Search
Close this search box.

Joan Pau Miquel defensa els controls “rigorosos i exigents” de BPA en la represa del judici, tres anys després

Loading

L’antic director general i conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, ha defensat que els mecanismes de control que hi havia al banc per evitar anomalies eren “molt rigorosos i exigents “. Així ho ha declarat aquest dilluns en la represa de la vista oral de la causa primera de la desapareguda Banca Privada d’Andorra, després de la seva intervenció i posterior desmantellament per part del govern d’Andorra el 10 de març de 2015.

En resposta a les preguntes del fiscal general, Alfons Alberca, ha afirmat que als informes d’auditors externs i de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) d’anys anteriors a l’esclat del cas no hi constaven incompliments de la normativa vigent en aquell temps i no es detecten “deficiències significatives” en els processos i mecanismes que ha emprat l’entitat bancària andorrana. Amb tot, Miquel ha afirmat que la normativa andorrana del 2018 “encara incompleix els estàndards del Moneyval”, entre altres normes de prevenció de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme, i que el banc complia la normativa vigent en aquell moment al Principat.

Per altra banda, Miquel també ha expressat en l’interrogatori la seva posició contrària a l’aute de processament en considerar que té “moltes mancances greus”.

L’exdirectiu amb 23 exgestors i exresponsables de BPA estan acusats d’haver blanquejat prop de 70 milions de la màfia xinesa de Gao Ping. Segons Alberca, el blanqueig s’hauria dut a terme a través de les anomenades compensacions dineràries que s’haurien produït en territori espanyol.

El ministeri públic també considera que hi havia una operativa institucionalitzada a l’entitat bancària per intercanviar diners en efectiu i que permetia que els clients no haguessin de desplaçar-se al Principat a recollir els fons.

Per a Miquel la fiscalia demana la pena més alta, vuit anys de presó, deu anys d’inhabilitació i el pagament d’una multa de cent milions d’euros. La resta de processats s’enfronten a una petició de pena conjunta de 144 anys de presó, 240 anys d’inhabilitació, 240 anys d’expulsió d’Andorra i 832 milions en multes.

La vista oral s’ha reprès avui amb catorze dies de retard respecte al calendari inicial dictat pel Tribunal de Corts -se celebra a la sala magna de la nova seu de la justícia- després que no hagi prosperat un nou intent d’ajornament sol·licitat per uns lletrats, que havien tornat a voler la recusació del fiscal general per ser familiar de la secretària general del Govern, una de les parts implicades en el judici.

Cal recordar que els advocats dels processats ja havien demanat diverses vegades la recusació del fiscal general per aquest afer i per les seves trobades amb consellers generals per tractar una llei, que no va tirar endavant. Fa poc dos dels processats de la causa primera de BPA van demanar l’apartament d’Alberca pel que consideraven “persecució” al seu lletrat, fet que encara no s’ha resolt.

El Tribunal de Corts (penal) ha recordat a l’inici del judici que les diferents recusacions a Alfons Alberca ja han estat resoltes pel Consell Superior, tot i que ara els processats podrien portar l’afer al Tribunal Constitucional.

La vista oral per la causa primera de BPA va començar el 15 de gener de 2018 amb la discussió de les qüestions prèvies, però la mateixa ha patit fins a sis suspensions i ajornaments. Ara el judici està previst que s’allargui uns sis mesos, tenint en compte que hi ha almenys una vintena de causes judicials, a part d’aquesta, relacionades amb el banc intervingut.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies