Esclata la “bomba informativa de l’any”: Banco Madrid (BPA) no va blanquejar diners

El curs polític a Andorra comença amb una detonació informativa atòmica. Hores després que acabés la festa institucional de Meritxell, el diari El Mundo ha publicat que el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac), un organisme depenent del ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital espanyol, ha conclòs que a Banco Madrid, filial de la Banca Privada d’Andorra (BPA), no s’hi feia blanqueig de diners i ha decidit arxivar el procediment obert.

Aquesta resolució administrativa, avançada en exclusiva pel diari El Mundo, és d’una enorme transcendència jurídica i política, ja que dona un gir copernicà a la causa contra els antics gestors de la BPA que se segueix a la Batllia andorrana. La investigació del Sepblac a Banco Madrid, encetada l’any 2014, va ser el detonant de tota la cadena d’esdeveniments que va culminar amb les notes del FinCEN nord-americà del 10 de març del 2015 i amb la fulminant confiscació de la BPA per part de les autoritats andorranes, durant el mandat de Toni Martí (foto).

LA “MÀFIA POLICIAL” ESPANYOLA

Aquesta investigació del Sepblac a Banco Madrid va ser utilitzada per la “màfia policial” del ministeri de l’Interior espanyol, capitanejada pels comissaris José Manuel Villarejo i Marcelino Martín Blas, per pressionar i fer xantatge als exresponsables de la BPA per tal que donessin les dades bancàries de la família Pujol i d’altres dirigents del procés independentista català. Els emissaris del ministre Jorge Fernández Díaz van amenaçar Joan Pau Miquel, exCEO de BPA i Banco Madrid, amb què la investigació del Sepblac podria ser “més o menys dura”, en funció de si acceptava cooperar o no.

Ara, set anys després, el Sepblac espanyol ha emès un informe on descarta que Banco Madrid fos una estructura per blanquejar diners. Aquest organisme assenyala que va trobar “mancances” en els protocols per detectar dipòsits procedents d’activitats delictives, però ressalta que l’entitat bancària disposava de mecanismes interns “rellevants en matèria com avaluació i gestió de riscos, òrgans de prevenció o comunicacions al Sepblac”.

“CAP FET PUNIBLE OBJECTE D’INFRACCIONS GREUS”

És a dir –continua l’informe- que “sense perjudici de les mancances susceptibles de millora per l’entitat, sí comptava amb polítiques i procediments interns en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme que anaven sent objecte de millores contínues en els anys immediatament anteriors a la inspecció”. 

“D’aquesta manera”, afirma el Sepblac, “ha de concloure’s” que Banco Madrid no ha incorregut en “cap fet punible objecte d’infraccions greus”. Per això, decideix exculpar Banco Madrid de l’operativa de rentat de diners, ja que “l’organisme de control corresponent va dictaminar que no s’havien detectat indicis de blanqueig de capitals”, essent els controls del banc “reals i seriosos”. El Sepblac afegeix que “no es van detectar riscos superiors a la mitjana” del sistema bancari espanyol en les operacions investigades.   

ALFONS ALBERCA, CONTRA LES CORDES

Aquest dictamen final del Sepblac és especialment rellevant, perquè tanca, amb una exculpació contundent, tota la part espanyola del cas BPA. Recordem que, poc després de la confiscació del banc feta pel Govern andorrà, el Sepblac va presentar una denúncia a la Fiscalia espanyola per blanqueig de diners contra els responsables de Banco Madrid. Aquest procediment va quedar arxivat pel jutjat n. 38 de Madrid, a començaments de l’any 2019, sentència que va ser ratificada posteriorment per l’Audiència de Madrid.

Aquesta “bomba” té un impacte directe sobre el judici que se celebra al Tribunal de Corts contra els exgestors de la BPA i que està previst que es reprengui la setmana vinent. Si el Sepblac –l’equivalent a la UIFAnd- ha dictaminat que Banco Madrid no era una estructura per blanquejar capitals, l’acusació que mena el fiscal general, Alfons Alberca–que demana fortes penes de presó i 900 milions de multes als imputats- queda extremadament afeblida.

L’HOME BO

En aquest nou context, la iniciativa dels germans Cierco –exaccionistes majoritaris de BPA i Banco Madrid- de buscar una sortida pactada amb el Govern de Xavier Espot perquè s’anul·lin totes les causes judicials, d’un cantó i de l’altre, que hi ha a la Batllia pren una nova dimensió. L’advocat Josep Casadevall, exvicepresident del Tribunal de Drets Humans, a Estrasburg, és l’“home bo” designat per la família Cierco per buscar i trobar una solució que acabi amb l’enorme terrabastall provocat per la confiscació de la BPA i de Banco Madrid l’any 2015. 

Després de mantenir una reunió aquest estiu amb el cap de Govern, Xavier Espot, l’advocat Josep Casadevall ja s’ha trobat amb els representants del PS i Tercera Via. Ara queden pendents les gestions amb els tres partits que donen suport al Govern (DA, liberals i CC) per intentar de concretar la manera de tancar aquest escabrós episodi de la història d’Andorra, marcat per la connivència i complicitat entre Toni Martí i Jordi Cinca amb les “clavegueres” de l’Estat espanyol, en temps de Mariano Rajoy (PP). A canvi de què?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies