El rei Felip VI ha defensat el paper que va tenir el seu pare, el rei emèrit Joan Carles I, en els 23 de febrer de 1981 quan va haver-hi l’intent de cop d’Estat a Espanya que es va escenificar amb l’entrada de membres de la Guàrdia Civil al Congrés dels Diputats capitanejats per l’aleshores tinent coronel de la Benemèrita, Antonio Tejero.

Felip VI en l’acte de commemoració a la cambra baixa del quaranta aniversari del fracàs de l’intent de cop d’Estat, ha afirmat que “el rei Joan Carles I va assumir com a Cap de l’Estat la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució”. El Rei ha afegit que “la seva fermesa i autoritat van ser determinants per al triomf de la democràcia”.

Es dona la circumstància que en el quaranta aniversari de l’intent colpista, el rei Joan Carles es troba fora d’Espanya després que s’haguessin publicat diferents escàndols financers i personals que han obligat la Casa Reial a marcar distancia entre el rei emèrit i l’actual cap de la monarquia espanyola, Felip VI.

En aquest acte, tampoc hi han participat els representants al Congrés d’ERC, Bildu, Junts, la CUP i el BNG. Aquestes formacions han decidit no anar a l’acte commemoratiu en considerar que estava pensat per “blanquejar” la monarquia. De fet, independentistes i nacionalistes han acusat Joan Carles I d’haver estat implicat amb l’intent de cop d’Estat del 23-F.

Per la seva part, el PNB tampoc ha participat de l’acte al Congrés. El portaveu dels nacionalistes bascos, Aitor Esteban, ha argumentat que “ens desconcerta que es commemori un cop d’Estat”. Per a Esteban l’acte “sembla una convocatòria conjuntural i a aquesta idea contribueixen certes notícies aparegudes entorn del rei emèrit”.