La carta pastoral dominical del Copríncep d’Andorra i arquebisbe, Joan-Enric Vives, no té pèrdua. La dedica en aquesta ocasió a demanar als fidels que “preguin per Josep-Lluís Serrano” que el pròxim 21 de setembre rebrà l’ordenació a la Catedral de la Seu d’Urgell com a bisbe coadjutor i futur cap d’Estat episcopal del Principat.
Vives explica en la missiva com ha de ser el seu substitut com ara “un pastor humil, reconeixent que ell sol no té totes les respostes i que la saviesa de l’Esperit Sant es manifesta a través de tot el Poble de Déu”.
Tanmateix, afegeix que el nou bisbe “ha de ser proper a la gent, accessible i disposat a acompanyar els fidels, vivint l’austeritat. Així mateix, la sinodalitat implica transparència en la gestió i en la presa de decisions, promovent sempre la unitat en la diversitat, cercant l’harmonia en lloc de la uniformitat”.
En un exercici d’hipocresia finalitza les seves paraules dient que “el bisbe ha d’impulsar obres de caritat i justícia que mostrin l’amor de Crist, servint els més pobres, atraient tothom cap a la fe, a través del testimoniatge del seu servei desinteressat i l’exemplaritat de la seva vida”.
És a dir, l’antítesi del perfil humà i pastoral de Joan-Enric Vives.
