Els ciutadans d’Andorra tenen una decisió cabdal a les mans: votar en referèndum l’Acord d’Associació amb la Unió Europea (UE) que el Govern de Xavier Espot ha negociat i tancat a Brussel·les. Això -guanyi el sí o guanyi el no- marcarà un abans i un després en la història del Principat.
La data del referèndum encara no està fixada en el calendari, ja que depèn de la validació que els governs dels 27 estats membres han de fer, cadascú per separat, del text d’aquest acord. Les observacions i esmenes que facin s’hauran de renegociar per obtenir el redactat final, que serà aprovat pel Consell Europeu.
ENCARA QUEDEN SERRELLS
A més, la celebració, el mes de juny, de les eleccions per a la renovació del Parlament europeu ha alentit el procés de tramitació. Un cop reelegida Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea, es preveu que el mes d’octubre pròxim siguin confirmats i entrin en funcions els 27 comissaris proposats per cadascun dels països.
No serà fins aleshores quan les institucions europees funcionaran amb normalitat i podran escometre els últims serrells que queden pendents de l’Acord d’Associació amb el coprincipat d’Andorra i la república de San Marino, després que Mònaco es despengés de les negociacions . Per tant, el referèndum anunciat per Xavier Espot es demorarà, com a mínim, fins al segon trimestre de l’any vinent.
L’ORIGINAL ÉS EN ANGLÈS
Per tal que els andorrans puguin votar amb plena consciència sobre l’Acord d’Associació és imprescindible que tinguin un coneixement previ precís dels continguts d’aquest text, que la Comissió Europea va beneir el 7 de maig passat. El document aprovat està redactat, originalment, en llengua anglesa.
Com és habitual, Brussel·les s’ha encarregat de fer la traducció d’aquest acord -que consta de tres documents principals i 25 annexos- en els altres 23 idiomes oficials de la UE. Però el català no està reconegut encara per les institucions europees i, en un principi, es va assegurar que el Govern d’Andorra es faria càrrec de fer, de manera immediata, la traducció a la llengua oficial del país de les 4.700 pàgines de què consta l’Acord d’Associació.
S’HA TRADUÏT MENYS DEL 10%
Però, a l’hora de la veritat, això no ha estat així. La traducció al català es va donar a conèixer el 13 d’agost i només de manera parcial. S’han traduït els tres documents principals (Acord marc; protocols marc i protocol bilateral Andorra i declaracions) i només un dels 25 annexos, el que desenvolupa la normativa sobre lliure circulació de persones. En total, 330 pàgines, menys del 10% del voluminós acord signat amb Brussel·les.
A més, la traducció al català no l’ha feta el Govern andorrà, com es va anunciar. Segons consta en els crèdits oficials dels documents, de la versió en català n’ha estat responsable Jelena Brejeva, una administrativa estoniana adscrita a la Comissió Europea, i de l’Annex VIII, l’únic que ha estat traduït fins ara, una altra euroburòcrata, la letona Sandra Racinska.
AMB TRADUCTOR AUTOMÀTIC
Per postres, hi ha evidències que la versió en català de l’Acord d’Associació amb la UE d’Andorra i San Marino ha estat feta per Jelena Brejeva i Sandra Racinska amb l’ajuda d’un traductor automàtic dels que es troben a Internet. Així ho asseguren des de l’associació andorrana Màxima 6 que, davant el retard en fer-se públic el text en català de l’acord, van decidir fer-ho pel seu compte i van emprar una d’aquestes eines informàtiques per traduir l’original en anglès.
Màxima 6 va fer i distribuir, a mitjan de juny, la traducció dels tres documents principals i dels 25 annexos als líders polítics, socials i empresarials del país, amb l’objectiu de donar a conèixer un text que és determinant pel futur d’Andorra i denunciar, a la vegada, la desídia del Govern de Xavier Espot per no haver fet la feina que li pertocava ni quan li pertocava. La sorpresa va saltar el 13 d’agost quan, finalment, a través de la pàgina web andorraeu.ad, el Govern va fer pública la traducció parcial de l’Acord d’Associació.
MANCA DE FIABILITAT
“És pràcticament idèntica a la que nosaltres vam fer amb el traductor automàtic”, s’exclamen des de Màxima 6, conscients de les limitacions i de les mancances que tenen aquestes eines informàtiques. Això vol dir que el text oficial que ha publicat el Govern de l’Acord d’Associació amb la UE no és, com caldria esperar, obra de cap professional acreditat de la traducció d’idiomes, sinó d’un traductor automàtic, amb els riscos evidents de manca de fiabilitat que això comporta.
Un exemple el trobem en una frase fonamental de l’Annex VIII de l’Acord d’Associació: “Nationals of EU Member States who have a right to permanent residence under the conditions laid down in Directive 2004/38 shall no longer be counted in the number of available permits”.
“WHO HAVE”
La traducció oficial del text al català, feta presumiblement amb una eina informàtica, diu: “Els nacionals dels estats membres de la UE que tinguin dret a la residència permanent en les condicions establertes a la Directiva 2004/38 ja no s’han de comptabilitzar en el nombre de permisos disponibles”.
Dels diferents problemes de traducció que presenta aquesta frase n’hi ha un de molt concret: el temps verbal del verb tenir en tercera persona del plural del present de subjuntiu “tinguin”, en lloc d’haver-se traduït utilitzant el present indicatiu “tenen”. En anglès, la tercera persona del plural del present de subjuntiu i la del d’indicatiu de to have s’escriu igual: “have”.
INDICATIU O SUBJUNTIU?
“Who have” pot ser un indicatiu que expressi un fet: “que tenen”; o pot ser un subjuntiu que expressi possibilitat: “que tinguin”. El subjuntiu expressaria que, en el cas d’aquesta frase, un resident permanent pot tenir o pot no tenir un dret a la residència permanent. La frase no té sentit en subjuntiu, com s’ha traduït, atès que tot ciutadà de la UE que compleix les condicions establertes a la Directiva 2004/38 té dret a la residència permanent. No és possible que un ciutadà de la UE compleixi les condicions establertes en aquesta directiva i no tingui dret a la residència permanent.
L’expressió anglesa “who have a right to permanent resident” indica un fet, un requisit a complir, no una possibilitat. Indica l’obligació, el requisit, el fet, i per tant s’hauria d’haver traduït com indicatiu en lloc de subjuntiu: “Els nacionals que tenen un dret a residència permanent…”.
GRAN IRRESPONSABILITAT
Aquest és només un exemple, però n’hi ha molts més. L’anglès que s’utilitza a les institucions europees és molt tècnic i ple de matisos que un traductor automàtic és incapaç de copsar i que, en alguns casos, pot fins i tot tergiversar-ne el sentit. Per això, és d’una gran irresponsabilitat que el Govern de Xavier Espot hagi posat a disposició dels ciutadans d’Andorra una versió en català molt barroera del transcendental Acord d’Associació.
Com a dispensa es pot adduir que aquest text fet públic pel Govern no és el definitiu, ja que encara manquen les puntualitzacions que puguin formular els 27 estats membres i la preceptiva aprovació final del Consell Europeu. Quan això es produeixi, aleshores sí que es disposarà del document oficial de l’Acord d’Associació que serà sotmès a referèndum.
CAL UNA TRADUCCIÓ ACURADA I SOLVENT
És d’esperar que, un cop Brussel·les doni llum verda al document definitiu, el Govern andorrà contractarà els serveis d’un equip professional altament qualificat en el llenguatge i la terminologia comunitària per fer una traducció de l’anglès al català, acurada i solvent, de les 4.700 pàgines d’aquest text. Només en aquestes condicions, i fent-ho públic amb suficient antelació, el referèndum estarà legitimat.
Els andorrans tenen dret a saber exactament què votaran. I aquesta qüestió, de transcendència històrica, no es pot resoldre amb un traductor automàtic baixat d’Internet, com ha destapat l’entitat Màxima 6.
