Search
Close this search box.

Josep Pujol sospita que el “xivatasso” a la policia espanyola va venir de l’Andbank

La difusió de la carta que Josep Pujol Ferrusola va enviar el passat mes de maig a l’excomissari José Manuel Villarejo, tancat a la presó d’Estremera, posa de manifest les sospites d’aquest fill de l’expresident de la Generalitat que el “xivatasso” a la policia espanyola sobre els comptes de la seva família a Andorra hagués pogut venir de l’Andbank i no de la BPA. Aquesta carta va ser reproduïda íntegrament el passat 7 d’octubre pel diari Público, propietat de Jaume Roures i Tatxo Benet, íntims amics de Josep Pujol Ferrusola.

La missiva va ser enviada quan l’excomissari Villarejo va ser internat a l’hospital i van córrer rumors que podria estar en perill de mort. En aquesta carta, Josep Pujol suplicava al polèmic policia que li digués qui va ser l’autor de la filtració de les dades bancàries de la família Pujol a la BPA (“el pantallazo”), que van ser publicades pel diari El Mundo el 7 de juliol del 2014. Aquesta informació va provocar la posterior confessió de l’expresident de la Generalitat del 25 de juliol, que va desencadenar la seva condemna pública i el seu ostracisme polític.

L’AUTOR DE LA NOTÍCIA

José Manuel Villarejo s’havia reunit en dues ocasions amb Josep Pujol durant l’any 2014 i, segons assegura en la carta, s’havia vantat davant d’ell de ser qui va obtenir les dades bancàries de la seva família a la BPA. Per això, Josep Pujol li demana que, abans de morir, confessi qui les hi va donar. Però sembla que l’excomissari “anava de farol”.

No cal ser massa intel·ligent –i Josep Pujol Ferrusola ho és- per fixar-se en dos detalls de la notícia publicada per El Mundo el 7 de juliol del 2014:

*La informació la firma el periodista Fernando Lázaro. Si l’excomissari José Manuel Villarejo hagués estat la font d’aquesta notícia, l’haurien signat –com era habitual- els periodistes de la seva màxima confiança a El Mundo, Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta.

*Les dades bancàries de la BPA corresponen als primers moviments de les obertures dels comptes de Marta Ferrusola i dels seus fills Marta, Pere, Mireia i Oleguer, fets entre finals del 2010 i començaments del 2011. Hi falten els comptes del mateix Josep i del seu germà Jordi, que també en tenien, com ha quedat acreditat posteriorment.

EL DESMENTIMENT DE JOAN-PAU MIQUEL

La versió oficial de la “pel·lícula” assenyala que aquestes dades bancàries van ser facilitades a la policia espanyola per l’exdirector general de la BPA, Joan Pau Miquel, davant les amenaces que va rebre, durant els primers mesos de l’any 2014, que els Estats Units, a través del FinCEN, tancaria el banc i la seva filial Banco Madrid si no col·laborava amb desvetllar el “tresor” amagat de la família Pujol a Andorra.

Curiosament, aquesta “pel·lícula” va ser “comprada” per Higini Cierco, excopropietari de la BPA, en la seva declaració a la Batllia, el 18 d’agost de l’any 2016, encara que la va desmentir posteriorment, al·legant que no havia participat personalment en les converses amb la policia espanyola ni havia pogut contrastar aquesta versió amb Joan Pau Miquel, tancat aleshores a la presó de la Comella. Quan Joan Pau Miquel va declarar sobre aquests fets, el 4 de juliol del 2017, va negar amb vehemència que, malgrat les pressions rebudes de la policia espanyola, hagués facilitat les dades publicades  per El Mundo.

També han corregut altres versions sobre l’origen d’“el pantallazo”, que apunten a un suposat exempleat infidel de la BPA o de l’Andbank, que hauria filtrat les dades a la policia espanyola o al CNI a canvi de diners. Però, a hores d’ara, no hi cap indici solvent de la seva existència ni de la seva identitat.

LES FUNDACIONS PANAMENYES

Hi ha un fet mot rellevant que, fins ara, s’ha passat per alt. Si algú de la BPA hagués filtrat les dades de la família Pujol, el més lògic és que haguera donat les posicions corresponents a l’any 2014, incloent-hi les del fill primogènit Jordi Pujol Ferrusola, que era el principal objectiu de les investigacions encetades per l’Audiència Nacional espanyola, i les de Josep Pujol. En canvi, la informació publicada per El Mundo correspon als primers moviments dels anys 2010 i 2011 de cinc dels set membres de la família que tenien comptes a la BPA.

A més, aquests comptes de la BPA no eren estàtics i van tenir moviments posteriors. En el document publicat per El Mundo, els ingressos efectuats, provinents d’Andbank, sumaven 3,5 milions d’euros, però la família va arribar a tenir a la BPA més de 7 milions d’euros i quan van ser descoberts, hi tenien 4,5 milions.

Entre els anys 2011 i 2012, sis dels set membres de la família Pujol, excepte Josep, van decidir camuflar els seus dipòsits a través de l’estructura opaca de fundacions, domiciliades a Panamà i Belize, que els va oferir la BPA per evitar qualsevol indiscreció, com havia passat amb el cas Hervé Falciani: Kopeland Foundation (Jordi Pujol i la seva mare, Marta Ferrusola), Clipperland Foundation, Doral International Foundation, Kamala Foundation i Doneran Foundation (els altres quatre germans). Per tant, si Joan Pau Miquel haguera donat la informació a la policia espanyola, el més normal és que hagués fet referència a l’existència d’aquestes fundacions.

I SI FOS AL REVÉS?

Però les dades publicades per El Mundo podrien tenir un altre origen, a banda de la BPA, que, a primer cop d’ull, semblava el més obvi. I si les aparences enganyen i fos al revés? És a dir: i si les anotacions bancàries haguessin estat facilitades per algú d’Andbank, el banc d’on van sortir els diners cap a la BPA? I si aquests aparents ingressos a la BPA fossin, en realitat, els registres de sortida de les transferències fetes pels membres de la família Pujol des d’Andbank als seus nous comptes a la BPA?

Aleshores, tot quadraria. Això explicaria, per exemple, perquè en aquesta llista no hi figuren els germans Jordi i Josep, que van entrar a la BPA d’una altra manera i en unes altres dates. És a dir, allò que va publicar El Mundo serien els últims moviments d’una part del clan Pujol a Andbank i el traspàs banqueritzat dels seus dipòsits a la BPA. Aquest seria el document que va obtenir la policia espanyola i que va ser filtrat al diari madrileny.

OPERACIÓ DEL CNI I LA CIA

Aquesta tesi també la recull José Manuel Villarejo en una de les seves famoses notes informatives (NI), datada el 21 de desembre del 2014. Segons aquest excomissari, el gruix dels diners de la família Pujol –que ell quantifica en uns 2.000 milions d’euros- es van moure entre els anys 1990 i 2010 a través de l’Andbank. En canvi, es va focalitzar deliberadament el seu amagatall a la BPA, on només hi havia 4,5 milions d’euros.

La decisió de desviar l’atenció de l’Andbank i “carregar el mort” a la BPA, segons l’excomissari Villarejo, va obeir a una maniobra política al més alt nivell, ordida pel CNI (els serveis d’intel·ligència espanyols) i la CIA, amb la participació conscient de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i de l’excap del govern d’Andorra i president honorari de l’Andbank, Òscar Ribas. La CIA estava interessada en rebentar la BPA perquè per aquí hi passava una part del negoci del petroli de Veneçuela i el cas Pujol es va utilitzar com excusa per preparar la intervenció del banc, produïda el 10 de març de l’any 2015.

El braç executor d’aquesta operació d’engany va ser el comissari de la Unitat d’Assumptes Interns (UAI) de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas, ben connectat amb el CNI i enemic acèrrim de José Manuel Villarejo. Va ser Marcelino Martín Blas qui, amb un nom fals (Fèlix), es va reunir amb Joan Pau Miquel a Madrid per tal d’exigir-li la documentació bancària de la família Pujol que constava a la BPA… que tal vegada ja tenia per una altra via.

LES DUES TRAÏCIONS

Òscar Ribas i Jordi Pujol tenen vides paral·leles i han mantingut, durant anys, una sòlida amistat. Ambdós han exercit com a banquers i com a polítics, arribant a la presidència de llurs països. Per això, quan Jordi Pujol Ferrusola va decidir, l’any 1990, traslladar a Andorra la fortuna de la família amagada a Suïssa, va escollir la Banca Reig -presidida per Òscar Ribas- que l’any 2001 es va fusionar amb el Banc Agrícola de Manuel Cerqueda, creant Andbank.

Però Òscar Ribas hauria traït dues vegades aquesta amistat. La primera, quan l’any 2010 l’Andbank va forçar els Pujol a tancar els comptes en aquesta entitat, ja que els grans moviments de cash que hi feia Jordi Pujol Jr. “cantaven” massa i l’equip de Manuel Cerqueda considerava que eren un perill. La segona, si es confirma la tesi que manté l’excomissari José Manuel Villarejo, quan l’any 2014 es van facilitar des d’Andbank les dades bancàries de la família Pujol a la policia espanyola.

QUERELLA CRIMINAL

Paradoxalment, al “pater familias” del clan Pujol sembla que ja li va bé que les sospites de la filtració d’aquestes dades es carreguin a l’exdirector general de la BPA, Joan Pau Miquel, i es desviï l’atenció de l’Andbank. Això, segons la NI de l’excomissari Villarejo, obeïria a un pacte de Jordi Pujol amb el CNI per fer la “comèdia” a canvi d’atenuar al màxim el càstig penal a la seva família, fet que s’està acomplint fil per randa, ja que no hi ha cap membre a la presó, ni tan sols Oriol Pujol, condemnat a 2,5 anys de presó pel cas de les ITV.

El 19 d’agost de l’any 2014, poc després de la publicació de la notícia al diari El Mundo, la família Pujol va presentar una querella criminal a la Batllia d’Andorra contra el responsable desconegut d’aquesta filtració, on es declarava la BPA i l’Andbank com a responsables subsidiaris per haver trencat el secret bancari. L’advocat escollit per presentar aquesta demanda va ser Jean-Michel Rascagnères, molt ben connectat amb el govern de Toni Martí –còmplice actiu de tota aquesta operació d’engany-, que va nomenar-lo posteriorment president de la CASS.

La instrucció d’aquesta querella, que porta la batlle Alexandra Terés,  ha avançat molt poc. Han declarat Joan-Pau Miquel i Higini Cierco. En canvi, el gestor dels comptes de la família Pujol a l’Andbank, Joan Jové, s’ha negat a fer-ho i aquí no passa res.

“EL MEU DUBTE”

Tornant a la carta que Josep Pujol va enviar a l’excomissari Villarejo. En un passatge li diu: “Com saps, tenim una causa oberta contra els germans Cierco a Andorra per revelació de secret bancari i els hi demanarem una forta indemnització. El meu dubte és si la culpa és realment seva o ens estem equivocant de banc. Tu, millor que ningú, saps qui et va donar la informació i la teva ajuda seria fonamental per no cometre injustícies”.

Josep Pujol dubta de la versió oficial de la “pel·lícula” i això és nou i revelador. Si el “xivatasso” l’haguessin donat des d’Andbank, tot el que ha passat des del 7 de juliol del 2014 –inclosa la intervenció de la BPA- tindria una altra i sorprenent explicació.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies