Els treballadors de la residència sociosanitària de Puigcerdà han expressat, a través d’una carta feta pública les darreres hores, la seva indignació contra la direcció del centre per una gestió que qualifiquen d'”autoritària i unitària”, que està generant mal ambient laboral. En el rerefons de tot plegat, com ha informat LA VALIRA, hi ha els continus canvis de torn del personal, que només afecten diürns, però no els nocturns.
A continuació reproduïm el contingut de la carta:
“Estimats lectors, després de veure els comentaris de la senyora directora i del seu marit, a través de les xarxes socials, no sols reflecteix (sic) la seva actitud cap al personal sinó també ha despertat (sic) la indignació de les treballadores que estem sofrint des de la seva gestió en el centre… (sic)
La seva proposta de canvis d’horaris el portem sofrint (sic) ja fa un any, es va paralitzar per denúncia col·lectiva del torn nit, ara torna a començar, però sense canvi al torn nit (sic). Sol canvis als torns de dia… Estrany veritat?
La seva gestió autoritària i unilateral no li deixa contemplar que les diferències entre iguals creen malestar i mal ambient La resta de professionals del centre estan anul·lats…
Horaris que ens fan començar la jornada a les 7 h, per la qual cosa comporta (sic) que els residents han d’aixecar-se a aquesta hora, canvis de personal referent, horari de ficar-se al llit, no afecta això a la seva vida? (sic)
Redueix personal a la unitat de psicogeriatria, on els usuaris necessiten més cures. A la nit, en aquest servei només hi ha, des de fa mesos, una sola companya…
Altres efectes col·laterals de la seva gestió: Baixes psicològiques, tractaments amb ansiolítics. Aquesta directiva porta diverses denúncies, sancions sense argument legal, demandes col·lectives… Totes perdudes clar!!! (sic)
Malestar amb familiars per tracte poc professional per part seva, i així i tot té la descaradura d’entrar en xarxes socials a comentar? (sic) Som treballadores amb molts anys d’antiguitat, mai imaginàvem veure’ns en aquesta comèdia. Vergonyós, sentim pena. Estem fartes de callar!”
