Indignació pel presumpte tracte de favor envers el fill del director adjunt de la Policia d’Andorra

Un fill del director adjunt de la Policia andorrana, Miquel Àngel Barbolla (foto), va ser detingut el 8 de maig a passat a la zona de Naturlàndia. Juntament amb tres companys més, els agents de la policia –que ja els estaven esperant- els van enxampar quan transportaven un total de 3,1 quilos de marihuana, que havien entrat des d’Espanya.

Atès el gran volum de droga confiscada, la Batllia va enviar els quatre joves, que tenen entre 27 i 29 anys, a la presó de la Comella. Com acostuma a passar en aquests casos, els quatre detinguts haurien d’haver restat a la presó, com a mínim, fins a la celebració de la vista oral del judici. Això és el que estableix l’àmplia jurisprudència de la Batllia, consultada per LA VALIRA, sobre episodis semblants ocorreguts en els últims anys.

LEGISLACIÓ DURA

Però no. A finals del mes de novembre passat, la batlle Stéphanie Garcia va decretar la llibertat del fill del director adjunt de la Policia. En els dies següents, els altres tres detinguts, quan ho van sol·licitar llurs advocats, també van poder sortir al carrer. En total, els detinguts pel cas dels 3,1 quilos de marihuana han passat poc més de sis mesos a la presó.

Fonts jurídiques consultades per LA VALIRA mostren la seva estranyesa per aquesta decisió de la batlle Stéphanie Garcia, que –en relació amb altres casos semblants, fins i tot amb molta menys quantitat de droga confiscada- resulta d’una extremada i sorprenent benevolència. Cal assenyalar que, pel que fa a les substàncies estupefaents, Andorra és un país que, en general, castiga durament el seu tràfic, cessió i possessió, en comparació amb altres legislacions europees, que no penalitzen excessivament els petits “dealers”.

CAUSA AMB PRES

Segons explica un advocat andorrà, amb experiència en procediments d’aquesta mena, tots els casos de cessió o tràfic de drogues són, automàticament considerats “causa amb pres”. És a dir, la persona detinguda i inculpada roman tancada a la presó, com a mínim, fins a la celebració del judici que, atès el crònic embús que pateix la Batllia, s’acostuma a demorar més enllà de 18 mesos.

Segons la jurisprudència andorrana, els casos de cessió i tràfic de drogues estan penats, pel cap baix, amb dos anys de presó ferma. Però les condemnes, en funció de la quantitat i potència de la droga confiscada, poden arribar fins als set anys de presó.

GREUGE COMPARATIU

Això fa que al centre penitenciari de la Comella hi ha un munt d’interns que estan, des de fa mesos i mesos, en presó preventiva. La notícia de l’alliberament dels quatre joves relacionats amb la partida de 3,1 quilos de marihuana de Naturlàndia ha provocat una onada d’indignació entre els reclusos, que ho consideren una gravíssima injustícia i un greuge comparatiu pels interns que estan tancats per delictes menys importants.

Alguns presos preventius han fet saber als seus advocats que estan convençuts que el fet que un dels implicats és fill del director adjunt de la policia explica aquesta anòmala decisió. Però ni presos ni advocats estan disposats a donar la cara per denunciar-ho públicament per por a represàlies.

LA DROGA EN TEMPS DE PANDÈMIA

En canvi, fonts de la defensa d’aquests quatre joves, consultades per LA VALIRA, assenyalen que la decisió de la batlle Stéphanie Garcia és proporcionada i assenyada. En primer lloc, perquè els 3,1 quilos de droga, distribuïts en sis bosses, “eren pel consum propi dels detinguts, no per tràfic de drogues. Sortien a un quilo per cap”.

Segons aquest argument, durant el passat confinament era molt difícil obtenir marihuana i la compra a l’engròs que van fer a la Seu d’Urgell va ser per autoabastir-se durant una llarga temporada. “La persona que els la va vendre els va dir que havien de comprar, com a mínim, tres quilos”, afirmen aquestes fonts.

En segon lloc, s’addueix el lamentable estat de dependència que té el fill del director adjunt de la Policia. “Més que a la presó, hauria d’estar en un centre de tractament d’addiccions o de salut mental”, assenyala el seu advocat defensor, Josep Antoni Silvestre.

EL PRECEDENT DEL CAP DE GOVERN

Però el fill de Miquel Àngel Barbolla i els seus amics no són una “excepció” pel que fa al tracte deferent que reben alguns andorrans “pota negra” que són enxampats amb substàncies estupefaents, en contrast amb els “pringats” que cauen en mans de la Batllia. Sense anar més lluny, l’actual cap de Govern, Xavier Espot, va ser interceptat la matinada del 6 de febrer del 2011 per una patrulla de la policia i al cotxe on era li van trobar cocaïna i amfetamines. A Xavier Espot, que aleshores era batlle, la justícia el va tractar com si fos “invisible” i el seu acompanyant va ser condemnat a una multa i mai no va arribar a trepitjar la Comella.

Més recentment, el 20 de juny de passat, Marc Calvet –excònsol menor d’Escaldes-Engordany i destacat militant de DA- va ser detingut per la policia, juntament amb una altra persona, per falsificació de receptes mèdiques amb l’objectiu d’aconseguir medicaments psicotròpics, als quals era addicte. Amb una celeritat insòlita –veient com funciona habitualment la Batllia- l’endemà, diumenge, ja se l’havia jutjat i ja era al carrer, amb una lleu condemna de sis mesos de presó, posposada sine die amb la condició que se sotmetés a un tractament clínic contra la seva addicció als psicotròpics i no tornés a delinquir.

“GUERRA DE CLANS” A LA POLICIA

 Altres fonts consultades per LA VALIRA vinculen l’operació antidroga en la qual va ser detingut el fill de Miquel Àngel Barbolla amb la “guerra de clans” que s’ha desfermat en el cos de Policia d’Andorra. “Sabien que aquesta persona té un problema de dependència i el van seguir, investigar i detenir per fer la guitza al seu pare”, expliquen. “En aquest operatiu per desacreditar Miquel Àngel Barbolla hi han col·laborat decisivament els Mossos d’Esquadra”, assenyalen fonts coneixedores del cas. Els actuals comandaments de la policia van ser nomenats durant el mandat l’anterior cap de Govern, Toni Martí, i Xavier Espot no els ha tocat.

Com és natural en un pare, Miquel Àngel Barbolla ha mogut, en els últims sis mesos, cels i terra per aconseguir l’alliberament del seu fill. Finalment, així ha estat, encara que el cas no quedarà tancat fins a la celebració del judici oral i de la resolució de tots els posteriors recursos. Coneixent com funciona la Batllia d’Andorra, n’hi ha per anys i panys… De moment, tots al carrer!

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies