Contra tot pronòstic, el comissari jubilat Marcelino Martín-Blas, antic cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia espanyola, va decidir esplaiar-se i xerrar pels descosits durant les dues últimes sessions de la comissió parlamentària d’investigació de l’Operació Catalunya. En total, més de set hores d’explicacions, responent amb tota mena de detalls a les preguntes dels diputats.
De la seva extensa declaració cal retenir dues afirmacions que tenen una incidència directa sobre el judici que s’ha celebrat a la Batllia contra exdirectius i exempleats de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i que està en fase de redacció de la sentència que, segons el magistrat Enric Anglada, es farà pública el mes de juliol de l’any vinent:
1.- L’Operació Catalunya no és una fabulació dels independentistes catalans. Va existir, amb el nom inicial de Projecte Barna, i, en el decurs de les investigacions de la “policia patriòtica”, es va considerar de vital importància l’obtenció dels comptes secrets de la família Pujol i d’altres líders sobiranistes catalans a Andorra, per tal de desprestigiar-los. És així com la BPA va ser col·locada en la diana pel ministre Jorge Fernández Díaz i els seus sequaços (Francisco Martínez, Eugenio Pino, José Manuel Villarejo, Marcelino Martín-Blas…).
2.- L’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, no va ser qui va facilitar als homes de Jorge Fernández Díaz les dades bancàries que van sortir publicades el 7 de juliol de l’any 2014 al diari El Mundo i que van provocar la posterior confessió de l’expresident Jordi Pujol. El comissari Marcelino Martín-Blas va desmentir rotundament que, en les seves dues trobades a l’hotel madrileny Villa Magna, Joan Pau Miquel li hagués lliurat aquesta informació.
LES AGENDES DEL COMISSARI
En la seva extensa declaració davant la comissió parlamentària d’investigació, Marcelino Martín-Blas va intentar desmarcar-se de l’Operació Catalunya i només va admetre una participació molt tangencial. En canvi, va descarregar tota la responsabilitat d’aquest episodi de “guerra bruta” sobre el ministre Jorge Fernández Díaz i, de manera especial, el comissari José Manuel Villarejo (foto).
Com a prova, va aportar a la comissió parlamentària una selecció de les agendes particulars on José Manuel Villarejo apuntava meticulosament les seves reunions, gestions i projectes d’investigació i que demostren l’existència de l’Operació Catalunya. A instàncies del representant de Vox, Marcelino Martín-Blas es va comprometre a lliurar la totalitat d’aquestes agendes als diputats, per tal que puguin ser analitzades i valorades.
PILOTES FORA
Segons la seva versió, José Manuel Villarejo va ser l’artífex operatiu de tot aquest muntatge, del qual es va lucrar personalment i, per desviar l’atenció, ha intentat “emmerdar-lo” a ell. Les revelacions de Marcelino Martín-Blas han activat novament el focus d’atenció dels diputats en la figura de José Manuel Villarejo i han decidit tornar-lo a interrogar.
Aquest comissari ja va comparèixer al Congrés dels Diputats el 10 de maig de l’any passat, en la primera part de la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya, que va quedar aturada per la convocatòria anticipada de les eleccions generals. En la seva primera declaració, José Manuel Villarejo va tirar pilotes fora i va afirmar que tot l’operatiu va ser dissenyat pel CNI i que, per tant, calia interrogar qui va ser vicepresidenta del Govern amb Mariano Rajoy i màxim responsable dels serveis d’intel·ligència espanyols en aquella època, Soraya Sáenz de Santamaría.
LA PROTECCIÓ DE L’ANDBANK
Però, en els últims anys, José Manuel Villarejo ha anat donant versions més precises sobre una de les derivades de l’Operació Catalunya: la intervenció de la BPA, després de la notice emesa pel FinCEN nord-americà. Segons la seva informació, era sabut que els Pujol van moure, durant anys, carretades de milions a l’Andbank (antiga Banca Reig), però, de manera deliberada i anòmala, des del Govern de Mariano Rajoy es va decidir protegir aquest banc, deixar-lo al marge de les investigacions policials i descarregar el “cop de martell” contra la BPA, on només hi havia una minsa part d’aquest “tresor” amagat.
A partir del generós testimoni del comissari Marcelino Martín-Blas i després del coneixement de les agendes personals i dels enregistraments que feia José Manuel Villarejo a tots els seus interlocutors -que s’han fet públics gràcies als avenços dels sumaris de la causa Tàndem-, els diputats tenen una percepció molt més profunda i exhaustiva d’aquesta putrefacta trama de corrupció policial, que va funcionar entre els anys 2012-16, i, sens dubte, tindran moltes i transcendentals preguntes a fer al comissari. Per això, s’ha procedit a una reformulació de la llista dels compareixents que seran citats a declarar a la comissió d’investigació durant els pròxims dies i setmanes.
BAIXES I ALTES
D’aquesta nova llista, presentada pel grup parlamentari socialista el passat dia 21, han “caigut” alguns noms rellevants que figuraven en l’anterior. Per exemple: l’expresident Mariano Rajoy, l’exministre Jorge Fernández Díaz, la senadora Alicia Sánchez-Camacho, Ignacio Cosidó (exdirector general de la Policia) o l’empresari Higini Cierco, exaccionista de la BPA.
En canvi, se n’hi afegeixen de nous, com el veneçolà Nervis Villalobos; els policies José Luis Olivera (excap de la UDEF), André Vega (membre d’aquesta unitat policial) i l’agent identificat amb el número 111.129; el guàrdia civil Basilio Sánchez, que va presumir d’haver facilitat al FinCEN documentació contra la BPA; els empresaris Javier de la Rosa, Xavier Vinyals i Carles Sumarroca; Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola que va denunciar el tràfic que feia amb bosses de diners en efectiu a Andorra; i Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i d’altres líders independentistes, que actualment és jutjat per blanqueig de diners del narcotràfic.
En la llista actualitzada es mantenen els noms de Sandro Rosell, expresident del Barça; els policies Celestino Barroso i Bonifacio Díaz, exagregats d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra; l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l’exministre Cristóbal Montoro; l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel; els polítics catalans Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras; l’exdirector del Sepblac, Juan Manuel Vega; l’advocat Agustí Carles, de l’entitat Drets, coautor de la “querella andorrana”; i els periodistes Mayka Navarro i Quico Sellés.
DECLARACIÓ DEL VENEÇOLÀ NERVIS VILLALOBOS
Precisament, aquesta tarda està programada la declaració davant la comissió parlamentària d’investigació de Nervis Villalobos. Aquest enginyer, exviceministre d’Energia Elèctrica del Govern d’Hugo Chávez, formava part del grup de veneçolans que tenia comptes a la BPA. La Fiscalia andorrana va ordenar el bloqueig dels seus diners, però, amb posterioritat, l’any 2013, el Tribunal de Corts els va alliberar, en considerar que no eren de procedència il·lícita ni de la corrupció.
Nervis Villalobos també està encausat a Espanya, per presumpte blanqueig de diners. Va passar uns mesos a la presó, però finalment el Tribunal Constitucional va revocar la sentència condemnatòria del jutge Juan Carlos Peinado, el mateix que porta la polèmica investigació sobre les activitats de Begoña Gómez, l’esposa del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. En la seva última compareixença a la comissió parlamentària d’investigació, el comissari Marcelino Martín-Blas va aportar als diputats una còpia d’aquesta sentència del Tribunal Constitucional.
