L’escàndol desfermat al Parlament de Catalunya, amb el cas dels funcionaris que continuen cobrant el seu salari amb la dispensa de no haver d’anar a treballar, ha posat el focus en l’infame descontrol pressupostari que regna a la Generalitat. Els alts càrrecs al servei de l’administració catalana reben uns emoluments econòmics molt per sobre de la mitjana en el sector privat i són, amb diferència, els més ben pagats de tot l’Estat espanyol.
Un cas paradigmàtic d’aquest desori és el de l’exregidor de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Jesús Fierro (JxCat), que el mes de desembre passat va ser nomenat director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, un organisme adscrit a la Vicepresidència de Polítiques Digitals i Territori, que encapçala el conseller Jordi Puigneró. Segons el portal de transparència de la Generalitat, el càrrec de Jesús Fierro està retribuït amb un sou de 88.243,54 euros anuals.
És a dir, Jesús Fierro, que no té cap títol universitari i només va fer estudis de batxillerat, cobra més que el president del Govern espanyol. En concret, la nòmina de Pedro Sánchez va ser, l’any passat, de 84.845,16 euros, inferior, per tant, a la de l’exregidor de la Seu d’Urgell i flamant nou director general de la Generalitat.
AMORRAT A LA MAMELLA PÚBLICA
Des de l’any 2003, quan va accedir a l’equip de govern de l’Ajuntament, Jesús Fierro sempre ha estat amorrat a la mamella pública, abans per CDC, després pel PDECat i ara per JxCat: com a tinent d’alcalde (2003-19), com a diputat provincial (2003-7), com a president del consell comarcal (2007-19)… i això sense comptar les altres activitats privades que feia i que fa. La cirereta d’aquest pastís ha estat la seva designació com a director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, amb despatx al passatge Alzina, de la Seu d’Urgell, i amb un sou superior al del president del Govern espanyol!
Per acabar-ho d’adobar, la seva dona també està en nòmina de la Generalitat. Concretament, està contractada per l’Oficina d’Afers Socials i Famílies de la Seu d’Urgell. L’independentisme és un gran negoci (per a uns quants espavilats).
