Identitat

Estem el 2017, ple segle XXI, em diran i és cert. La tecnologia ens va envair fa molt i nosaltres actuem com si ens agradés. I està bé que així sigui. Ens soluciona la vida, ens connecta i ens entreté. El problema és quan aquesta tecnologia ens fa perdre el paràmetre d’on som i d’on venim. I hi ha moments en què em dóna la sensació que el Principat d’Andorra no sap ben bé com gestionar aquesta qüestió.

Una de les coses on més es nota és pel que fa al patrimoni cultural i les arrels del país. Veuran… hi ha una casa anomenada Cal Ribot, que té la no menyspreable edat de 600 anys, que es troba a punt, però molt a punt, d’esfondrar-se, sense que el Govern (li toqui al Ministeri que li toqui) es posi d’acord amb els propietaris de la casa, per tirar endavant un pla de reformes amb la consegüent transformació en, per exemple, un museu.

Suposo que mostrar als turistes com es vivia fa segles no tindrà tant atractiu com guiar-los perquè es canviïn de piscines cada 5 minuts a Caldea. Al cap i a la fi, cal imaginar que els moviments des del Govern a través del Ministeri de Cultura, obeeixen a un determinat pla d’acció per, des del coneixement d’on venim que esmentàvem abans, saber a on volem anar. Però aquest pla existeix?

Tinc els meus dubtes. Aquest agost passat, van poder presenciar un esdeveniment que està a punt de transformar-se en el ‘serial’ de l’estiu. El Ministeri de Cultura va anunciar al juny la realització d’una projecció dels frescos de Santa Coloma, amb la tècnica del mapping, sobre l’absis de l’església. El concurs se’l va endur Playmodes, la mateixa empresa catalana que es va encarregar de la de Taüll, i que compta amb un pressupost de 131.000 euros.

Fa algunes setmanes, a l’antic cementiri de l’església de Santa Coloma, van aparèixer unes rases per, suposadament, fer-hi passar el cablejat que ha de solucionar el servei d’electricitat i de fibra òptica que l’empresa Playmodel demana al projecte de mapping dels frescos del temple.

A Velles Cases Andorranes es van preguntar si la intervenció consta del projecte arqueològic preceptiu en qualsevol excavació que tingui lloc en un bé d’interès cultural (BIC), ja que l’església de Santa Coloma ho és des de 2003.

I aquí comença el serial … El Ministeri diu que sí, però resulta que el que tenien era un informe i no un projecte on constés què fer amb les restes que es poguessin trobar, ja que l’excavació s’estava duent a terme en un antic cementiri, que encara alberga morts que en el seu moment no van ser traslladats al nou cementiri.

El Consell Assessor del Patrimoni diu, com era d’esperar, que el Govern els havia avisat sobre el mapping, però que no sabia res de les excavacions que se n’anaven a dur a terme per a tal esdeveniment, amb el consegüent risc al patrimoni, ja que la projecció dels frescos apunta a ser més invasiva del que es tenia previst en un principi.

Ara caldrà esperar com segueix la història, ja que els treballs a l’església es troben aturats, a l’espera que les respectives empreses lliurin els projectes necessaris per a una intervenció de tal calibre en un espai declarat com bé d’interès cultural.

Com els dèiem a l’inici, estar al segle XXI i que es noti, està molt bé, però si això ens fa perdre els paràmetres, al punt de posar en perill béns que tenen a veure amb la identitat del país, correm el risc que la tecnologia ens globalitzi encara més, si cap, i ens faci oblidar la nostra identitat, que hauria de ser més important que qualsevol tecnologia en 3D.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies