La Comissió d’Acció Exterior i Unió Europea del Parlament de Catalunya ha aprovat una proposta de resolució presentada per Junts amb que s’insta el Govern de la Generalitat a desenvolupar de manera efectiva el protocol de cooperació sanitària signat entre l’Estat espanyol i el Principat d’Andorra el febrer de 2023.
La petició l’ha defensat el diputat urgellenc Jordi Fàbrega, que veu aquest desplegament “imprescindible per garantir una atenció més propera, ràpida i eficient” als veïns de l’Alt Urgell i de tota la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Fàbrega ha recordat que l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra, que és a poc més de 15 quilòmetres de la Seu d’Urgell, “està perfectament equipat per assumir moltes de les patologies que actualment es deriven a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida”, que és a 130 km de la capital urgellenca, “o a la Vall d’Hebron”, que ja és a 180 km, a Barcelona.
El parlamentari pirinenc ha recordat que “fa anys que treballem per ampliar les prestacions realitzades a Andorra, sempre amb criteri clínic, i perquè siguin els facultatius de l’Alt Urgell qui puguin decidir quines proves, consultes o ingressos es poden fer a l’Hospital de Meritxell“. Actualment, gràcies al conveni bilateral entre Catalunya i Andorra signat el 2010, ja s’hi realitzen determinades proves i tractaments, com la diàlisi, les broncoscòpies o col·laboracions en radiologia i anatomia patològica.
Tot i això, des de Junts remarquen que el protocol del 2023 representa “l’oportunitat de fer un salt endavant”, ampliant l’oferta de serveis disponibles i sobretot “reduint desplaçaments llargs, sovint feixucs per als pacients i les seves famílies”.
Jordi Fàbrega ha subratllat que la pandèmia va demostrar que la cooperació sanitària transfronterera és “viable, útil i necessària”, però que per desbloquejar les ampliacions cal que el Departament de Salut concreti, amb el Sistema Andorrà d’Atenció Sanitària, quines especialitats, serveis hospitalaris i atenció d’UCI poden oferir-se des d’Andorra. “Ens ha costat molt arribar fins aquí; ara cal culminar el procés i traduir-ho en millores reals per a la ciutadania”, ha afirmat. Fàbrega conclou que “la proposta aprovada reforça el mandat del Parlament per avançar en aquesta coordinació i permet afrontar amb garanties la posada en marxa del futur hospital comarcal de l’Alt Urgell, que també pot beneficiar-se d’aquesta col·laboració”.
Sistema col·lapsat
Contrasta aquesta mesura impulsada pel diputat Jordi Fàbrega amb la situació crítica que pateix el sistema sanitari andorrà. La població creix més ràpid que la capacitat assistencial i el relleu generacional de metges no està garantit. Les especialitats acumulen mesos d’espera, l’atenció primària està saturada i els diagnòstics arriben tard. El cost de vida i la pèrdua de competitivitat dificulten captar professionals. Tot plegat situa la salut del país en un punt de fragilitat sense precedents.
El col·lapse sanitari no és fruit d’un únic factor, sinó del desgast acumulat durant anys. Els metges es jubilen i els joves no arriben, mentre la pressió assistencial creix sense control. Andorra ha deixat de ser atractiva per als professionals, que troben millors condicions a fora. La manca d’especialistes genera retards que impacten directament en la salut de la població. Els professionals coincideixen: cal una reforma profunda i immediata del model. El futur del sistema dependrà de la capacitat d’atraure nous metges i d’adaptar-se a un país que ja no és el mateix.
En aquest context, la proposta del diputat juntaire Jordi Fàbrega resulta d’allò més inoportuna. Voler derivar els pacients de l’Alt Urgell i de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran cap a Andorra agreujaria, encara més, la crítica situació del sistema sanitari que pateix el Principat.
