Indignació entre els advocats de la BPA per la doble vara de mesurar de la justícia andorrana

A mesura que els advocats defensors dels 18 condemnats per la primera peça del cas Banca Privada d’Andorra (BPA) van digerint els 6.180 folis de la sentència emesa pel Tribunal de Corts, la seva estupefacció va en augment, davant la feblesa dels arguments jurídics dels magistrats i la seva desproporció amb les duríssimes penes imposades, que sumen 84 anys de presó i 66 milions d’euros de multes. En aquest context, s’estén la convicció que és una “sentència a mida”, amb la finalitat de cobrir les espatlles del fiscal general Alfons Alberca -actual membre del Tribunal de Corts- i de la batlle instructora, Canòlic Mingorance, veritables artífexs d’aquest procediment judicial.

Val a dir que, després dels cinc anys de judici oral i constatant les proves aportades i com s’havien desenvolupat els interrogatoris, els advocats defensors estaven convençuts que els seus clients serien absolts o, en tot cas, condemnats amb lleugeres penes. No ha estat així i el Tribunal de Corts, format per Enric Anglada, Jacques Richiardi i Concepció Barón, ha dictat una sentència extremadament severa que no fa més que incrementar l’angoixa i el calvari dels exdirectius i exempleats de la BPA imputats en aquesta causa.

Diners del narcotràfic colombià

Contrasta aquest sadisme amb el sorprenent tracte benevolent que el Tribunal de Corts i la Fiscalia van dispensar, no fa massa, a dos coneguts empresaris del país, Daniel Armengol (conegut com “El xèrif”) i Denis Marot. Com els condemnats de la BPA, aquests dos empresaris també estaven acusats de blanqueig de diners, però amb una substancial diferència: Daniel Armengol i Denis Marot van blanquejar diners del narcotràfic colombià i en el cas de la BPA es tractava de productes de marroquineria que l’empresari Rafael Pallardó comprava i pagava a la Xina.

En una sentència del 14 de setembre del 2023, el Tribunal de Corts, amb la participació dels magistrats Enric Anglada, Jacques Richiardi i Carolina Bailén, va condemnar els empresaris Daniel Armengol i Denis Marot a tres anys de presó condicional i sengles multes de 120.000 i 60.000 euros per blanquejar 3,6 milions d’euros procedents del narcotràfic colombià. A efectes pràctics, això vol dir que aquests dos empresaris, socis fundadors del grup de construcció Heracles, no han trepitjat la presó de la Comella i es passegen tranquil·lament per Andorra.

La Fiscalia s’hi posa bé

En aquest cas de blanqueig de diners del narcotràfic, la sala del Tribunal de Corts va donar per bo i va assumir el pacte al qual van arribar prèviament els fiscals Borja Aguado i Patrícia Silvestre amb els advocats Xavier Jordana i Antoni Duró, en representació dels dos empresaris encausats. El judici oral, per tant, va ser un vist i no vist: els acusats van acceptar davant el tribunal els greus delictes que van cometre i també les avantatjoses condemnes que els seus lletrats havien acordat amb la Fiscalia.

Entre el cas d’aquests dos empresaris i el de la BPA hi ha també una substancial diferència: l’actuació de la Fiscalia. Mentre, d’un cantó, els fiscals Borja Aguado i Patrícia Silvestre es van avenir a negociar un pacte molt beneficiós per a Daniel Armengol i Denis Marot, el fiscal general, Alfons Alberca, va exhibir una implacable duresa contra els acusats de la BPA, sotmetent-los a maratonians interrogatoris i acusant-los d’horribles malvestats. 

La neboda magistrada

La sospita que a Andorra la justícia actua amb dues vares de mesurar, en funció de qui siguis i els padrins que tinguis, ha quedat confirmada amb l’abismal diferència de tracte que hi ha entre aquestes dues sentències, que deslegitima la suposada imparcialitat que hauria de tenir el Tribunal de Corts.

Una altra reflexió que suscita inquietud i malestar entre els advocats. La magistrada Anna Estragués és la neboda de Daniel Armengol i formava part del Tribunal de Corts quan el seu tiet i Denis Marot van obtenir aquest escandalós tracte de favor. Ara, Anna Estragués és la presidenta de la sala penal del Tribunal Superior, que és la instància que haurà d’analitzar i sentenciar els recursos que presentin els advocats defensors dels 18 condemnats pel cas BPA.