L’Hospital de la Seu d’Urgell ha estat condemnat per mala praxi professional per la mort d’un pacient de 46 anys, l’abril del 2017, durant l’etapa que el pediatre lleidatà, Jordi Fàbrega, va ser el director assistencial del centre urgellenc. Segons una sentència del Tribunal número 13 de Barcelona, del 4 de febrer passat, ha quedat demostrat que una greu negligència mèdica va ser la causa que va provocar la defunció del malalt.
Cinc anys després dels fets el veredicte judicial considera que “existeix una evident vulneració de la lex artis o dels nivells de qualitat exigibles als serveis professionals”, en aquest cas per part dels metges i de la resta de professionals sanitaris. La magistrada basa la seva resolució, a la qual ha tingut accés LA VALIRA, en un estudi detallat i cronològic dels fets i del conjunt d’informes pericials mèdics que coincideixen en assegurar que va haver-hi una deficient pràctica clínica que va ocasionar “un dany irrevocable” al pacient.
Els estudis practicats demostren “errors d’organització/procediment que comporten deficiències i contribueixen significativament al mal funcionament dels clínics: no estava establert el pas de visita als pacients que retornen d’altres centres, no hi ha protocols d’actuació davant d’una situació de gravetat, no hi ha comunicació verbal, a més de l’escrita, dels canvis significatius de l’estat del pacient quan no es preveu un pas de visita pel facultatiu en un temps curt”.
Tanmateix, l’hospital va acceptar, a través de la declaració en seu judicial del mateix Fàbrega, que “s’ha de revisar i difondre el protocol del codi asèpsia i el de cura de catèters intravenosos”. Un dels pèrits, fins i tot, parla en el seu escrit de “la ceguera dels facultatius davant dades objectives molt evidents” sobre la situació crítica del malalt.
Una altra de les pericials conclou que el quadre clínic que presentava el pacient “no s’explicava per la patologia de base, obligant a realitzar exploracions complementàries que no es van dur a terme”.
Sense registres dels controls de les vies
Així i tot, els informes ratifiquen que l’Hospital de la Seu no tenia un registre sobre els controls de les vies i que “no té cap estudi de les infeccions per catèters que justifiqui una relaxació en les formalitats en el tractament dels mateixos”. Segons la jutgessa “no cab emparar-se en protocols ni en estudis practicats per aquest o qualsevol altre hospital o en el pla de cures individualitzat al que es refereix la Cap d’Infermeria per entendre que per pura lògica, devia existir un bon control de la via”.
La magistrada entenc també que, tot i l’empitjorament del pacient, no se li va practicar cap prova complementària “podent pensar-se que ni tan sols es va fer una exploració física d’aquest, ja que res apareix a la seva història clínica”.
Antecedents dels fets
Els fets es remunten a l’11 d’abril de 2017, quan l’home va decidir acudir al servei d’urgències del Sant Hospital de la Seu a causa dels dolors produïts per una hèrnia discal de la qual s’havia d’operar.
L’equip mèdic va ordenar el seu ingrés al centre, on va passar nou dies, fins a la seva mort. Pràcticament, durant tot aquest període va portar al braç esquerre la mateixa via que li havien introduït a urgències, fet que va en contra del protocol que dictamina que aquesta s’ha de canviar en un màxim de 96 hores en el cas d’un pacient que estigui a planta i de 24 si s’ha posat a urgències.
Durant l’estada del pacient a l’hospital, l’home va començar a desenvolupar, en un moment donat, uns símptomes diferents del dolor de l’hèrnia discal per la qual havia ingressat i en cap moment se li va practicar cap prova diagnòstica per detectar que passava.
Un dia abans de la seva mort, va ser traslladat a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida per preparar el preoperatori i va tornar novament al centre mèdic urgellenc sense que durant la seva estada a la capital del Segrià haguessin detectat què passava. Finalment, nou dies després de la seva arribada a les urgències del Sant Hospital va perdre la vida per una sèpsia contreta per via intravenosa.
La família en un primer moment va presentar una reclamació al CatSalut i no va rebre cap resposta del que va passar. Per aquest motiu, i passat el termini de nou mesos pel qual s’entén que el “silenci administratiu” equival a la desestimació de la seva petició, es va presentar un recurs contenciós que va ser admès a tràmit.
El mes de febrer de l’any passat es va realitzar una pràctica de la prova, que tècnicament no és judici, on van prestar declaracions diversos testimonis als jutjats de Barcelona i de la Seu, entre ells el llavors alcalde, Jordi Fàbrega, que durant els fets era el màxim responsable assistencial de l’hospital.
