La batlle Moreno provoca una demanda multimilionària contra el banc Scotiabank al Panamà

Han passat set anys de la confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA), provocada per la difusió d’una “notice” del FinCen nord-americà que, presumptament, va ser promoguda pels interessos de les “clavegueres” de l’Estat espanyol en la seva ofensiva per desarticular el moviment independentista català. Han passat set anys, el judici està en stand by i aquella polèmica decisió del Govern de Toni Martí encara continua portant cua i espetegant per aquests mons de Déu.

Un empresari mexicà, antic client de BPA, acaba de presentar una demanda judicial multimilionària contra la filial del The Bank of Nova Scotia (Scotiabank) al Panamà. Reclama a aquesta entitat bancària una indemnització de 15 milions de dòlars pels danys i perjudicis que li ha causat la cancel·lació unilateral dels seus comptes i la posterior confiscació dels diners que hi tenia dipositats.   

DES DEL MAIL PARTICULAR DE LA BATLLE

L’any 2018, aquest empresari, que opera en el sector de les noves tecnologies, va obrir quatre comptes al Scotiabank, a nom seu i d’una de les seves societats, Digitus Limited Corp. A l’octubre del 2019, el banc panameny va decidir tancar-li aquests comptes i li va comunicar que tenia a la seva disposició els xecs amb l’import dels seus dipòsits, que pujaven a 7,5 milions de dòlars. Quan va intentar cobrar aquests xecs no va poder fer-ho, ja que resulta que havien estat bloquejats a instàncies de la Fiscalia de Panamà, advertida del cas.

Què havia passat? Estirant el fil, aquest empresari va descobrir que l’actuació implacable del Scotiabank estava relacionada directament amb un mail que, amb data 30 d’agost del 2019, havia enviat la batlle andorrana Maria Àngels Moreno al correu de “servei al client” del banc. Aquest mail es va remetre des de l’adreça particular de la batlle.

“BLANQUEIG DE DINERS” I “TRÀFIC DE DROGUES”

En aquest correu,  Maria Àngels Moreno alertava que aquest empresari mexicà estava sent investigat a Andorra per “blanqueig de diners vinculat al tràfic de drogues i la falsificació de documents governamentals (passaport mexicà, identificació i permís de conduir)”. Per això, la batlle andorrana informava a Scotiabank que “serà molt probable que els fons rebuts i actualment dipositats en la vostra entitat bancària, siguin originats de l’activitat il·lícita i criminal d’aquesta persona”.

En tenir coneixement d’aquest mail, l’empresari va quedar garratibat. Com pot ser que la batlle Maria Àngels Moreno, sense tenir cap mena de proves, li atribuís delictes tan greus com “blanqueig de diners”, “tràfic de drogues”, “falsificació de documents” o “activitat il·lícita i criminal”?  

EXTRALIMITACIÓ DE FUNCIONS

Per això, en la demanda que ha presentat contra Scotiabank, afirma: “És inacceptable que una ciutadana andorrana que fa la feina de batlle, sense jurisdicció a la República del Panamà, amb una responsabilitat que l’obliga a ser imparcial i objectiva en els procediments, es comuniqui personalment amb una entitat bancària privada, extralimitant-se completament de les seves funcions en perjudici d’un tercer”.

L’empresari també acusa Maria Àngels Moreno de “violentar els drets humans” i incórrer en els delictes de “calúmnia, injúria, contra l’honor i honra de la persona, extralimitació de funcions i corrupció de funcionaris públics” en el mail que va enviar. A més, remarca que l’any 2018, quan va obrir els comptes a Scotiabank, va superar sense cap entrebanc els estrictes controls que, des de l’escàndol dels Panama Papers (2016), imposa per a l’admissió de nous clients la Superintendència de Bancs d’aquest país centreamericà.

UNA SITUACIÓ KAFKIANA

Des de la confiscació de BPA, aquest empresari pateix una situació kafkiana. Assegura que mai no ha estat “ni imputat ni condemnat en cap país del món, de cap delicte ni sospita de delicte”, però que, en canvi, es troba que li han usurpat els seus diners, primer a Andorra i, després del mail de la batlle Moreno, també al Panamà.

Per demostrar la seva innocència, ha hagut de demanar que la Fiscalia Anticorrupció de Mèxic li faci un atestat, avalat per un jutge, on es declara que el seu expedient està  “net”. Però quan intenta fer valer els seus drets per recuperar els diners que li tenen bloquejats xoca amb tota mena d’impediments, tant per part de la Batllia d’Andorra com de la Fiscalia del Panamà, que mantenen el seu cas en els “llimbs” judicials.