Sota la seva capa de pretesa honorabilitat i de servei a la medicina i a la ciència, la multinacional Grifols –que projecta instal·lar un laboratori a Ordino (Andorra)- és, en realitat, el “vampir” més insaciable del món. El seu gran negoci és la compra de sang a persones necessitades i amb greus problemes econòmics, l’extracció del seu plasma i la posterior venda d’aquest líquid taronja, sotmès a congelació, a centres hospitalaris públics i privats, obtenint-ne uns extraordinaris beneficis econòmics.
Grifols, quan fa referència a la seva activitat empresarial, sempre parla que es dedica a la investigació amb “plasma” i amb “hemoderivats”. Però aquestes paraules son uns eufemismes que amaguen el seu veritable “core business”: l’obtenció i comercialització de plasma, que constitueix el 55% del flux sanguini de les persones i que conté una rica concentració de proteïnes i glòbuls vermells i blancs. Per aconseguir aquest preuat “or taronja”, compra la sang en els pocs països on aquest negoci està permès, n’extreu el plasma i, tot seguit, reinjecta el líquid sobrer al donant.
LA SANG DELS POBRES
El “comerç de la sang” és un dels negocis més execrables que existeixen, ja que s’aprofita de la misèria de les persones més necessitades per comprar-los el seu flux vital a canvi d’uns diners. Per això, està prohibit en la gran majoria dels països del món –entre els quals, Espanya i França-, on, seguint les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), només s’accepta l’extracció de sang per a l’obtenció de plasma de manera voluntària i altruista.
Però als Estats Units està autoritzat que una empresa privada pugui comprar sang. I això ha creat un mercat que mou milers de milions de dòlars i que ha convertit el país nord-americà en el principal “productor” i “exportador” mundial de plasma. Per fer-nos una idea, el valor econòmic de les exportacions de plasma dels Estats Units supera el de les seves exportacions agrícoles i en aquest negoci, Grifols és el número 1 mundial.
30 DÒLARS L’EXTRACCIÓ
La “venda” de la seva sang s’ha convertit en l’últim recurs de milions de ciutadans nord-americans pobres o necessitats per poder sobreviure. Per cada extracció, Grifols els paga uns 30 dòlars i si en fan dues per setmana –el màxim aconsellable- poden arribar a aconseguir uns 250 dòlars mensuals.
Aquesta empresa, que va ser creada l’any 1940 a Barcelona pel doctor José Antonio Grífols, va “descobrir” que els Estats Units eren l’indret idoni per fer prosperar el seu negoci, ja que s’hi permet la compra de sang a particulars, i s’hi va instal·lar l’any 2003. Des d’aleshores, i sota la presidència de Víctor Grífols (foto), ha experimentat un fulgurant creixement. Als Estats Units, Grifols disposa actualment de sis plantes de producció i de 350 centres d’extracció de sang en 32 estats. La seva previsió és arribar als 520 punts d’extracció l’any 2026.
EL FULGURANT NEGOCI ‘ANTIAGING’
La tipologia dels donants de sang als Estats Units són treballadors a l’atur o amb feines molt precàries, persones sense llar, famílies ofegades pels deutes i estudiants universitaris. En aquest sentit, aquesta indústria del “vampirisme” valora molt especialment la sang dels joves, que és molt buscada pel floreixent negoci dels tractaments clínics per aturar l’envelliment (antiaging), que compta amb riquíssims clients disposats a pagar fortunes per les transfusions d’aquest “or taronja” procedent de cossos juvenils.
ELS FALSOS TURISTES
En aquest sòrdid submón, en el qual Grifols és el rei indiscutible, també ha proliferat una nova pràctica: la dels ciutadans mexicans pobres que es treuen un visat de turista per poder viatjar als Estats Units i que es guanyen uns dòlars amb la sang que venen als “vampirs”. El visat de turista impedeix taxativament fer cap mena de feina als Estats Units, però, fins ara, no estava prohibida explícitament la venda de sang.
Per això, la filial de Grifols als Estats Units disposa d’una xarxa de centres d’extracció de plasma situats estratègicament en ciutats frontereres amb Mèxic. Les autoritats federals nord-americanes han descobert aquesta “picaresca” i, des d’aquest mes d’agost, ja prohibeixen que aquests falsos “turistes” mexicans –en realitat, persones pobres necessitades- puguin guanyar uns dòlars amb la venda de la seva sang, ja que es considera que fan una activitat econòmica il·legal. Grifols assegura que aquesta prohibició només afectarà un 5% del volum de plasma que recull anualment als Estats Units.
ANDORRA LI POSA LA CATIFA VERMELLA
Més enllà de les xifres astronòmiques que factura (5.340 milions d’euros l’any passat), dels brillants beneficis que obté (618,5 milions), de la seva fulgurant expansió internacional (ven el plasma a 100 països d’arreu del món) i de la seva exitosa cotització als principals mercats borsaris, hi ha un debat de fons obert sobre l’ètica de les pràctiques empresarials de Grifols i de les altres corporacions que operen en aquest pròsper sector del plasma i dels hemoderivats: el seu negoci es basa en malmetre la salut de la gent pobra i necessitada –a la qual les reiterades extraccions de sang els produeix anèmia i una disminució de les seves defenses immunitàries- per a pràctiques clíniques sovint reservades als multimilionaris que se les poden pagar.
En aquest context, és d’allò més qüestionable que el govern andorrà de Xavier Espot posi una catifa vermella a la instal·lació d’un laboratori d’aquesta multinacional a Ordino, regalant-li els terrenys i garantint-li una aportació anual de 200.000 euros de diners públics. Què en pensen els coprínceps –en especial, l’arquebisbe Joan-Enric Vives- de la implantació del “vampir” Grifols a Andorra?
