Veurem com acaba la tramitació i si la Comissió Europea el selecciona com un dels cinc projectes finalistes del programa InvestAI. Però l’anunciada construcció d’una gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova (Ribera d’Ebre) és una excel·lent notícia que obre una gran oportunitat per al desenvolupament de la Catalunya Sud, una zona del nostre territori tradicionalment espoliada i marginada.
En aquestes comarques meridionals s’hi van instal·lar, al segle passat, quatre centrals nuclears –la de Vandellòs I està desactivada després de patir un gravíssim incendi l’any 1989– per proveir d’energia elèctrica els grans centres industrials de Barcelona i de Tarragona. De la mà de l’expresident Jordi Pujol també es va xuclar l’aigua de l’Ebre per abastir el polígon petroquímic del Camp de Tarragona i, a més, va tenir la barra de pactar amb el PP de José María Aznar un gran transvasament cap a València, que va ser aturat gràcies a la combativa mobilització d’aquestes comarques i a la massiva solidaritat de la resta de Catalunya.
Sempre he pensat que, a banda de la xacra de la corrupció que va infestar la Generalitat, Jordi Pujol va cavar la seva tomba política a les Terres de l’Ebre. No només va ser el gran promotor de la nuclearització d’aquest territori, sinó que va fer tot el possible per endur-se l’aigua del riu, furtant el principal tresor d’aquest territori i posant en perill la integritat del magnífic espai del delta de l’Ebre, afectat per la regressió.
El seu fill, Jordi Pujol Ferrusola, va fer un dels seus grans “pilotassos” amb la instal·lació i revenda de l’enorme abocador de residus de Tivissa (Ribera d’Ebre). Per postres, quan s’ha plantejat la necessitat de promoure les energies renovables, la solució que es va adoptar des de la Generalitat convergent va ser destrossar la comarca de la Terra Alta, omplint-la d’aerogeneradors, mentre que a la demarcació de Girona -la “reserva espiritual” del pujolisme- encara no hi ha cap parc eòlic, malgrat que hi bufa la tramuntana.
Amb la presidència de Salvador Illa, el malaurat destí de la Catalunya Sud pot fer un gir copernicà. Si el polígon El Molló de Móra la Nova acull aquesta gigafactoria, on s’hi preveu una inversió de 5.000 milions d’euros, el deprimit panorama d’aquest territori canviarà radicalment, a millor. Amb la implantació d’aquest gran centre d’intel·ligència artificial es preveu que tot l’entorn es converteixi en un “hub” per a la ciència i la tecnologia avançada, amb la creació de milers de llocs de treball altament qualificats.
La potència i el prestigi de les empreses que formen part del consorci promotor del projecte -Telefónica, ACS, MasOrange, Nvidia, Submer, Multiverse Computing, així com la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), organisme públic dependent del Ministeri de Transformació Digital i de la Funció Pública- són una garantia que no es tracta d’un “conte de la lletera”. El pacte entre el Govern espanyol i la Generalitat per defensar la gigafactoria de Móra la Nova davant Brussel·les és total i irreversible.
L’arribada d’aquest macrocentre d’intel·ligència artificial coincidirà, a més, amb l’anunciat tancament de les nuclears d’Ascó I (2030), Ascó II (2032) i Vandellòs II (2035), tot i que els perillosos residus radioactius que han excretat s’hi quedaran durant anys i panys. És a dir, la Regió de l’Ebre passarà de ser la Ventafocs de Catalunya a la zona més puntera i quedarà connectada amb les infraestructures més avançades del país, com el Barcelona Supercomputing Center, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, el sincrotró del Parc de l’Alba, la Barcelona Cable Landing Station o el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica.
Per fer funcionar la gigafactoria serà imprescindible el subministrament elèctric de les grans centrals d’energia eòlica i solar que hi ha a l’Aragó. Una raó més per desmuntar els intents de separar i enfrontar Catalunya amb l’Aragó –actualment, a compte de les pintures murals de Sixena, dipositades al MNAC–, quan la interdependència i la col·laboració entre ambdues comunitats és imprescindible per afrontar grans projectes conjunts de progrés.
La Catalunya Sud enceta una nova etapa històrica i, en conseqüència, cal que disposi de l’arquitectura institucional necessària per desplegar totes les seves enormes potencialitats. És el moment de revitalitzar l’adormida reorganització territorial de Catalunya i, en concret, d’implementar, d’una vegada, la Regió de l’Ebre, amb capital a Tortosa.
La província de Tarragona és una ficció que no s’adiu a les noves dinàmiques econòmiques i socials que estan en marxa. Set municipis -Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, La Canonja, Valls i Constantí- han decidit vertebrar l’Àrea Metropolitana de Tarragona, destinada a convertir-se en el segon gran pol d’activitat i d’atracció de Catalunya.
En aquest nou mapa que s’està dibuixant, les Terres de l’Ebre queden “molt lluny” del Camp de Tarragona. El projecte de la gigafactoria de Móra la Nova ha de servir per redefinir i enfortir la identitat pròpia de la Catalunya Sud que, ben segur, experimentarà un gran creixement econòmic i demogràfic en els anys a venir.
En espera que s’aclareixi l’organització de la Catalunya Central i el futur de la quimèrica Vegueria del Penedès, no podem perdre el temps. La Regió de l’Ebre, on hi viuen 200.000 persones, s’ha de convertir ja en una nova “província” i Tortosa ha d’esdevenir, de facto, la cinquena capital de Catalunya. El futur passa per aquí i cal dotar-lo d’una administració poderosa i de proximitat que impulsi aquest acte de justícia històrica.
