Site icon La Valira

Junts presidirà en minoria el nou Consell de l’Alt Urgell i la CUP, ERC i PSC hi seran a l’oposició

JuntsxCat tornarà a presidir el nou Consell Comarcal de l’Alt Urgell que es constituirà a finals d’aquesta setmana si no es produeix un canvi de darrera hora que, a hores d’ara, és molt difícil. La CUP no hauria acceptat formar part d’un govern tripartit amb ERC i PSC, tal com va avançar fa unes setmanes LA VALIRA.

La sociovergència encoberta entre neoconvergents i socialistes alturgellencs hauria seguit el guió previst després de la celebració de les eleccions del passat 28 de maig. Un pacte, segons el qual, Junts no ha posat cap entrebanc a la investidura com a alcalde de Joan Barrera a canvi que els socialistes no posin excessius impediments perquè els juntaires continuïn governant l’ens comarcal.

A hores d’ara, els dos noms que sonen per presidir-ho són el de Josefina Lladós, alcaldessa de Ribera d’Urgellet, i el de Cristina Barbens, exbatllessa de Bassella. Els neoconvergents van aconseguir 9 consellers, 5 els socialistes, 4 els republicans i 1 els cupaires.

La formació d’un govern alternatiu comarcal ha estat una fórmula molt complicada una vegada es van conèixer els resultats electorals, amb l’agreujant del discurs anti Junts i PSC dels cupaires que ja en diferents plens municipals celebrats a la Seu van defensar que les polítiques de les dues formacions majoritàries no són en essència excessivament diferents.

Les formes i les maneres de les primeres passes fetes pel batlle Barrera no responen al canvi promès a la campanya electoral amb massa postureig, un excés de fotografies i d’autopropaganda que no difereixen del tarannà dels equips de govern anteriors.

Tot plegat acompanyat del corresponent homenatge del socialisme més retrograda al Copríncep i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives i al cap de Govern andorrà, Xavier Espot, més propi d’un estat feudal que no pas d’un sistema modern, progressista i democràtic.

Barrera segueix, ara per ara, la pauta traçada durant la investidura pel neoconvergent Jordi Fàbrega, sota l’amenaça d’una moció de censura.

Exit mobile version