Miquel, exCEO de la BPA, i Marcelino Martín Blas, l’excap de la unitat d’Assumptes Interns de la policia espanyola. Fins ara, només ha declarat en aquesta causa Marcelino Martín Blas, mentre el govern espanyol protegeix Celestino Barroso, en assegurar que va actuar en missió diplomàtica.
Finalment, la jutgessa d’Andorra demana que es doni trasllat a Bonifacio Díez de la querella que el 28 de setembre de 2017 va ser interposada per Jordi Pujol Ferrusola i els seus germans contra ell, i que s’incorpora a la causa principal.
El testimoni del comissari Villarejo
Precisament, en la seva declaració d’aquest dimarts a la Batllia, en qualitat de testimoni, el comissari jubilat José Manuel Villarejo va assegurar que l’Operació Catalunya, en la qual va participar amb altres policies i agents del CNI, va ser ordenada per la Moncloa amb l’objectiu de desacreditar polítics independentistes, corroborant així la implicació del govern de Rajoy. Segons el seu testimoni, la confiscació de la BPA es va fer per protegir l’Andbank, on la família Pujol hi amagava el seu “tresor” des de feia anys, i ocultar la identitat del rei emèrit, Juan Carlos I, que també hi tenia diners.
