Una de les operacions que analitza a fons el magistrat José de la Mata en l’acte de processament de la família Pujol i dels seus col·laboradors per “organització criminal” –fet públic el passat dia 16- és el finançament il·legal del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des d’Andorra. Els fets van passar en els mesos previs a la campanya per a les eleccions generals del 12 de març de l’any 2000, en les quals CiU va presentar Xavier Trias com a candidat.

Segons el jutge de l’Audiència Nacional, va ser Jordi Pujol Ferrusola qui va ordir aquesta trama il·legal per finançar la campanya, en col·laboració i complicitat amb la Banca Reig (Andbank) i el banc espanyol Fibanc. En canvi, el fill primogènit de l’expresident de la Generalitat assegura que Oriol Ribas Duró (foto), fill de l’excap de Govern d’Andorra, vicepresident d’Andbank i vicepresident executiu de Reig Patrimonia, va ser el “cervell” d’aquesta operació il·legal.

TRES PRÉSTECS DEL FIBANC

Per pagar les despeses de la campanya de Xavier Trias, Fibanc va atorgar, a finals del 1999, tres crèdits a les empreses Hispart, Altraforma i Winner Graph, proveïdores habituals de CDC. Aquests crèdits, que pujaven a un total de 336 milions de pessetes, estaven avalats pels enormes dipòsits que tenia Jordi Pujol Ferrusola a Banca Reig (Andbank), si bé Fibanc no ho va fer constar en la documentació formal.

L’amortització d’aquests tres préstecs la va fer, en els mesos següents, CDC i, a partir de l’any 2001, se’n van fer càrrec diverses empreses que participaven en la trama corrupta del 3%, entre les quals destaca, pel volum de les aportacions fetes, la constructora lleidatana Benito Arnó e Hijos SA. Altres companyies contractistes de la Generalitat, com Tec-4, l’enginyeria GPO o Triacom també van fer ingressos per cancel·lar els préstecs del Fibanc.

LA VERSIÓ DE JORDI PUJOL JR.

Segons recull l’acte de processament fet pel magistrat de l’Audiència Nacional, Jordi Pujol Ferrusola ha donat una explicació rocambolesca d’aquesta operació de finançament il·legal de CDC. Segons la seva versió, tot va ser un muntatge ordit per l’andorrà Oriol Ribas Duró, que en aquella època era també conseller de Fibanc.

El fill de l’expresident de la Generalitat ha explicat que el préstec donat a l’empresa Altraforma era un primer pagament per la compra d’aquesta companyia publicitària per part de la multinacional francesa JC Decaux, de la qual assegura que Antoni Zorzano, un dels seus testaferros, era el seu delegat a Andorra. Altraforma va rebre un segon préstec de Fibanc, de 400.000 euros, avalat en aquesta ocasió pels dipòsits que Francesc Robert, l’altre testaferro andorrà de Jordi Pujol Ferrusola, tenia al Banc Sabadell d’Andorra.

VIDES PARAL·LELES

El problema és que Antoni Zorzano, promotor del Museu Iconogràfic Sant Jordi d’Ordino i cònsol honorari d’Ucraïna a Andorra, ha negat la versió de Jordi Pujol. Per això, el jutge José de la Mata té la convicció que el finançament il·legal de CDC des d’Andorra és responsabilitat directa del fill de l’expresident de la Generalitat.

En tot cas, aquest “affaire” posa de manifest el profund trencament de les relacions entre les famílies Pujol i Ribas, que en el passat havien estat molt estretes. Jordi Pujol Soley i Òscar Ribas Reig, els patriarques d’ambdues nissagues, tenen vides paral·leles: ambdós es van dedicar al negoci bancari i ambdós van fer el salt a la política, esdevenint el primer president de la Generalitat de Catalunya i el segon, cap de Govern d’Andorra.

DE LA “LLUNA DE MEL”…

Aquesta “lluna de mel” es va concretar en el fet que la família Pujol diposités durant anys la seva fortuna secreta a la Banca Reig (Andbank). A més, Jordi Pujol Ferrusola i Oriol Ribas estaven molt units per la seva afecció al muntanyisme i eren carn i ungla en el tràfic de diners negres cap a Andorra.

Va ser en aquest període d’íntima entesa i complicitat entre ambdues famílies quan Jordi Pujol Soley va encetar moviments polítics prop del rei Juan Carlos I per intentar esdevenir copríncep d’Andorra, en substitució del bisbe de la Seu d’Urgell. L’excusa era que calia modernitzar i equilibrar la institució del coprincipat, molt descompensada per la potència institucional del copríncep francès.

…A L’ODI RECARAGOLAT

Però aquesta relació es va acabar deteriorant, fins al punt que l’Andbank va obligar els Pujol a tancar tots els seus comptes que tenien a l’entitat l’any 2010, en considerar que posaven en perill la reputació del banc. Des d’aleshores, el ressentiment dels Pujol envers els Ribas és molt agre, i més després que l’Andbank lliurés a l’Audiència Nacional tots els moviments bancaris de la família de l’expresident de la Generalitat, una documentació que ha estat cabdal en la imputació judicial del matrimoni Pujol i dels seus set fills.

L’odi recaragolat que es professen avui les dues famílies explica també la rocambolesca versió de l’operació de finançament de CDC des d’Andorra donada per Jordi Pujol Ferrusola i l’acusació que formula contra el seu ex-amic Oriol Ribas de ser-ne el responsable.

A la vegada, aquesta declaració de Jordi Pujol Jr., on posa de manifest la presència  d’Oriol Ribas en el consell d’administració de Fibanc, aporta llum sobre l’escàndol de l’estafa de l’agència d’inversions Valora –creada per Fibanc i Reig Patrimonia- que encara està pendent de judici des de fa més de 13 anys, després d’haver provocat un forat de 22 milions d’euros i deixat uns 400 damnificats a l’estacada.