El ‘cas Cinca’, amb les querelles presentades per l’antic president d’Orfund, Joan Samarra, contra el ministre de Finances, podria tenir el seu origen en un intent de xantatge.
Segons informa Diari d’Andorra, un extreballador de l’empresa de foneria andorrana Orfund, Luís Bielsa, hauria amenaçat de portar documentació a la premsa per fer xantatge a antics dirigents de la societat, entre els quals Jordi Cinca i el mateix Samarra, si no liquidaven els prop de 600.000 euros que l’exempleat considerava que tenia pendents de cobrar de la companyia.
L’actual portaveu de l’executiu de Toni Martí ho va denunciar a la Fiscalia andorrana, la qual va apreciar delicte que ara està sent investigat per la Batllia (Justícia). En paral·lel, Samarra s’enfronta a una querella de Cinca per difamació on la Fiscalia de Barcelona li reclama 15.000 euros.
Justament, Bielsa va afirmar la setmana passada durant el judici que va tenir lloc a Barcelona (per una querella criminal presentada per Cinca contra dos periodistes de Crònica global per unes informacions publicades sobre el cas Orfund, recollides en un llibre) que “jo vaig treballar per a un delinqüent”, en al·lusió a l’actual titular de la cartera de Finances.
Tot hauria començat el novembre del 2015 quan Bielsa era el delegat d’Orfund a Sierra Leone i Libèria i, alhora, l’home de confiança de Cinca a l’Àfrica, juntament amb Manuel Terrén. L’extreballador s’encarregava de la compra de metalls preciosos a l’Àfrica.
Bielsa va contactar aquell any amb un antic accionista d’Orfund, Carlos Gonzalvo, per demanar-li assessorament en temes logístics per a una empresa. A la trobada a Barcelona, Bielsa es limita a donar-li un sobre tancat i va marxar. Segons recull l’escrit del cas, Gonzalvo no li va donar importància perquè hi havia un conjunt de rebuts i papers on el més rellevant era que Bielsa estava reclamant 590.432 euros en concepte de pagaments pendents d’Orfund.
Segons aquesta mateixa informació del rotatiu, Gonzalvo va lliurar a Jordi Cinca el sobre després que l’esclatés l’escàndol a través de la premsa.
La carta inclosa es dirigia a “Jordi Cinca, Joan Samarra, Carlos Gonzalvo, José Monguió, Salvador Torruella i els representants legals d’Orfund, NACI, Blue Stone, Mongrup i Pamesa”. En la missiva Bielsa especificava que des de l’any 1996 havia treballat per aquestes societats i en acabar la relació contractual havien quedat pendents “salaris, comissions, dietes, incentius, quitances i altres quantitats pactades” que sumaven quasi 600.000 euros. Alhora l’exempleat amenaçava en portar tota la documentació a la premsa en el cas que no rebés aquests diners.
Quan Cinca rep aquesta documentació, entregada per Bielsa, decideix portar el cas en mans de la fiscalia andorrana en entendre que li està imputant uns suposats delictes.
En les querelles que l’expresident i fundador d’Orfund, Joan Samarra Naudí va presentar davant els tribunals andorrans i espanyols –que han estat arxivades-, s’assegura que Cinca i Terrén van crear un entramat empresarial a Costa d’Ivori i Libèria a través de tres filials del grup: NACI, DiAndorra i Blue Stone. DiAndorra es dedicava a la compravenda de diamants; i Bluestone a l’extracció de diamants de les mines de Libèria.
Aquesta extracció de mineral era fictícia, ja que Blue Stone era una tapadora perquè, en l’àmbit internacional, es cregués que els diamants provenien de Libèria.
En realitat, els diamants s’extreien a Sierra Leone i es van utilitzar per a la compra d’armes per a la guerrilla d’aquest país, promoguda pel dictador del país veí, Charles Taylor, condemnat a 50 anys de presó per crims contra la humanitat pel genocidi perpetrat en aquests països africans. Aquest cas es coneix com els “diamants de sang” i, en el seu moment, va tenir un gran ressò internacional.
