Densa i intensa compareixença de Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), a la comissió parlamentària d’investigació del Congrés de Diputats sobre l’anomenada Operació Catalunya. Com ha manifestat davant els diputats, és la primera vegada que es podia expressar obertament i en públic sobre totes les brutes i brutals circumstàncies que van envoltar la liquidació de la BPA i de la seva filial Banco Madrid, ara farà 10 anys.
Ha narrat el calvari personal que ha viscut -22 mesos a la presó de la Comella, sis mesos d’arrest domiciliari i tots els béns embargats- i el dels 700 treballadors que, de la nit al dia, van perdre la seva feina, com a conseqüència d’una operació política-policial ordida a Madrid i que va atacar els “drets fonamentals” de tots ells. També ha denunciat l’escandalosa ingerència a la sobirania andorrana que va fer la policia patriòtica muntada per l’exministre Jorge Fernández Díaz, en el seu objectiu de trobar els suposats 1.800 milions d’euros que hi amagava la família Pujol i els suposats comptes bancaris que hi tenien altres líders independentistes.
Com s’ha pogut demostrar amb posterioritat, aquests 1.800 milions d’euros dels Pujol eren una fabulació policial. També va resultar fals que Artur Mas i Oriol Junqueras tinguessin comptes a la BPA o a Banco Madrid. Però aquesta rumorologia va ser suficient per endegar una aparatosa i contundent actuació policial i judicial que va comportar la destrucció dels dos bancs.
L’informe del Sepblac
En la seva compareixença, Joan Pau Miquel ha demanat als diputats que, en virtut de les seves prerrogatives, reclamin l’informe que el Sepblac (l’organisme espanyol que lluita contra el blanqueig de capitals) va enviar al seu homòleg nord-americà, el FinCEN, i que va ser l’excusa per provocar la intervenció de la BPA i de Banco Madrid, el 10 de març del 2015. Segons l’exconseller delegat del banc, aquest informe també està en poder del CNI i del servei d’informació de la Guàrdia Civil.
Ja se sap que aquest informe -que estava trufat expressament de manipulacions i falsedats- el va lliurar personalment l’agent Basilio Sánchez Portillo, actual membre de l’Estat Major de la Guàrdia Civil, al FinCEN. Joan Pau Miquel també ha reclamat que es facin públiques les comunicacions prèvies a la difusió de la notice que hi va haver entre el Sepblac i la Fiscalia Anticorrupció amb les autoritats nord-americanes. En la preparació del “cop de martell” contra la BPA també hi va tenir una participació molt activa l’aleshores directora de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Maria Cosan, col·laboradora de confiança del FinCEN i, en l’actualitat, protegida per Jordi Cinca a la CASS.
La filtració del pantallasso
En la seva intervenció, Joan Pau Miquel ha deixat molt clar que les dades bancàries d’alguns membres de la família Pujol, que va publicar el diari El Mundo el 7 de juliol del 2014, mai no van ser facilitades per ell ni per ningú de la BPA a la policia espanyola. Ha afegit que, arran de la publicació d’aquesta notícia, va encarregar un informe “forensic” a KPMG que va corroborar aquesta certesa.
D’aquesta manera, la pregunta clau sobre qui va filtrar el pantallasso amb els comptes de la família Pujol, que va provocar la posterior confessió de l’expresident de la Generalitat, queda aclarida: la informació va sortir de l’Andbank (abans, Banca Reig), que era el banc on els membres del clan Pujol hi van guardar el seu “botí” fins a l’any 2012.
La visita de Mariano Rajoy
Joan Pau Miquel ha identificat els funcionaris de policia que el van sotmetre a assetjament, coaccions i amenaces per tal que facilités els comptes dels Pujol i d’altres dirigents independentistes: Bonifacio Díaz, Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas (àlies Félix Rodríguez). Però està convençut, a partir dels enregistraments clandestins que va fer l’excomissari José Manuel Villarejo i que s’han acabat fent públics, que ells eren els braços executors d’una conspiració criminal que estava dirigida de molt més amunt.
Per l’exconseller delegat de la BPA, és clar i ha quedat demostrat que el cervell polític i màxim responsable d’aquesta operació va ser l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. Però ha pujat un esglaó més i ha assenyalat la figura de l’expresident del Govern del PP, Mariano Rajoy. Per ell, la visita que Mariano Rajoy va fer a Andorra, a començaments de l’any 2015, on es va entrevistar amb l’aleshores cap de Govern, Toni Martí, va ser “determinant” per executar, tres mesos després, la intervenció i liquidació del banc.
De moment, ha afirmat que no té proves concloents que apuntalin la culpabilitat de Mariano Rajoy, però, de manera enigmàtica, ha deixat entreveure que pensa que s’acabaran obtenint. En aquest sentit, ha lamentat els obstacles que posen les autoritats judicials espanyoles per tramitar les comissions rogatòries internacionals (CRI) contra els polítics i policies que figuren com a imputats en la “querella andorrana”, entre els quals hi ha Mariano Rajoy.
Ningú ha demanat perdó
A Joan Pau Miquel li sap especialment greu que, després de tot el que ha passat i de tot el que ha patit, encara no hagi sortit ningú a reconèixer l’error que es va cometre amb la BPA i a demanar perdó per aquesta barrabassada, que ha marcat un abans i un després en la història d’Andorra. El diputat socialista Manuel Arribas ha manifestat la seva estupefacció perquè les víctimes de la destrucció de la BPA i de Banco Madrid no hagin estat compensades econòmicament per tot el dany que se’ls va infligir.
Per la seva banda, el diputat Gabriel Rufián, que ha intervingut en nom del grup d’ERC, ha trobat gravíssim el testimoni que ha donat Joan Pau Miquel, víctima directa de la “guerra bruta” de la “policia patriòtica”. Segons el seu criteri, la notícia de la seva intervenció al Congrés dels Diputats hauria d’obrir el Telediario, per tal que l’opinió pública espanyola s’assabentés de l’existència i dels excessos de les “clavegueres de l’Estat”. Malauradament, ha conclòs, “això no passarà”.
Arran de la intervenció de Joan Pau Miquel, els diputats han acordat citar l’expresident espanyol Mariano Rajoy i l’exministre Jorge Fernández Díaz perquè declarin el pròxim 5 de març en la comissió d’investigació.
