Serà aquest dimarts, a les 11:30 hores, a la sala Prim del Congrés dels Diputats espanyol. Finalment, l’exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel (foto) tindrà l’oportunitat d’explicar urbi et orbi com va ser víctima d’extorsió i amenaces per part de membres de la “policia patriòtica” del ministre Jorge Fernández Díaz per tal que els facilités les dades dels comptes que tenia la família Pujol en aquesta entitat financera.
Ho farà davant els membres de la comissió parlamentària d’investigació “sobre la denominada ‘Operació Catalunya’ i les actuacions del ministeri de l’Interior durant els governs del Partit Popular en relació amb les presumptes irregularitats que vinculen alts càrrecs i comandaments policials amb l’existència d’una trama parapolicial”. El testimoni de Joan Pau Miquel es considera clau per demostrar que, efectivament, va existir entre els anys 2012-16 aquesta “policia política” il·legal al servei dels interessos del govern de Mariano Rajoy.
L’AMENAÇA DE CELESTINO BARROSO
El 2 de juny del 2014, Joan Pau Miquel va rebre i enregistrar l’inspector en cap de la policia Celestino Barroso, que aleshores era agregat de Seguretat a l’ambaixada d’Espanya a Andorra. Aquest responsable policial el va comminar a entrevistar-se a Madrid amb un tal Félix Rodríguez, amb l’amenaça que, si no ho feia, la BPA seria destruïda.
És més, Celestino Barroso li va anticipar que “hi ha una empresa americana disposada a quedar-se amb el banc”. És a dir, aquest inspector en cap havia sentit campanes de tot el pla que s’havia ordit premeditadament contra aquest banc andorrà, ja que, efectivament, el 21 d’abril del 2016 -gairebé dos anys després d’aquest advertiment!- el Govern de Toni Martí va adjudicar la BPA al fons nord-americà JC Flowers.
DUES REUNIONS AMB “FÉLIX RODRÍGUEZ”
Després d’aquesta reunió amb Celestino Barroso, l’exconseller delegat de la BPA es va reunir en dues ocasions, durant el mes de juny del 2014, amb el tal Félix Rodríguez -que va resultar ser el comissari Marcelino Martín Blas– a l’hotel Villa Magna de Madrid. En la primera trobada, el comissari li va exigir que li lliurés la documentació sobre els comptes de la família Pujol i d’altres dirigents independentistes catalans.
En la segona reunió, segons va explicar el mateix Marcelino Martín Blas a la comissió parlamentària d’investigació, l’exconseller delegat de la BPA li va entregar “una quartilla tan vella que estava esgrogueïda. No tenia membret, no tenia data, no tenia res”. En aquest paper hi havia unes xifres de dipòsits atribuïts a Marta Ferrusola i a Jordi Pujol que sumaven, aproximadament, un milió de les antigues pessetes.
El comissari Marcelino Martín-Blas va afirmar que no va donar cap mena de versemblança a aquesta quartilla. “Oi que no l’han vist enlloc?”, va preguntar Martín Blas als diputats de la comissió. I va respondre: “Doncs no l’han vist, primer, perquè no valia per a res i, segon, perquè la vaig estripar”.
TRES INTERROGANTS
El contacte de Joan Pau Miquel amb els policies Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas demostra l’existència d’aquesta trama parapolicial, organitzada per combatre el moviment independentista català. Per això, el seu testimoni resulta cabdal i obrirà tres interrogants molt importants:
1.Quin grau de coneixement tenia l’any 2014 el Govern de Toni Martí dels preparatius i de l’abast de l’operació per assaltar i liquidar la BPA, executada el 2015, i que va acabar el 2016 en mans del grup nord-americà JC Flowers?
2. Quina va ser la complicitat de l’exfiscal general Alfons Alberca i de l’exmagistrada Canòlic Mingorance -ara, representant d’Andorra al Tribunal Europeu de Drets Humans!- en aquesta operació de “guerra bruta” i en la decisió de mantenir tancat Joan Pau Miquel en presó preventiva durant dos anys a la Comella?
3. Quin impacte tindrà la constatació de l’existència de l’Operació Catalunya i de la invasió de la sobirania d’Andorra per part de la “policia política” espanyola en la sentència que està redactant el Tribunal de Corts, presidit per Enric Anglada, sobre la primera peça jutjada, a instàncies d’Alfons Alberca i Canòlic Mingorance, sobre el cas BPA?
