L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), que impulsa la querella contra la trama político-policial espanyola que va provocar, l’any 2015, la intervenció i liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per part del FinCEN dels Estats Units, ha fet escac i mat.
En un escrit presentat a la batlle Stéphanie Garcia, de la secció especialitzada n. 2, que investiga el cas, demana que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (actualment rebatejat com a AFA) “remeti còpia íntegra de totes les dades, e-mails, documents i qualsevol informació que obrin en poder d’aquest organisme, que van enviar o rebre del FinCEN a partir de l’any 2010 i que tractessin el tema de BPA, i la seva relació amb el blanqueig de capitals relatives als processos judicials coneguts com a Causa Emperador o Gao Ping, Xinesos; Cas Petrov Russos; Cas Veneçolans, Venezuela, PDVSA; i Cas Sinaloa o Mexicans”.
Aquesta petició de l’IDHA, representada per l’advocat Alfons Clavera, és clau per resoldre tot l’entrellat de la “guerra bruta” contra l’independentisme català endegada, a partir de l’any 2012, pel Govern espanyol presidit per Mariano Rajoy i que va culminar amb la confiscació de la BPA per part del Govern de Toni Martí, amb l’objectiu d’aconseguir els comptes de la família Pujol a Andorra. Què decidirà la batlle Stéphanie Garcia? Acceptarà la sol·licitud de l’IDHA o la rebutjarà?
Desclassificar les comunicacions que hi va haver en el període 2012-15 entre l’INAF i el FinCEN seria la prova definitiva de l’existència d’aquesta conspiració criminal. No es tracta d’una especulació gratuïta.
La desclassificació dels documents del FinCEN
L’any 2019 ja es va procedir a una desclassificació parcial dels arxius del FinCEN relacionats amb la BPA. Aquesta acció va ser conseqüència de les demandes judicials presentades i guanyades pel bufet d’advocats Lewis Baach, que ostentava la representació legal dels germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de l’entitat financera abans de la seva confiscació.
LA VALIRA va aconseguir i publicar la tramesa parcial d’aquests arxius del FinCEN sobre la BPA, que consta de 483 folis. Aquesta documentació demostrava el paper cabdal que va jugar en l’operació de liquidació del banc Maria Cosan, l’aleshores directora de l’INAF.
Va fer quatre auditories de la BPA
Llicenciada en econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, l’andorrana Maria Cosan va treballar durant molts anys a la multinacional de l’auditoria KPMG. Després de passar per la delegació de Londres, l’any 2007 va ser nomenada directora de l’oficina de KPMG a Andorra, des de la qual va assumir l’auditoria de moltes empreses del Principat, entre les quals la BPA.
Com a directora de KPMG a Andorra, Maria Cosan va ser la responsable de les auditories anuals de la BPA, entre els anys 2008 i 2011, que el banc va encarregar a aquesta empresa. Totes aquestes quatre auditories van reflectir, sense apreciacions remarcables, una valoració positiva de l’entitat financera, tant pel que fa als seus estats comptables com al compliment estricte de la legislació andorrana i internacional aplicable.
A l’ull de l’huracà
L’any 2012, i a instàncies de l’aleshores ministre de Finances, Jordi Cinca, Maria Cosan va ser fitxada com a directora de l’INAF, càrrec que va ocupar fins a finals de l’any 2016. És a dir, va estar en l’ull de l’huracà -abans, durant i després- de l’operació que va acabar amb la BPA.
Maria Cosan va ser qui va donar la cara davant els mitjans de comunicació després de la “notice” del FinCEN del 10 de març de 2015. També va ser qui va destituir, el dia 12, el consell d’administració de la BPA i va encetar, d’aquesta manera, la irreversible destrucció del banc.
La directora de l’INAF havia conegut de primera mà, durant quatre anys (2008-11), els “budells” de la banca dels germans Cierco. I no només això: com a directora de KPMG a Andorra va donar fe i certificar que la BPA respectava escrupolosament l’exigent normativa internacional contra el rentat de diners. Com a posterior directora de l’INAF, i abans de la intervenció del FinCEN, tampoc no va emprendre cap acció punitiva contra aquest banc.
Informadora protegida
La posició de Maria Cosan és èticament i moralment insostenible. D’un cantó, com a directora de KPMG, havia certificat durant anys que la BPA era un “bon minyó” que feia els deures, però, de l’altre, com a directora de l’INAF, va “comprar” la tesi del FinCEN, que deia tot el contrari.
La documentació del FinCEN que va desclassificar l’any 2019 la cort de Columbia aporta un raig de llum al “misteri”de la traïció de Maria Cosan. Uns mails interns del FinCEN, que signa Stephanie Brooker, directora del departament d’Execucions, assenyalen que Maria Cosan era, des de molts mesos abans de fer-se pública la “notice”, una “informadora protegida” d’aquest organisme del departament del Tresor dels Estats Units, amb el qual va mantenir una llarga i secreta col·laboració.
L’al·legació de l’advocat Eric Lewis
Després de la difusió de la “notice”, el FinCEN va obrir, durant 60 dies, el preceptiu període d’al·legacions per a tothom que es considerés afectat per l’aplicació del “cop de martell” (secció 311). En aquest tràmit d’audiència, contemplat per la llei, s’hi van presentar un total de 319 queixes, en la seva major part de clients i treballadors de la BPA.
Però d’aquestes al·legacions en sobresortia una: la signada per l’advocat Eric Lewis (del despatx Lewis Baach), en representació dels germans Cierco, expropietaris del banc. En aquesta resposta a la “notice” del FinCEN, l’advocat Eric Lewis posava de manifest, amb abundant documentació oficial, que Maria Cosan, com a directora de KPMG Andorra, havia certificat que la BPA complia la normativa internacional contra el blanqueig de diners i que els supòsits delictius adjudicats (Gao Ping i Petrov) havien estat denunciats per la mateixa direcció del banc a les autoritats judicials andorranes.
Ras i curt: Eric Lewis “despullava” la traïció de Maria Cosan com a exdirectora de KPMG i com a directora de l’INAF.
“Forta relació contínua”
Els mails interns del FinCEN que s’han conegut posen de manifest la gran preocupació dels directius d’aquest organisme –que estaven obligats per llei a fer públiques les al·legacions presentades contra la “notice”- per l’impacte negatiu que la seva difusió podria tenir sobre Maria Cosan, a la qual anomenen senzillament “Maria”, demostrant l’absolut grau de confiança que havien establert amb ella.
El 23 de juny del 2015, Stephanie Brooker va escriure un mail als altres directius del FinCEN on els anunciava que l’endemà es farien públiques les al·legacions rebudes, entre les quals hi havia la de l’advocat Eric Lewis, especialment contundent a l’hora de denunciar la traïció de Maria Cosan. Per això, Stephanie Brooker explicava que havia demanat que des del FinCEN “s’avisi prèviament a Maria” i se li expliqués que “estem obligats per la llei nord-americana a publicar la carta” (de l’advocat Eric Lewis). I afegia: “Espero que aquest avís, a més de la nostra forta relació contínua amb Maria, l’ajudarà amb qualsevol ofensa/preguntes/sentiments ferits”.
Andorra, en mans de la batlle Stéphanie Garcia
La lectura d’aquests mails interns dels directius del FinCEN és demolidora. Quines relacions va establir “Maria” amb el FinCEN i quina documentació confidencial va lliurar als Estats Units, fins al punt que era mereixedora de la màxima confiança de la direcció d’aquest organisme? A canvi de què va trair Maria Cosan els seus antics clients de la BPA, als quals coneixia molt bé quan era directora de KPMG a Andorra?
Ara, hi ha la possibilitat de completar finalment el “puzzle”. Coneixem una part dels mails del FinCEN, que han permès desemmascarar l’activa participació de Maria Cosan en la conspiració contra la BPA. La petició de l’IDHA a la batlle Stéphanie Garcia per tal que es desclassifiquin les comunicacions entre l’aleshores directora de l’INAF i el FinCEN és la peça complementària que manca per tenir la foto completa.
Podem dir que, en aquests moments, el destí d’Andorra està en mans de la batlle Stéphanie Garcia. Tindrà la professionalitat i el coratge de reclamar a l’INAF (actualment, AFA) els mails que Maria Cosan va intercanviar amb el FinCEN, i que van ser determinants per carregar-se la BPA? Tindrà la força per posar al descobert aquest gravíssim atac del Govern espanyol i dels seus còmplices andorrans (Toni Martí, Jordi Cinca, Carles Fiñana, Alfons Alberca, Canòlic Mingorance…) contra la sobirania del Principat?
