Search
Close this search box.

La balcanització dels Pirineus

LA VALIRA ha publicat una notícia que fa posar els pèls de punta: uns infants de l’escola Mossèn Albert Vives de la Seu d’Urgell, fills de guàrdies civils que fa molts anys que viuen a la ciutat pirinenca, han estat víctimes d’insults i menyspreu per part d’alguns dels seus companys de pati. El centre educatiu, que dirigeix el regidor convergent Isidor Alberich, hauria actuat d’incitador d’aquesta campanya de mobbing etnicista contra els petits alumnes.

Les denúncies ja estan en mans dels jutjats de la Seu i de la fiscalia de menors de Lleida, que hauran d’investigar aquests gravíssims fets i, si és el cas, depurar responsabilitats de manera exemplar. També seria d’agrair que el batlle Albert Batalla sortís a condemnar aquesta campanya d’odi contra menors d’edat i que, en cas de confirmar-se la complicitat de la direcció de l’escola, procedís a la immediata destitució del regidor Isidor Alberich.

Pensem com pensem, en aquests moments crítics d’incertesa col·lectiva cal remarcar i posar per davant un principi fonamental: Catalunya som un sol poble i hem d’evitar a tota costa la divisió per raons identitàries que ens porta, inevitablement, a la confrontació civil, de menor o major intensitat.

Des del rebuig contundent a la repressió desfermada per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el passat 1-O i de la defensa innegociable de la democràcia que tant ens ha costat aconseguir, haig d’alertar de la perillosa espiral en la qual ha entrat el procés independentista engegat l’any 2012. La fractura social ja no és retòrica, és ben real i els episodis de violència “soft” comencen a sovintejar en els nostres carrers.

La batussa entre joves espanyolistes i “indepes” a Sant Gervasi, la punxada massiva de rodes d’automòbils a Verges, la ràtzia nocturna de guàrdies civils a Calella, l’assetjament patit per periodistes de mitjans de comunicació de Madrid o el cas de l’escola Mossèn Albert Vives que explica LA VALIRA… són fets absolutament abominables i condemnables que mai no m’hauria imaginat que arribés a veure a Catalunya.

Si seguim per aquest camí, molt aviat veurem els pobles i ciutats catalans dividit en “ghettos” d’espanyolistes i independentistes. Aquesta és la dinàmica que es va produir a l’antiga Iugoslàvia –que era una societat culta i avançada- i que mimèticament s’acabarà reproduint aquí si, uns i altres, tothom, no ho aturem en sec.

Recordem la vella dita: dos no es barallen si un no vol. I, en aquest cas, hem de ser tots plegats els qui prenguem la determinació, passi el que passi, de no barallar-nos entre nosaltres. Els polítics que malauradament ens governen –el rei Felip VI, Mariano Rajoy i Carles Puigdemont- ens han portat, amb la seva ineptitud i nul·la capacitat de diàleg, a aquesta inèdita i insòlita balcanització de la nostra vida quotidiana. Per què haig de considerar el meu veí, que pensa diferent que jo, com un enemic? En nom de la democràcia de la qual tots tres s’omplen tant la boca, han fet sortir de la tomba de la història el fantasma del guerracivilisme i això no ho podem permetre de cap de les maneres.

Catalunya només ha avançat quan hem actuat unitàriament. Aquesta és la gran lliçó que ens van llegar l’Assemblea de Catalunya (no l’ANC) i el president Josep Tarradellas, del qual ara celebrem els 40 anys del seu retorn de l’exili. Si els de “dalt” busquen, suposadament en nom dels de “baix”, l’enfrontament civil, els de “baix” hem de clamar i fer entendre als de “dalt” que volem pau i no volem ser carn de canó de les seves absurdes lluites de poder.

Afortunadament, Espanya i Catalunya formem part de la Unió Europea, un bloc geopolític i geoeconòmic que uneix 500 milions de persones en un projecte comú presidit pels valors de la democràcia i dels respecte a la diversitat, encara que de vegades grinyolin. Espanya i Catalunya tenim gran part de les competències pròpies dels antics estats transferides a Brussel·les i, per tant, estem discutint, en la pràctica, per les escorrialles competencials i pressupostàries.

 

Abans que no sigui massa tard, hem d’enterrar la dialèctica caïnita de les banderes i abraçar-nos, uns i altres, per encarar el futur en comú. Només amb la bandera blanca de la pau aconseguirem superar aquest conflicte absurd, exacerbat per uns polítics i uns mitjans de comunicació piròmans i insensats, que amenaça de convertir la nostra convivència en un infern, com va passar, no fa tants anys, a Croàcia, Bòsnia, Kosovo, Sèrbia, Eslovènia, Montenegro…

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies