Joan Manel Serra, portaveu del grup republicà a l’oposició a l’Ajuntament de Puigcerdà, ha denunciat públicament diversos casos de presumpta corrupció i tracte de favor a la Cerdanya, assenyalant directament l’antiga corporació municipal de Junts per Catalunya i la “línia fina entre el que és legal i el que és legítim” en la gestió pública.
Les declaracions es van fer durant un acte organitzat la setmana passada per SOS Pirineus a Bellver de Cerdanya, una plataforma dedicada a combatre la corrupció a la comarca.
Serra va començar la seva intervenció agraint a SOS Pirineus i a la seva líder, Núria, per la seva valentia en enfrontar “poders fàctics i econòmics” que, segons ell, intenten intimidar els qui denuncien irregularitats. Va subratllar la importància de la ciutadania vigilant davant d’aquestes situacions.
Interpel·lació al ple comarcal i denúncies específiques
Un punt àlgid del discurs va ser l’anècdota de la recent interpel·lació a Serra al ple del Consell Comarcal de la Cerdanya. Els membres de Junts li van recriminar que “un càrrec electe a la Cerdanya gosi anar a fer una xerrada d’aquest tipus a Bellver, quan aquí a la Cerdanya no hi ha corrupció“. Serra va lamentar que no estiguessin presents per escoltar els casos que ell anava a exposar, que, segons ell, són “públics i notoris” a la comarca. El regidor va detallar dos casos principals que involucren el futur alcalde de Puigcerdà, Francesc Armengol (marca blanca neoconvergent), i la família Chia, vinculada a Junts.
* El cas de la gasolinera i Armengol: Serra es va referir a un expedient relacionat amb obres d’ampliació d’instal·lacions. Va explicar que, tot i que l’Ajuntament va requerir en set ocasions la paralització de les obres, aquestes van continuar. Finalment, es va imposar una sanció de gairebé 950.000 euros, tot i que després es va reduir a 30.000 euros a causa que la llei limita les sancions greus a 150.000 euros i es va aplicar una reducció del 80% per acceptació d’irregularitats.
Serra va emfatitzar que el problema no és la quantia de la sanció, sinó la doble moral d’un futur líder municipal que no compleix amb la normativa a casa seva, mentre exigeix als altres ciutadans que sí que ho facin. Va posar com a exemple el cas d’un parc d’aventures a Llívia, que va esperar dos anys per obtenir tots els permisos abans d’iniciar la seva activitat.
* El cas del viver a Sant Marc (Família Chia): El segon cas se centra en la construcció de naus per a un centre de jardineria en terrenys no edificables a Sant Marc. Segons Serra, es va justificar la construcció com un viver de plantes autòctones de la comarca, tot i que “si han passejat per allà, el viver no l’han vist”. Va argumentar que la justificació es basa en la compra de camions de plantes per a altres projectes i la presa de fotografies.
El regidor va criticar que l’Ajuntament no només no exigeixi el compliment de la llicència original (que exigeix un viver), sinó que a més autoritzi altres activitats no relacionades, com concerts (Summerfest) o concentracions de motos en aquestes instal·lacions.
Responsabilitat de l’antiga corporació municipal de Junts
Serra va posar un fort èmfasi en la responsabilitat de l’anterior equip de govern de Junts per Catalunya, liderat per Albert Piñeira. Va afirmar que quan Francesc Armengol i l’aleshores alcalde eren “amics”, van fer la “vista grossa” davant les irregularitats. Per a Serra, el principal responsable d’aquestes situacions és l’alcalde que no va fer complir la normativa a tothom per igual.
Va concloure el seu discurs amb una reflexió profunda sobre la força de la societat i va indicar que la força no només resideix en la capacitat de resistir la injustícia, sinó també en la de crear esperança.
Tanmateix, va fer una crida a la ciutadania a confiar en “bones persones que volem fer política i vetllem sobretot pel bé comú”, perquè aquells que actuen per interessos propis quedin cada vegada més arraconats.
Tot i les seves crítiques, Serra també va reconèixer una acció positiva de la família Chia: la provisió d’un local per als jubilats de Puigcerdà, un problema que feia quatre anys que no es resolia, destacant que, al final, el que s’espera dels polítics és “que de manera ràpida i eficaç es trobin solucions als problemes de la ciutadania”.
