La banda dels quatre

Hi va haver una època, a cavall entre els segles XX i XXI, que a Catalunya, a la Comunitat Valenciana i a les Balears governaven, respectivament, Jordi Pujol, Eduardo Zaplana Jaume Matas. Això, en una Espanya que tenia el rei Juan Carlos I al capdavant de la prefectura de l’Estat.

Aquell món s’ha acabat. Jordi Pujol està imputat, juntament amb la seva família, per greus delictes de corrupció i d’evasió fiscal. El judici se celebrarà en els pròxims mesos a l’Audiència Nacional. Eduardo Zaplana també està processat pels delictes de blanqueig de capitals i prevaricació i ja ha passat vuit mesos en presó preventiva. Ara, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha quantificat en 16,2 milions d’euros el “botí” que va amagar en paradisos fiscals a través de testaferros.

Jaume Matas ha passat llargues temporades a la presó, a causa de les seves condemnes en nombrosos casos de corrupció, un d’ells el protagonitzat per Iñaki Urdangarin, el gendre de Juan Carlos I. I el “rei emèrit” ha de passar la vergonya pública de veure’s obligat a l’exili  voluntari a Abu Dhabi per les comissions que cobrava i pels seus comptes secrets a Suïssa.

L’any 1975, després de la mort del dictador, es va obrir una etapa de llibertat i de gran esperança per a la societat espanyola i catalana. Però aquestes il·lusions col·lectives van ser segrestades, prostituïdes i saquejades per una banda de miserables i de cínics sense escrúpols, capitanejada per Juan Carlos I.

Jordi Pujol, Eduardo Zaplana, Jaume Matas i Juan Carlos I no actuaven només per lliure. També feien negocis entre ells. Recordem la participació conjunta de testaferros de Jordi Pujol i del rei emèrit en l’explotació de les loteries de la Generalitat. O la societat conjunta que tenien el fill petit de Jordi Pujol, Oleguer, amb el gendre d’Eduardo Zaplana per fer “pilotassos” immobiliaris. O els negocis que va fer Iñaki Urdangarin amb els governs de la Comunitat Valenciana i de les Balears de la mà de Jaume Matas i Eduardo Zaplana.

Jordi Pujol, Jaume Matas (quan era ministre de Medi Ambient) i Eduardo Zaplana es van posar d’acord per fer el gran transvasament de l’Ebre cap a terres valencianes, cosa que havia de permetre fabulosos negocis especulatius, amb urbanitzacions i camps de golf. La gran mobilització contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN), que incloïa el transvasament de l’Ebre, va ser el detonant que va esberlar el mur monolític de l’hegemonia pujolista a Catalunya.

Han passat 20 anys d’aquella època en la qual la “banda dels quatre” governava i robava per omplir-se les butxaques. Avui, Pere Aragonès és president de la Generalitat catalana; Ximo Puig, de la Generalitat valenciana i Francina Armengol, del govern de les Balears. Afortunadament, els electors s’han adonat que la corrupció és el principal enemic de la democràcia i han actuat en conseqüència, escombrant aquestes “màfies” del poder i condemnant sense embuts l’amoral comportament de Juan Carlos I, que ha quedat per a la història com un pocavergonya i un malfactor.

Pere Aragonès, Ximo Puig i Francina Armengol tenen un ample camp per córrer si decideixen treballar i cooperar plegats, en benefici dels 13,5 milions de ciutadans que representen. Per exemple, unificant posicions en el tema del finançament o en un dels grans debats oberts aquests últims dies: la supervivència i la promoció de la nostra llengua. Però per això cal que superin els recels i les ferides que ha provocat el procés independentista de Catalunya, sabent que els valencians mai no renunciaran a la seva pròpia identitat lingüística i cultural i que els balears mai no voldran saber res de les aventures secessionistes catalanes.

En l’inici d’aquest 2022, ens hem de conjurar per generar marcs de futur i esperança per a la societat, castigada i estabornida per l’inacabable impacte de la pandèmia. La clau és la col·laboració i la transparència entre les administracions, que han de donar exemple de diàleg, empatia i voluntat de negociació per a millorar les condicions de vida de la població.

Mai no hem d’oblidar d’on venim, alegrar-nos de les victòries aconseguides i fixar-nos nous horitzons a l’abast per seguir avançant. La derrota de la “banda dels quatre” l’hem de mantenir viva en la memòria, per evitar de caure en els mateixos errors –mai més- i saber que l’esperit de combat és imprescindible per poder conquerir nous objectius pragmàtics.

Des d’EL TRIANGLE, en l’any 32 de la nostra existència, em comprometo a continuar treballant per una Catalunya neta, tolerant, ordenada, pròspera, justa i harmònica, compenetrada amb tots els territoris i pobles ibèrics i, de manera molt especial, amb els veïns, amb els quals compartim interessos més palpitants. Us desitjo un gran any 2022. A la feina (amb totes les precaucions per no malmetre la nostra salut ni la dels altres!).

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

10 de gener de 2022

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies