“Un estudi en pèssimes condicions supera els 1.000 euros. Una habitació val entre 400 i 500 euros, mentre que els sous són de 1.300 o 1.500 euros. Hi ha molts companys que han optat per anar a viure a la Seu d’Urgell”.
Així es manifesta una resident a Andorra que és a punt de quedar-se sense l’habitació on viu quan manquen poques setmanes per l’inici de la temporada d’esquí. La solució per a tot un col·lectiu important de residents amb sous que no els permeten tenir un pis de lloguer a Andorra és la capital de l’Alt Urgell. La resta de pobles de la comarca gairebé no tenen habitatges de lloguer.
Cada cop marxen més i el volum es pot incrementar de forma important amb la nova onada de temporers del novembre en un escenari on no hi ha pisos de lloguer. La Seu ja està notant els trasllats i d’entrada ja ha augmentat de 12.400 a 12.700 els residents, tenint en compte que la gran majoria dels que estan marxant no s’estan inscrivint a Espanya per no perdre la residència a Principat, segons informa el diari El País.
Tot i les crítiques de l’alcalde socialista, Joan Barrera, que la Seu es converteixi en una ciutat dormitori, la conjuntura actual encara dona per bo els pronòstics del cap de Govern, Xavier Espot, que en unes polèmiques declaracions es va mostrar partidari que l’Alt Urgell sigui lloc de residència per a la mà d’obra que es trasllada a Andorra per treballar-hi.
Per a Gabriel Ubach, secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), les “polítiques neoliberals” que han marcat la política d’habitatge del país. “En 2010, el govern va congelar salaris i pensions, però els lloguers van continuar pujant. Van entrar fons i lobbies estrangers que van comprar edificis. Alhora, van començar els lloguers turístics i fruit d’aquesta tempesta perfecta un pis de tres habitacions costa ara 2.500 euros”, denúncia. El sindicalista critica que s’hagi “dissenyat un país de milionaris” amb treballadors mileuristes.
El president del Col·legi Professional de Gestors i Agents Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Gerard Casellas, no creu que la situació sigui excepcional. “En un any hem passat de 80.000 a 84.000 residents. Ha augmentat molt de pressa la demanda i l’oferta no s’ha adaptat. Ni a Madrid ni a Barcelona s’ha trobat una solució a aquest problema, i Andorra no crec que sigui una excepció”, explica.
