Aquesta setmana, una delegació catalana encapçalada pel conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, visita la Xina per explorar l’atracció de noves inversions i promoure els intercanvis comercials amb el gegant asiàtic. En paral·lel, l’agenda del president Salvador Illa continua estant plena de reunions d’una gran potència geopolítica que simbolitzen el retorn de la Catalunya fraternal, però, a la vegada, ambiciosa i determinada.
El president de la Generalitat ha volgut ser present en els congressos que, en els últims dies, han celebrat les federacions del PSOE de l’Aragó i les Balears, dos territoris germans que la politiqueria de baixa estofa -d’uns i altres- ha intentat enverinar i enfrontar. Refer les relacions amb els veïns de Ponent, molt malmeses per dècades d’incomprensió i de conflictes (transvasament de l’Ebre, obres d’art religioses de la Franja, Jocs Olímpics d’hivern…), és un objectiu estratègic que Salvador Illa ha fixat en el seu viatge a Saragossa i que ha rebut el ple suport de Pilar Alegría, la nova secretària general dels socialistes aragonesos i pròxima candidata a la presidència del govern autonòmic.
Treballar conjuntament amb l’Aragó és intel·ligent i altament beneficiós per a Catalunya. Aquest territori és la placa que connecta el Cantàbric amb el Mediterrani i s’ha convertit en una potent plataforma logística ibèrica, atesa la seva proximitat amb França. A més, ha esdevingut un gran pol de producció d’energies renovables (eòlica i solar) que el fa molt interessant per a la ubicació d’empreses punteres que demanden un gran consum elèctric, com els centres de dades.
L’Aragó ja no és una terra empobrida i condemnada a l’emigració dels seus habitants, com abans. L’agroindústria ha creat una gran riquesa i els ports de Tarragona i Barcelona són la seva porta de connexió amb el món. L’eix Lleida-Saragossa, unit per AVE i autopista, té un enorme potencial de creixement si trenquem els recels atàvics i les falses fronteres.
En el congrés del PSOE de les Balears, el president Illa ha protagonitzat un acte conjunt amb Francina Armengol, la presidenta del Congrés dels Diputats, i Ximo Puig, l’expresident de la Generalitat valenciana. Tots tres han coincidit a reivindicar el federalisme com l’eina més lògica i pràctica per organitzar l’Estat espanyol i, per extensió, la Unió Europea. Tots tres han ressaltat també la importància de millorar l’actual sistema de finançament autonòmic per garantir uns serveis públics de qualitat.
El triangle Catalunya-Balears-Comunitat Valenciana és un espai de prosperitat bastit sobre unes arrels molt profundes. La pròxima i esperada entrada en servei del corredor ferroviari del Mediterrani intensificarà, encara més, els estrets vincles entre València i Barcelona, convertint aquest eix en el necessari contrapès a la força centrípeta del Gran Madrid.
Malauradament, el pacte de Carlos Mazón (PP) amb Vox al govern de la Generalitat valenciana és una greu distorsió a la fluïdesa i complicitat que haurien de presidir les relacions amb les institucions catalanes. Carlos Mazón ha quedat socarrimat per la seva pèssima gestió de la catàstrofe de la DANA i, en comptes de dimitir, s’abraça a l’extremadreta per salvar el càrrec. Patètic.
En aquest punt de la història, l’auge del populisme facciós és el gran perill que confronta la civilització democràtica europea i espanyola. En això, cal ser clars i contundents: cap tracte ni cap acord amb aquells que volen destruir la convivència social i estigmatitzar l’emigració i els sectors més febles.
Alberto Núñez Feijóo s’equivoca, donant llum verd al pacte del PP amb Vox i abonant el discurs de l’odi. Hauria de prendre exemple dels seus correligionaris d’Alemanya o del Parlament europeu, que practiquen el bloqueig implacable de l’extrema dreta, ara alimentada per Donald Trump, a les institucions democràtiques.
Sense la presència tòxica i pertorbadora de Vox, el projecte de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània que, actualment, formem Occitània, Catalunya i Balears, podria ampliar-se a l’Aragó i a la Comunitat Valenciana. L’enfortiment d’aquest organisme és clau per al desenvolupament i el futur dels 22 milions de persones que habitem aquest espai privilegiat del continent europeu, però, perquè això sigui possible, necessita estar pilotat per europeistes convençuts en els cinc territoris implicats, sense interferències de l’extrema dreta euroescèptica. El president Salvador Illa també ha anat a Madrid, on ha pronunciat una important conferència al Círculo de Bellas Artes, amb la presència de destacats dirigents empresarials i polítics. Salvador Illa ha manifestat la seva voluntat que Catalunya encapçali el progrés econòmic espanyol, amb la fórmula de la col·laboració publicoprivada i la recepta de la prosperitat compartida.
En el vedat d’Isabel Díaz Ayuso, el president de la Generalitat ha ofert una mirada diferent, possible i necessària d’Espanya. Ha denunciat l’absurda i perversa cursa pel “dúmping” fiscal entre comunitats, que exemplifica Madrid i que afebleix els principis de solidaritat i de sostenibilitat de l’Estat del benestar.
El nou sistema de finançament que pregona el president català té un dels seus fonaments en aquesta anomalia madrilenya, que cal corregir. Els dos anys de legislatura que li queden a Pedro Sánchez han de servir per perfilar i aprovar un model de recaptació i de redistribució, diferent i millor, dels recursos a disposició de les comunitats autònomes.
De la Catalunya tancada i hostil amb els veïns que va provocar el procés -sota les presidències d’Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès-, hem passat a una Catalunya oberta a tots els azimuts, amb un president que és ben rebut, tractat amb dignitat i escoltat atentament allà on va. El president Josep Tarradellas té, finalment, un bon hereu del seu llegat i mestratge com a president de la Generalitat. Catalunya ha tornat. Ja som aquí!
