Les vertiginoses turbulències financeres provocades pel president dels Estats Units, Donald Trump, amb la declaració unilateral de la “guerra dels aranzels”, tenen un impacte directe sobre el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) d’Andorra, encarregat de vetllar i gestionar les pensions dels treballadors. La política d’inversions menada pel president de la comissió gestora del FRJ, Jordi Cinca, s’està demostrant temerària i errònia.
Ras i curt: les pensions dels andorrans estan en perill. La “guardiola de la padrina”, que garanteix el pagament present i futur dels subsidis de jubilació, va assolir aquest mes de febrer passat els 1.860 milions d’euros. Segons la memòria del FRJ de l’any 2024, d’aquest fons, 1.004 milions (55%) estan invertits en renda fixa i 548 milions (30%) en renda variable en els mercats internacionals.
Aposta per Wall Street
Per decisió de la comissió gestora que presideix Jordi Cinca, en els últims mesos s’havia decidit apostar més fort per Wall Street, en detriment de les borses europees. D’aquesta manera, el 38% del fons de pensions invertit en renda variable està en joc en els mercats borsaris europeus i el 43,6% als Estats Units, capgirant l’estratègia tradicional.
Els pensionistes i els treballadors andorrans no ho saben, però amb els seus diners s’han invertit, per exemple, 14 milions d’euros en accions d’Apple; 13 milions en accions de Nvidia; 12 milions de Microsoft; 8 milions d’Alphabet (Google); 7 milions d’Amazon; 4,5 milions de Tesla; 4 milions de Meta (Facebook)… Aquestes companyies, precisament, estan en l’ull de l’huracà de la crisi colossal provocada per Donald Trump i el seu valor ha caigut en picat des de dimecres passat.
Devaluació del dólar
En total, segons recull la memòria del FRJ del 2024, les inversions en dòlars sumen un total de 313 milions. Ara, amb la devaluació que està experimentant la divisa nord-americana, aquesta aposta monetària també està patint una davallada.
És molt qüestionable que el 30% dels diners de la branca de jubilació que van a parar a la CASS es jugui en el “casino” de les borses. Quan hi ha vaques grasses i els mercats financers pugen, flors i violes. Però quan van mal dades, com ara, tot són plors i escarafalls. A més, la decisió estratègica de Jordi Cinca de reforçar l’aposta del FRJ per Wall Street és, a la vista dels últims esdeveniments, un error que està costant molt car.
La banca sempre guanya
Segons especifica la memòria del 2024, un total de 1.445 milions d’euros de la “guardiola de la padrina” són invertits a través de cinc entitats financeres: Andbank, Creand, Mora Banc i les franceses Amundi i Natixis. A banda, hi ha 277 milions que gestiona directament el FRJ i 63 milions invertits en private equity. Els intermediaris d’aquestes inversions -sota l’epígraf de “serveis financers”- es van embutxacar l’any passat 2,5 milions d’euros.
Quan va ser creat, per la llei 6/2015, es va establir que el FRJ tenia per objectiu garantir que el fons de pensions obtingués una rendibilitat superior a la inflació anual, per tal de mantenir i incrementar el seu valor. Però, segons les estadístiques que ofereix el mateix FRJ en la seva memòria del 2024, això no s’ha assolit en l’acumulat dels últims cinc anys: és a dir, la inflació ha pujat més que la rendibilitat de les inversions fetes per Jordi Cinca.
L’antecedent d’Antoni Ubach
A banda de les seves inversions en divises, renda fixa, renda variable i private equity, el FRJ obté ingressos del seu patrimoni immobiliari (els pisos de Prada Casadet, els edificis del Cedre i la CASS, l’antic centre hospitalari i el CREI). L’any 2024, dels lloguers d’aquests edificis en va obtenir 2,7 milions d’euros.
Veurem com evoluciona en els pròxims dies el cataclisme financer provocat per Donald Trump. En tot cas, ja cal que els pensionistes andorrans presents i futurs estiguin a l’aguait. En la memòria històrica de la CASS hi ha el trauma provocat per les ruïnoses inversions de l’exdirector general Antoni Ubach que, a la dècada dels 90 del segle passat, va provocar un forat de 50 milions d’euros (8.000 milions de pessetes de l’època) a la “guardiola de la padrina” i va acabar a la presó.
