Sort ha viscut una jornada carregada d’emoció i memòria amb l’homenatge als quatre veïns del Pallars Sobirà que van ser deportats als camps de concentració nazis. L’acte, emmarcat en el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial i en les 3es Jornades de Memòria de Frontera de la Presó-Museu, ha culminat amb la instal·lació de quatre llambordes Stolpersteine que perpetuen el record de Josep Rey Pau (Castellviny), Josep Llo Andreva (Llessui), Josep Rabasa Sabarich (Sort) i Manuel Baqueró Font (Altron).
La sala de plens ha acollit la cerimònia central, marcada per la música d’Edmon Bosch i Joan Mestre, que han interpretat L’Estaca i El cant dels ocells per obrir i tancar l’acte. Abans, l’alcalde Baldo Farré i el regidor Pere Bàscones havien participat en la col·locació de les llambordes de Castellviny i Altron en uns actes més reduïts, amb els familiars i l’historiador Josep Calvet. A Llessui no s’ha pogut fer per absència de parents.
Calvet, autor del llibre Sort-Tel-Aviv i investigador que el 2020 va identificar els quatre casos de deportació, ha inaugurat les intervencions contextualitzant el destí d’aquests veïns i reivindicant la necessitat de rescatar de l’oblit les històries personals que els totalitarismes van intentar esborrar. Ajuntament i famílies han reconegut la seva tasca, fonamental per fer possible aquest homenatge.
El testimoni dels familiars ha estat un dels moments més intensos. Enric Rey Marcilla, Valerie Rabassa i Mari Carmen Grau han recuperat vivències, anècdotes i records que han permès posar rostre i emoció als noms inscrits a les llambordes.
En el seu discurs, l’alcalde Farré ha insistit en la importància de preservar la memòria col·lectiva com a compromís amb el “mai més”, alertant del creixement actual dels discursos d’odi, també a Catalunya. Ha subratllat que actes com aquest són una forma de reparació i de reconeixement a totes les víctimes del nazisme i a aquells que van defensar la pau i la llibertat.
Per la seva banda, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, ha destacat la dimensió del projecte Stolpersteine, que ja suma prop de 700 llambordes col·locades a més d’un centenar de municipis catalans. Ha remarcat que, malgrat la seva senzillesa, aquestes “pedres per ensopegar” connecten Europa a través d’un homenatge comú i discret, però profundament significatiu.
Un cop finalitzats els parlaments, els assistents han recorregut en comitiva el carrer del Forn per descobrir la llamborda dedicada a Josep Rabasa Sabarich, acompanyada d’una ofrena espontània de roses. La caminada ha continuat fins a la Presó-Museu, on s’ha inaugurat una placa commemorativa.
La jornada s’ha clos amb la presentació del projecte del futur mural de la presó —una abraçada de comiat que simbolitza el patiment de la població civil en temps de guerra— i amb una breu introducció a Veus de la presó, una iniciativa que recollirà testimonis de persones que van patir empresonament.
Tal com ha expressat l’alcalde en la cloenda, la Presó-Museu es transforma progressivament en “un mur que ja no empresona, sinó que allibera; que ja no silencia, sinó que parla”, convertint un espai de repressió en un lloc de memòria viva on l’art esdevé resistència i record.
