El clima de tensió descrit pels agents de la Guàrdia Civil que han testificat aquest dijous al Tribunal Suprem ha apuntalat la descripció de l’ambient que es va viure a Catalunya la tardor del 2017 aportada per Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Benemèrita i instructor dels atestats del cas, que va etiquetar-lo de “polvorí” i va considerar-lo un “clima insurreccional”.
Els testimonis d’aquest dijous, de només cinc minuts de durada en alguns casos, han exposat escarnis, insults i assetjaments davant el tribunal, entre els quals han destacat les protestes de 15.000 i 2.000 persones davant la caserna de Manresa els dies 3 d’octubre i 20 de setembre, respectivament.
S’han relatat persecucions i amenaces, així com el cas del responsable d’un hotel que va decidir no renovar la reserva d’uns agents. Dos testimonis han assegurat que els van seguir i gravar a Lleida, i que es va fer circular la seva imatge a Facebook.
Mossos i masses
Així mateix, han comparegut agents dels Mossos d’Esquadra que van resultar ferits durant un escorcoll que va tenir lloc a Sabadell el 20 de setembre del 2017. Han negat que la massa estigués organitzada i han afirmat, en canvi, que era una mobilització espontània, però també han explicat que els van agredir.
El president de la Sala, Manuel Marchena, ha impedit que la Fiscalia interrogués una agent dels Mossos a qui s’havia atribuït el fet d’haver informat de la ubicació d’agents policials l’1-O.
Fora de la causa del Suprem, segons ha avançat eldiario.es, l’Advocacia de l’Estat ha reclamat, mitjançant un recurs, que la justícia imputi 36 persones que van denunciar que van resultar ferides l’1-O, ja que considera que van formar a quatre escoles de Barcelona una “massa tumultuària” contra la policia sabent que la votació estava prohibida.
