Mentre el municipi de la Seu d’Urgell intenta recuperar la normalitat després dels danys causats per la forta tempesta d’aquest dilluns que va causar importants desperfectes en infraestructures, es tornen a obrir els dubtes sobre si els terrenys escollits per tots els grups municipals de l’Ajuntament de la Seu per construir el nou hospital són els més idonis.
Tot plegat tenint en compte les impressionants imatges dels corrents d’aigua de la zona davant del barri de Sant Antoni (vegeu fotos i vídeos adjunts).
Tot i la defensa dels terrenys al costat del parc de bombers, per part del conjunt de forces polítiques del consistori urgellenc per ubicar el nou centre hospitalari, seria bo l’elaboració d’un informe extern exhaustiu d’experts per evitar posar en risc la futura integritat de les persones en una zona considerada inicialment com a inundable.
Cal recordar que l’aprovació definitiva del projecte del nou centre hospitalari va ser objecte també de molta controvèrsia tenint en compte la hidrologia del territori. Agafat en pinces un informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va donar el vistiplau malgrat que un estudi anterior d’aquest mateix organisme assenyalava que una part dels terrenys que ocupa el pla parcial Sud-1 són potencialment inundables.
Autora: Imma Miret Jiménez
Autor: Eladi Sánchez
La Seu d’Urgell, municipi amb risc molt elevat d’inundacions
Amb tot, segons consta en el Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT), la Seu d’Urgell figura en el llistat de municipis que tenen un risc molt alt i greu de patir inundacions i desbordaments.
En un principi el nou centre sanitari s’havia de construir a la zona de l’Horta del Valira, però el consistori es va descantar pels actuals, a tocar amb l’N-260, amb l’argument que la major part de l’espai anterior seria ocupat per l’edifici de l’INEFC. La nova ubicació escollida va ser objecte d’una autèntica tupinada urbanística, en la qual totes les formacions polítiques (ERC, Junts i Compromís) es van beneficiar indirectament.
El 2021, el portaveu del grup socialista, aleshores a l’oposició, Joan Barrera, va titllar de “greu irresponsabilitat” voler fer l’hospital a la zona de Bombers perquè, va assegurar, són uns terrenys inundables.
Segons especifica la documentació oficial, la zona afectada pel pla parcial Sud-1, amb una superfície de 6,2 hectàrees, estava en mans de set propietaris: Josep Rebés Betriu, Joan Gelabert Sinfreu, Hereus de Rosa Solé Vidal (els germans Ganyet), Orkla SA, Coll de Castell SL, Erenia Boix i Josep Armengol Massana. De moment en aquest espai es van construir dos hipermercats i una benzinera.
El catedràtic de Física de la UPC, David Pino, ha alertat al respecte que “si una zona s’inunda una vegada, és que ja ha passat abans (com en el cas dels aiguats del 1982) i que tornarà a passar”. “O canviem l’ocupació del territori o assumim que si no fem res hi haurà desgràcies”, ha insistit.
