ERC i el PDECat han deixat enrere formalment la seva aliança Junts pel Sí i concorren separats a la cita electoral del 21-D, però tots dos plantegen un relat que qüestiona les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy.
ERC ha anunciat que desplegarà més de 14.000 apoderats als col·legis electorals amb l’objectiu d’evitar una tupinada, segons ha explicat Sergi Sabrià, portaveu republicà. En concret, ha presentat “el projecte apoderados.cat” amb què pretenen fer “un doble recompte” en paral·lel a l’oficial i, així, “evitar tota sospita”, ja que consideren que manquen “garanties necessàries”. Sabrià ha insistit que la convocatòria del 21-D és “il·legítima i il·legal”.
Per la seva part, el darrer president de la Generalitat i candidat de la llista Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha tornat a qüestionar aquest dijous les condicions en què tindran lloc les pròximes eleccions quan, durant una entrevista a TV3, ha declarat que “no tots els candidats juguen en les mateixes condicions”, donat que, segons ell, n’hi ha que “tenen l’àrbitre a favor” i juguen fent “trampes”. Ha indicat, de fet, que hi ha una “presència excessiva i injustificada” d’agents policials “suposadament vigilant que tots ens portem bé i que, segurement, votem bé, que ja sabem què vol dir, això”. Puigdemont, el qual ha manifestat que voldria fer campanya a Catalunya, ha exigit a la Junta Electoral que li garanteixi les condicions per poder fer-la “amb normalitat”.
En la primera roda de premsa que va convocar a Brussel·lesdesprés de marxar de Catalunya, l’expresident va apuntar sospites quant a la cita electoral en interpel·lar el govern espanyol sobre si respectaria els resultats en cas que les forces independentistes obtinguin una majoria dels suports. Puigdemont, que va anunciar que lluitarien “amb la màxima creativitat” per impedir els efectes del 155 i “mantenir fort i viu el govern legítim de Catalunya”, ha sostingut, d’altra banda, que el resultat de la votació de l’1-O sobre la independència de Catalunya era vàlid i vinculant malgrat que es va produir amb la Sindicatura Electoral, òrgan supervisor fonamental previst per la llei del referèndum, ja dissolta i que els observadors internacionals convidats van concloure que la votació no havia assolit els estàndards internacionals.
