Com una autèntica gerra d’aigua freda ha caigut l’anunci fet per l’alcalde de la Seu, Francesc Viaplana (ERC) de condicionar les nòmines dels treballadors de l’ajuntament en funció d’un barem d’objectius i productivitat de cara a la pròxima legislatura.
Viaplana que governa amb coalició amb JuntsxCat, no s’ha amagat a l’hora d’ensenyar les cartes sobre quines són les veritables intencions de la seva formació, i del seu soci neoconvergent, amb la plantilla municipal, sempre que tots dos partits tornin a sumar en nombre de regidors per renovar l’actual pacte de govern.
Tot plegat no és cap novetat. L’actual batlle, amb la complicitat del seu regidor d’Hisenda, Jordi Fàbrega, a finals del passat de gener en declaracions a la ràdio oficial de l’ajuntament, no es mossegava la llengua en posar en el punt de mira als empleats municipals per fer “trontollar” el pressupost de la corporació en considerar que el capítol 1 dels comptes és el responsable, en certa manera, que el consistori no disposi de més diners per invertit en recursos.
Però, prèviament en una carta enviada l’any passat a tots els ciutadans de la Seu Viaplana va afirmar que “el nostre equip de govern s’afronta un seguit d’adversitats com ara, un pla d’estabilització dels treballadors públics”, aprovat pel govern central per aconseguir evitar la precarietat laboral d’aquest col·lectiu de persones. Un pla que comparava amb la guerra d’ Ucraïna.
El menyspreu envers els empleats de l’ajuntament augmenta per part de dues forces polítiques que han fet de la capital alturgellenca el seu ‘quiosquet’ particular, on fan i desfan de manera caciquil i clientelar, i amb una oposició dòcil i acomplexada que evita aixecar la veu.
