Monsenyor Joan-Enric Vives oblida molt sovint que és copríncep episcopal i cap d’Estat d’Andorra. Per exemple, quan flirteja obertament amb líders del procés independentista de Catalunya o es pronuncia a favor de l’amnistia pels encausats per la justícia espanyola pel fracassat intent de secessió de l’1 d’octubre del 2017, en línia amb ERC i Junts x Catalunya.
Arran de la criminal agressió d’escamots de Hamàs contra la població civil d’Israel, el 7 d’octubre passat, i la ferotge resposta bèl·lica de l’Exèrcit hebreu, tots els líders europeus i mundials s’han pronunciat públicament. En la seva gran majoria, per condemnar rotundament la sanguinària i aberrant acció de Hamàs, que ha provocat un miler de víctimes mortals.
El president francès i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, ha manifestat, amb contundència, la seva condemna i repulsa per aquest bany de sang. També el rei d’Espanya, Felip VI, el papa Francesc, el president dels Estats Units, el secretari general de les Nacions Unides… han expressat el seu rebuig per aquest atac indiscriminat i la seva solidaritat amb les víctimes.
En canvi, al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell regna el silenci més absolut. Ni de viva veu en una compareixença pública, ni a la pàgina web del Bisbat, ni a les xarxes socials (X, Facebook, Instagram…), monsenyor Joan-Enric Vives no ha badat boca sobre la terrible tragèdia que pateix, novament, Orient Mitjà, la Terra Santa dels cristians.
Resulta inconcebible que, com a màxim representant institucional d’Andorra, el copríncep episcopal no s’hagi pronunciat sobre la matança de ciutadans israelians a mans de Hamàs ni sobre el setge total i els bombardejos de l’Exèrcit hebreu que assolen la Franja de Gaza.
Andorra no forma part d’aquest món? El seu cap d’Estat no té res a dir sobre uns fets que han commocionat la comunitat internacional i que amenacen de desfermar un horrorós conflicte bèl·lic d’abast mundial? En aquesta hora crítica de la humanitat, el silenci covard de Joan-Enric Vives és un insult a la societat andorrana que ell representa i que, evidentment, està fortament commoguda per aquests esdeveniments.
Diuen que “quien calla, otorga”. Ja li semblen bé a monsenyor Joan-Enric Vives la matança d’innocents perpetrada per Hamàs i les brutals represàlies de l’Exèrcit israelià contra els palestins que sobreviuen a la Franja de Gaza?
A Joan-Enric Vives li encanta ser copríncep episcopal quan, per exemple, el conviden a assistir a la solemne entronització del nou rei Carles d’Anglaterra o a la festa de commemoració del 142 aniversari del diari La Vanguardia (foto). En canvi, quan es tracta de fixar la posició pública, com a cap d’Estat d’Andorra, davant els fets gravíssims que passen a l’Orient Mitjà, aleshores monsenyor opta per “fer l’andorrà”, en la pitjor connotació d’aquesta expressió. Impresentable. Sort que el mes de juliol pròxim el jubilen.
