Governar per a tothom

Estem vivint moments complicats. El món es troba convulsionat entre una barreja estranya d’interessos econòmics i reivindicacions d’identitat. I molts d’aquests enfrontaments els tenim molt a prop, o directament a casa.

És el cas del procés català. Jo sóc andorrà, per la qual cosa és un tema que, si bé em toca de prop, ja que tinc família i amics catalans, puc veure amb certa perspectiva perquè no sóc part.

Entenc que els pobles exigeixin i lluitin pels seus drets, com ho ve fent Catalunya des de fa molt de temps, encara que tot aquest fervor sigui més aviat conseqüència que José Luis Rodríguez Zapatero, aleshores president del govern espanyol, no complís la seva promesa que recolzaria l’Estatut que sortís del Parlament català. I aquí estem, en ple 2017, amb un poble/nació, o com vulguin dir-li, demanant a crits (literalment) la independència.

De totes maneres, és un tema del qual, particularment, prefereixo no opinar, però aquesta perspectiva que comentava abans que crec posseir, em fa reflexionar sobre un fet que va passar aquesta setmana passada.

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell va aprovar dimarts una moció, presentada per ERC, perquè es faci complir la normativa a la policia de l’Estat i se’ls insti a retirar el pal i la bandera espanyola que oneja davant de la comissaria. Recordem que l’any 2009 el consistori va donar permís al cos de policia per fer obres a l’edifici i es va concedir permís per situar al carrer un tòtem on es pot llegir la paraula Policia i es va denegar la col·locació de les banderes (catalana, espanyola i europea) a la via pública. Fins aquí tot correcte, al cap i a la fi es tracta de fer respectar els acords.

I com apuntava la notícia publicada per aquest mateix mitjà el 13 de setembre passat, “a diferència d’altres municipis del Pirineu, com ara el de Puigcerdà, a la capital de l’Alt Urgell fa anys que no oneja la bandera espanyola. Fins i tot en esdeveniments esportius internacionals com la darrera Copa del Món de Canoe Eslàlom, celebrada el cap de setmana passat al Parc Olímpic del Segre, l’únic estendard col·locat a la façana municipal va ser el de la Federació Internacional de Piragüisme (ICF)”.

El problema és quan les normes s’interpreten depenent dels interessos i, tal i com es pot comprovar, una bandera estelada (ja ni estem parlant de la senyera) oneja molt tranquil·lament penjada d’un fanal a la plaça de Catalunya de la Seu d’Urgell. El mateix passa amb la plaça de la rotonda quan arribes a Ponts i a molts ajuntaments arreu de Catalunya. I repeteixo, entenc la reivindicació, però em sembla que amb tot aquest procés s’està perdent el nord amb algunes coses, al punt que estem vivint una mena de fallida social, en la qual els catalans que no són del Barça i independentistes, no són catalans.

I això pot estar bé, dins dels paràmetres normals, en les xerrades amb els amics en un bar o quan discuteixes amb el teu veí, però els polítics haurien de recordar que guanyen les eleccions per la gent que els vota, però una vegada que assumeixen al poder, governen per a tothom.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies